#dimonis

La Todolella és el poble dels Ports de Morella que celebra més tard la Festa de Sant Antoni, pels volts del diumenge abans de Carnestoltes. La festa està organitzada pels majorals i compta amb alguns dels elements més tradicionals d'aquest tipus de celebracions.

En el marc de les Festes de Misericòrdia, el Ball de Diables de Reus - una colla documentada ja al segle XVIII- fa la seva tradicional Baixada al santuari de Misericòrdia, una desfilada processional durant la qual els diables van en fila índia disparant centenars de carretilles.

Cada dilluns de festa major els carrers estrets i les places de la part antiga de Manresa s'omplen de persones que ballen i salten entre un mar de foc, fum i guspires. S'hi celebra el Correfoc, un llarg, intens i singular trajecte piroteatral guiat per un ampli grup de personatges fantàstics inspirats en la simbologia del foc.

En la biografia i llegenda de santa Margarida es barregen el rastre de les heroïnes medievals europees matadores de dracs i la història d'una noia que visqué al segle III a Antiòquia i que es feu famosa per un episodi fantàstic durant el qual aconsegueix sortir de la panxa d'una bèstia ferotge, una cuca-fera, que l'havia devorada.

Dibuixos de personatges misteriosos, de les forces més ferotges de la Natura, encarnacions del perill pintats sobre pell de cabra i ressonant dins la caixa rodona de les maces: són les representacions artístiques dels esperits tel·lúrics, els éssers demoníacs de la festa de la Patum de Berga.

La festa de Sant Antoni de Cinctorres se celebra el darrer cap de setmana de gener amb les tradicionals arrossegades de carrasques, la foguera i la barraca, les botargues amb coets borratxos, la volta i beneïdes amb els animals, i la representació teatral de la vida del sant.

Les festes dedicades a Sant Antoni Abat, tal i com se celebren a la comarca dels Ports de Morella (País Valencià), al Matarranya (Franja de Ponent) i a l'Illa de Mallorca, es caracteritzen per l'aparició de diferents tipus de dimonis, que aquell dia es passegen pels carrers ballant i cometent tot tipus d'entremaliadures.

L'Encamisada de Falset, que combina la commemoració històrica amb la celebració local dels Tres Tombs és possiblement la festa popular de més anomenada de les comarques del Priorat en aquestes dates i l'expressió col·lectiva de la força de tot un poble.

Les festes de Son Carrió, un llogarret de Sant Llorenç de Cardassar, es singularitzen per la presència d'una gran diversitat de dimonis i per un model de celebració basat en una cercavila durant la qual l'estol de dimonis va a felicitar tots els Antonis i Antònies del poble.

Els dimonis són els protagonistes destacats de les Festes de Sant Antoni de Capdepera. Elevats a la categoria de símbol, divertits i entremaliats, són els encarregats de dur a terme la Rompuda de la Creu, un dels actes que singularitza la festa santantoniana en aquesta població.

Villores celebra cada any una Santantonada al voltant de la barraca, una monumental foguera verda de dos pisos que recorda una presència femenina i que els seus habitants construeixen, durant tot el matí, seguint un protocol que s'ha transmès de generació en generació.

Capdepera celebra durant tres dies una gran festa popular per celebrar Sant Antoni. D'entre tots els actes que tenen lloc aquests dies en destaquen la picarolada, el cant de la codolada i la rompuda de la creu de murta, que protagonitzen la divertida parella de dimonis local i la incansable banda de música que els acompanya.

Són tres, el dimoni Gros i dos dimonions, i recorren tots els carrers de Manacor en dos dies, pels volts de Sant Antoni, ballant al voltant del sant i rodejats per desenes de persones i un grup musical que els encoratja cantant les cançons populars de la diada.

Les Festes de la Beata se celebren en honor a Santa Catalina Tomàs amb gairebé dues setmanes d'intensa activitat lúdica i cultural concentrada especialment durant el cap de setmana del 28 de juliol o, en el seu cas, el cap de setmana posterior a la data assenyalada i en què la sortida del dimoni del divendres de festes aporta l'element més tradicional i genuí.

El Ball de Diables de Reus, una colla de diables amb un model i idiosincràsia propi, posa en escena, quan ho consideren oportú, el Ball de Sant Miquel, una representació tradicional i popular sobre la lluita entre el Bé i el Mal, entre la religió cristiana i l'anterior, una lluita entre el sant i les forces de la Natura.