Lluna gairebé plena 
#maig
Articles
El barri de la Barceloneta, al districte de Ciutat Vella de Barcelona, celebra pels volts de Pasqua Granada una de les festes més sorprenents de la ciutat. Es tracta de tres dies de festa grossa basada en les animades desfilades dels cors o agrupacions corals del barri.
La festa major de Sant Feliu de Pallerols se singularitza per la Mata-degolla, nom amb què es coneix popularment un conjunt de danses interpretades per la imatgeria festiva local (cavallets, gegants i mulassa) únic a Catalunya.
El barri del Raval celebra, pels volts de Pasqua Granada, una de les festes tradicionals més sorprenents i desconegudes de la ciutat de Barcelona. Tres dies de festa grossa basada en les desfilades dels cors, una espècie d’exèrcit festiu format per homes armats amb unes reproduccions gegants d’estris culinaris i d’oficis.
Els veïns i veïnes de Sils, juntament amb diverses entitats de municipis dels voltants, organitzen cada any una concorreguda mostra de plantes i flors que inclou premis per a les diferents categories i moltes altres activitats organitzades a l'entorn de l'exposició, com ara la fira d'herbolaris i artesans.
Les festes de maig d'Alcanar, dedicades a un dels sants que es veneren a Catalunya com a patró dels pagesos, tenen com a protagonista destacat als bous, sempre motiu d'enceses polèmiques entre els seus partidaris i els seus detractors.
El barri del Poble Nou, al districte de Sant Martí de Barcelona, acull cada any un conjunt d'actes festius que evidencien l'establiment definitiu del bon temps. Les festes tenen per protagonistes els diferents elements de la imatgeria festiva local.
Les Fires i Festes de Maig o dels Enamorats es celebren el tercer cap de setmana de maig. Durant quatre dies el recinte firal és el punt de reunió per comprar i vendre maquinària i altres productes i serveis per a l'agricultura, la indústria i el comerç.
Com cada any, els habitants d'aquesta població van a cercar el pollancre més ben plantat del terme, el tallen i el porten fins a la plaça que duu popularment el seu nom, on és plantat de nou amb l'ajuda de cordes. El xop esdevindrà en els propers dies l'eix de tot tipus d'actes lúdics i culturals.
La Festa Major de Ripoll s'estructura al voltant de la diada del seu patró, Sant Eudald, que es celebra l'11 de maig. La vila enceta així un període de força celebracions festives que seguiran el cap de setmana següent amb la celebració de la Festa de la Llana i el Casament a Pagès.
Vallfogona de Balaguer celebra, cada segon divendres de maig, un ritual ancestral que no necessita de cap convocatòria perquè es dugui a terme. Es tracta de la Plantada del Xop, una tradició local que gira al voltant d'un dels arbres propis de la conca del Segre.
Cada segon dissabte de maig els habitants d'Òrrius surten a cercar un arbre anomenat "poll" que hissen a la plaça major del poble. Després, fins a la matinada, van d'amagat per les cases i jardins del terme agafant objectes diversos que posen sota l'arbre en senyal d'ofrena.
Sóller reviu, cada segon dilluns de maig, la defensa que els seus habitants van protagonitzar contra un estol de pirates musulmans l'11 de maig de 1561. Una peculiar festa de moros i cristians, coneguda com Es Firó o Ses Valentes Dones, amb més de 150 anys d'història i que mobilitza més de 1.500 actors.
Segons la hagiografia catalana oficial, sant Anastasi va ser un soldat romà que va néixer a Lleida al segle III, es va convertir al cristianisme i va morir a Badalona.
La festa de l'arbre maig de Canyamars es celebra cada any l'últim dia d'abril a la nit en un ritual ancestral que antigament homenatjava als esperits de la natura i a la fertilitat de la terra i que avui ens recorda que el bosc és un patrimoni que cal salvaguardar de la depredació humana.
El barri de La Torre de Canals celebra la festa de la Santa Creu i la Verge del Remei amb la pujada al Pi de Santa Creu. Es tracta d'un esvelt pi o xop que és escorcollat i untat amb morca perquè dificulte la pujada al relliscar els joves muntadors.
Sant Llorenç Savall celebra, cada primer de maig, el ritus de l'arbre, una cerimònia mitjançant la qual es reforcen els vincles amb la natura i el poble. El ritus, que posa a prova l'enginy, l'organització i la força de la comunitat, aconsegueix agermanar a petits i grans al voltant d'un objectiu comú: alçar a la plaça major un gran arbre, símbol de la nova vida que amb la Primavera reneix cada any.
Camporrells celebra, cada 30 d'abril, una cerimònia ancestral que ha passat de ser un ritus de galanteig efectuat pels solters del poble a una festa popular profana -una de les més esperades de l'any- que compta amb la participació de bona part dels seus habitants.
Les bitlles catalanes, un joc tradicional que fins l'arribada del franquisme es jugava amb assiduïtat arreu del país, s'han convertit en un esport sistematitzat, reglamentat i federat, involucrant més de 1.800 esportistes i més d'un centenar de clubs que, d'octubre a maig, competeixen pel títol.
Lluny del que creuen molts erudits, les festes que tenen com a protagonista a un arbre de grans dimensions continuen realitzant-se en moltes localitats de la nostra geografia i també arreu del món. Es tracta de romanalles d'ancestrals cultes, que avui perviuen entre nosaltres amb renovats significats i que permeten a la població que les celebra reforçar els seus vincles amb la natura.
A banda dels aplecs i ballades que se celebren arreu de Catalunya, el món sardanista compta amb una sèrie de colles de primer nivell que, entre maig i novembre, competeixen entre si per determinar quina és la formació que balla millor i amb més elegància.