Festa Major de Blanes

Festa major

Blanes (la Selva)

Blanes celebra la festa major d'estiu amb una intensa setmana d'activitats d'entre les que destaca el Concurs Internacional de Focs, el Ball de Morratxes i l'Aplec de l'Amor, una tornaboda a Cala Bona amb la que els blanencs i blanenques tanquen tradicionalment la seva festa més important de l'any.

Agrupació de Bestiari Festiu 2025

Agenda d’aquesta setmana

Les Santes de Mataró

Les Santes

Mataró (el Maresme)

Fins al 29 de juliol de 2026

Els dies de la festa major de les Santes són, sens dubte, els més intensos i esbojarrats de l'any mataroní. Una seqüència ritual ben estructurada al voltant de la nombrosíssima imatgeria festiva local i la participació entusiasta de petits i grans fa que molts es defineixin com a addictes a la festa major.

Festa major

Vilaür (l'Alt Empordà)

Del 24 al 26 de juliol de 2026

Els habitants de Vilaür han construït el seu propi model de festa major d'estiu combinant elements d'altres latituds, com el ball de diables i els castells, amb els propis de les terres gironines, com les ballades de sardanes i les cantades d'havaneres.
Festa Major de Begues

Festa major

Begues (el Baix Llobregat)

Del 24 al 26 de juliol de 2026

Begues celebra la seva festa major a finals de juliol amb la sortida de la Cuca Fera, un tipus de bèstia de la fauna fantàstica catalana molt present en les festes d'aquest moment de l'any i de la que el municipi en té l'exemplar més gran i antic de Catalunya.

Festa major

Canovelles (el Vallès Oriental)

Fins al 27 de juliol de 2026

Els habitants de Canovelles celebren la seva festa major organitzats en dos grups, els Cans i les Ovelles, i vestits amb els respectius colors blau i groc. Els correbous de foc amb animals de fibra de polièster, les sortides imprevisibles del Burricorni i una Catxarrada amb milers d'instruments sonant al mateix temps són algunes de les iniciatives més destacades d'aquesta festa.

Concurs de focs d'artifici de la Costa Brava

Blanes (la Selva)

Del 23 al 27 de juliol del 2026

La festa major de Blanes es celebra pels volts del 26 de juliol, diada de Santa Anna, patrona de la vila. Les celebracions duren diversos dies entre el cap de setmana anterior i el següent i tenen com a acte estrella el Concurs de Focs d'Artifici de la Costa Brava conegut popularment com a 'Focs de Blanes'.
Trobada amb els acordionistes del Pirineu

Trobada amb els acordionistes del Pirineu

Arsèguel (l'Alt Urgell)

Del 24 al 27 de juliol de 2026

La Trobada d'Acordionistes del Pirineu és un festival de música tradicional i popular dedicat a l'acordió diatònic que cada any aplega a Arsèguel a intèrprets d'aquest instrument i formacions musicals de totes les contrades del país i també d'altres països d'arreu del món, especialment d'Amèrica i Europa.
Festa dels Elois de Berga

Festa dels Elois

Berga (el Berguedà)

Del 24 al 26 de juliol de 2026

Cada quart cap de setmana de juliol, Berga s'omple de de cavalls, muls, ases i els seus acompanyants vinguts d'arreu del país i disposats a rebre una benedicció popular que consisteix en el llançament de galledes d'aigua des de balcons i finestres dels carrers per on passen.

Festa major

El Vendrell (el Baix Penedès)

Del 25 al 28 de juliol de 2026

Dos dels actes més esperats de la festa major del Vendrell són la processó de sortida i retorn de santa Anna a l'església i la Cercavila de Foc, una espectacular desfilada de bèsties encapçalada pel Ball de Diables i que compta amb la presència d'un dels dracs de foc més grans d'Europa: el Caramot.

Festa major de Lloret de Mar

Festa major

Lloret de Mar (la Selva)

Del 16 al 26 de juliol de 2026

Lloret de Mar celebra la seva festa major d'estiu amb un gran nombre d'activitats, d'entre les quals destaquen el Ball de Plaça, un ball solemne amb unes almorratxes plenes d'aigua perfumada, i la tradicional anada per mar a l'ermita de Santa Cristina, ja documentada a mitjan segle XVI i que inclou la regata de llaguts S'Amorra, Amorra.

Festa major

Parets del Vallès (el Vallès Oriental)

Fins al 27 de juliol del 2026

Un dels principals atractius de la Festa Major d'estiu de Parets del Vallès, que es celebra cada any el darrer cap de setmana de juliol, és l'escenificació col·lectiva de la "Llegenda de la pedra del diable" un exemple d'imaginació participativa per part dels geganters, la colla de diables i altres associacions locals.

Festa dels fanalets

Lleida (el Segrià)

24 de juliol del 2026

La Festa dels Fanalets de Sant Jaume a Lleida, una de les celebracions religioses més importants de la capital de la terra ferma, és protagonitzada per desenes de nens i nenes que surten, portant petits fanals encesos, per recordar l'accidentat i venturós pas de l'apòstol per terres catalanes.

Festa de Santa Magdalena

Esplugues de Llobregat (el Baix Llobregat)

Del 15 al 22 de juliol de 2026

Esplugues celebra, pels volts del 22 de juliol, una festa popular que destaca per l'actuació, dins l'Església de Santa Magdalena, dels castellers, el ball de bastons, l'Esbart, els gegants i capgrossos, i per l'activa participació del ball de diables local, que recita el seu ball parlat i els seus versots en sortir de la missa.

Són protagonistes

Ball de Diables del Vendrell

Ball de Diables

El Vendrell (el Baix Penedès)

26 de juliol de 2026

El Ball de Diables del Vendrell és el grup de foc del qual es tenen referències històriques més antigues a la vila. Se'n té notícia de finals del segle XVI, tot i que hi ha referències, que no anomenen la població, d'un ball de Diables al Penedès al segle XIV. Més recentment va ser pioner en l'embranzida que va representar pels grups de cultura popular el retorn de la democràcia.

Cuca Fera

Begues (el Baix Llobregat)

25 de juliol de 2026

La Cuca Fera de Begues és la cuca fera més grossa de Catalunya. Nascuda l'any 1934, està associada a l'Avenc de la Ferla, un impressionant i profund solc negre situat al Massís del Garraf que, segons la llegenda, és on viu aquesta impressionant bèstia.

Drac de Santa Margarida de la Riera de Gaià

Drac de Santa Margarida

La Riera de Gaià (el Tarragonès)

Fins el 20 de juliol de 2026

Nascut l'any 2011 per iniciativa del Ball de Diables i els Timbalers de la Santa Creu, el Drac de la Riera de Gaià és una figura polifacètica. Tant pot demostrar la seva ferotgia amb unes imponents enceses durant els correfocs, com mostrar-se dòcil quan la santa l'amansa durant l'entremès que protagonitza el dia central de la festa major.

Ball de Diables de la Riera de Gaià

Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera

La Riera de Gaià (el Tarragonès)

17, 19 i 20 de juliol de 2026

Les primeres noticies del Seguici Popular de la Riera daten al segle XVIII. Concretament l'any 1776 l'Arquebisbe de Tarragona prohibeix l'entrada dels balls i les danses a l'església parroquial.

És temps de…

Toquen a córrer

Diverses poblacions

Juny-juliol de 2026

Conegut en moltes poblacions costaneres del nord de Catalunya, el Toquen a Córrer és una mena de cursa dansada, un ball molt alegre i animat, en què persones de totes les edats es barregen, s'agafen, s'abracen i es posen a córrer, saltant amb eufòria.

Fent equilibris a Cadaqués

Cucanyes marítimes

Diverses poblacions

Estiu del 2026

Un dels jocs populars més presents en les festes del mar són les cucanyes que es fan al voltant d'un pal de fusta ensabonat, tradicionalment procedent dels màstils o 'arbres' de les embarcacions de vela. La temporada de cucanyes marítimes comença per Sant Elm, el 2 de juny, i dura tot l'estiu.

Mediateca

Llibres

Les meravelles del seguici popular de Santa Tecla a Tarragona. Des de mitjans segle XVI

Les meravelles del seguici popular de Santa Tecla a Tarragona. Des de mitjans segle XVI

Jordi Bertran Luengo

Edicions Cossetània

Amb una mirada rigorosa i alhora entenedora, l'autor explora com la celebració de Santa Tecla ha...

Cuina per a xicalla i adolescents

Cuina per a xicalla i adolescents

Casimir Romero i Garcia

Autoedició

Aquest és un llibre pensat per despertar el gust per la cuina i encomanar la passió pels fogons...

Calendari de festes del mar

Calendari de festes del mar

Manel Carrera i Escudé

Botarga Produccions

Aquest llibre és un recull de més de dues-centes festes populars del calendari tradicional que...

Quan els arquitectes i urbanistes hagin fet totes les ciutats del món mortalment iguals i avorrides, sense cap sentit ni sensibilitat quant a la història i la tradició, potser aleshores, com en el famós conte "El flautista d’Hamelín", els seus deprimits habitants fugiran darrere de l’últim drac cap a un món més propici, més original i més alegre

Joan Tarrés
Solsona la Festa
Banner anual XMEC 2026
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Festes.org és un dels espais informatius de referència en matèria de festes i cultura popular. Però a part d’això, també ha sigut un dels primers projectes digitals d’aquest país. Al llarg de tots aquests anys Festes.org ha acumulat tanta informació, que potser és la enciclopèdia virtual de festes i tradicions més important dels Països Catalans.

Xavi Aranda Xavi Aranda

Per a mi Festes.org representa un bastió, cultural, però un bastió. La feina ben feta, un repositori tan gran on he acudit, acudeixo, i acudiré per saber que es mou dins el món on em moc. Veure què han publicat els amics i els col·legues i sobretot, estar informat de les novetats. Un punt de referència diari, que recomano cada dia i consulto dia si i dia també. La seva utilitat, no tan sols per mi, si no pel món del folklore és inabastable.

Nil Rider Nil Rider

Amb una dedicació constant i responsable, gairebé exhaustiva, els responsables de Festes.org han bastit una eina que ens ajuda a conèixer i estimar la cultura popular del nostre país centrant-se en la festa, aquest factor que ens uneix i agermana com cap altra més enllà d'estaments i d'ideologia, tot un revulsiu necessari en la nostra societat cada vegada més materialista i individualista.

Quim Masdeu Guitert Quim Masdeu Guitert

Una eina que és utilitzada habitualment tant pel professor universitari, com per l'activista cultural, com pel més repatànic savi de Vilatrista, mereix tot el reconeixement del món. Un projecte de tanta envergadura, profunditat, rigorositat, complexitat, popularitat... i tantes 'tats' més com Festes.org, ho hauria de tenir tot pagat. No estaria de més que aquelles institucions que s'omplen la boca de "cultura", "país", "servei", s'adonessin d'una vegada que, com deia aquell: "no només de copets a l'espatlla viuen els webs" (o no era ben bé així?).

Salvador Vega Ferrer Salvador Vega Ferrer

Festes.org és, alhora, causa i conseqüència d’un nou corrent ideològic que descobreix en les festes un pou sense fons per a estudiar les dinàmiques internes que articulen, tensen i cohesionen els col·lectius humans. Conseqüència, perquè és fill d’aquell temps i d’aquell nou capteniment. I causa perquè la seua existència va fer un impagable paper catalitzador: els interessats disposen d’un espai públic, obert, gratuït i participatiu d’on nodrir-se, construir xarxa i, el que és més important, superar el marc comarcal i local on semblava confinat aquest àmbit d’estudi.

Josep Vicent Frechina Josep Vicent Frechina

Festes.org va ser pionera a comprendre que els paradigmes comunicatius havien canviat i que la difusió de la cultura popular requeria de plataformes d’ampli abast. Les societats cada vegada som més complexes i tenim una major diversitat d’interessos. Confiar que el patrimoni immaterial es transmetrà només de manera orgànica, per vivència directa, és agosarat. És necessari oferir canals divulgatius, però al mateix temps amb continguts especialitzats. Per això és tan valuosa la feina que en Manel Carrera està liderant des de fa 25 anys. A Festes.org treballen amb molt rigor i una persistència encomiable.

Rosa Maria Provencio Monleón Rosa Maria Provencio Monleón

Vint-i-cinc anys recollint, anotant i compartint informació han convertit Festes.org en la summa de les nostres tradicions festeres, gràcies a la qual coneixem quines celebracions configuren la nostra identitat nacional, de les més locals i peculiars a les més anomenades i conegudes. Quines són similars, quines tenen una arrel comuna, quines són herència i evolució d’unes altres. Festes.org s’ha convertit en una enciclopèdia indispensable.

Toni Cucarella Toni Cucarella

Des de fa molts anys −em sembla que podria dir de que aparegué el web (i d’això ja fa anys)− que he utilitzat Festes.org, el mitjà de comunicació sobre la festa i la cultura popular que Manel Carrera elabora amb eficàcia i documentació impecable. Em serveix per aconsellar-ne quan em falta algun detall sobre algunes de les activitats festives en les que estigui treballant, o quan necessito veure l’ampli panorama d’alguna de les festivitats temporals de l’any.

Bienve Moya-Domènech Bienve Moya-Domènech

Festes.org aprofundeix amb una lloable eficàcia en el món de les festes populars amb textos i imatges d’un gran valor documental i abast Països Catalans. L’admirat Joan Amades es sorprendria analitzant aquest banc de dades, una finestra al món que va obrir –com qui no fa res- Manel Carrera i Escudé. Posar en marxa un projecte com aquest requereix tanta estimació al món que vols explicar, com capacitat tècnica per concretar la idea. També son necessaris multitud de contactes arreu del territori. Aconseguir-los capbussant en la gran xarxa de la cultura popular, una gran legió d’entusiastes, té un valor inqüestionable i requereix la credibilitat que Festes.org s’ha guanyat en aquest darrer quart de segle.

Pere Baltà Pere Baltà

Com a professora a Oakton High School, un institut públic a Virgínia, als Estats Units, faig servir molt el vostre web per preparar les meves lliçons de cultura popular i festes dels Països Catalans. Per exemple, ensenyo una unitat sobre el patrimoni cultural immaterial de la humanitat en la qual incloc els castells i les falles i festes del foc. Als estudiants els fascinen aquestes tradicions.

Àngels Natal Asensio Àngels Natal Asensio

Etiquetes

Més etiquetes