Plantada del maig

Cada segon dissabte de maig els habitants d'Òrrius surten a cercar un arbre anomenat "poll" que hissen a la plaça major del poble. Després, fins a la matinada, van d'amagat per les cases i jardins del terme agafant objectes diversos que posen sota l'arbre en senyal d'ofrena.

La festa abans

Els avis d'Òrrius expliquen que cada segon dissabte de maig es trobaven al vespre a la Plaça de l'Església i anaven a la riera amb la intenció de tallar un dels xops que hi creixien (o 'polls', com ells els anomenen), sense demanar permís a ningú.

Entre tots, el tallaven i, carregant-lo a pes sobre les espatlles, el portaven a la Plaça de l'Església, que abans era tota de sorra. Malgrat que tenien cordes i material divers que recopilaven entre tots, tenien per costum anar als pous de les cases de pagès per agafar les corrioles amb què es feien pujar les galledes. Amb aquestes cordes feien pujar l'arbre i amb l'ajut d'escales de mà i recolzant-lo a la teulada de l'església, acabaven per hissar-lo. Abans, però, s'encarregaven de penjar-hi algun pernil que després servia com a repte per a alguns valents que -tot i que els hi posaven difícil perquè pelaven el tronc- intentaven pujar-hi.

Un cop plantat l'arbre, es feia carn a la brasa i els més joves gaudien d'una estona més de festa nocturna. I com si amb això no n'hi hagués prou, es dispersaven pel poble 'requisant' els carros, les gàbies dels conills, la roba estesa... i ho deixaven tot a la plaça fins el dia següent, on els veïns podien venir a recollir les seves pertinences.

La festa actual

Actualment, la plantada és molt semblant i s'intenta continuar amb aquest caràcter de clandestinitat i transgressió tan característic d'aquesta festa.

A la tarda un grup de joves trien el lloc on tallar l'arbre (ja no s'agafa de la riera necessàriament). N'escullen l'exemplar més gran i bonic, el que més els agrada.

A la nit, després de sopar, el jovent del poble, nois i noies, surt a cercar l'arbre al bosc i, també sobre les espatlles, el carreguen fins a la plaça del poble. La portada del xop és tumultuosa i vibrant.

El procediment de plantada és el mateix que antigament, tot i que ara hi ha un forat fet expressament (la plaça ja no és de sorra), que està tapat durant l'any i es destapa per a l'ocasió i les cordes no són les dels pous.

Una vegada el poll és plantat a la plaça de l'església, els orriencs celebren la tradicional 'botifarrada', pas previ a la requisada d'objectes per les cases i els jardins, un element imprescindible d'aquesta festa.

El robatori permès d'objectes 'curiosos' que es van trobant per les cases, és un característica de moltes festes populars i, a Òrrius, n'és un dels elements més destacats i el que confereix singularitat a la celebració. Els joves es passen tota la nit amunt i avall fins que el poll té als seus peus una bona quantitat d'objectes. L'endemà al matí el poll apareix cobert d'objectes que, els seus propietaris han d'anar a cercar.

Des de l'any 2006 s'introdueixen a la festa altres activitats, organitzades per la Comissió de Festes Jove i amb el suport de l'Ajuntament, per tal que els més menuts puguin gaudir d'aquesta celebració i continuïn amb la tradició.

(Text elaborat amb informacions d'Andreu Triadó Roig)