Muntatge de la barraca

Villores celebra cada any una Santantonada al voltant de la barraca, una monumental foguera verda de dos pisos que recorda una presència femenina i que els seus habitants construeixen, durant tot el matí, seguint un protocol que s'ha transmès de generació en generació.

La barraca: cova de sant Antoni, llar de les botargues

Villores celebra, com tots els pobles dels Ports de Morella, la festa de Sant Antoni al voltant d'una monumental foguera de dos pisos anomenada 'barraca'. Aquesta impressionant pira s'estructura al voltant d'un pal central, anomenat maig i es revesteix amb brancatge verd, donant-li una forma cònica característica. Al voltant de la foguera té lloc el ritus de protecció de les cavalleries, que donen tres tombs a la pira, una vegada aquest ha estat encesa. El cristianisme associa la pira a la cova on sant Antoni realitza les seves meditacions i, per això, durant la Santantonada, el sant és introduït per les botargues dins la barraca i se li pega foc.

La barraca és també la llar de les botargues, els esperits tel·lúrics encarregats d'estimular la fecundació humana i animal ara que, en ple hivern, sembla en repòs. Els botargues són els encarregats de construir la barraca, els dies anteriors anant a cercar al bosc tot el material necessari i el matí del dia de la festa, bastint l'estructura central. Però també són els encarregats de pegar-li foc, ja ben entrada la nit i de vigilar que tots aquells que hi vulguin passar pel mig mentre està cremant no prenguin mal.

Si tenim en compte que tot el vocabulari que s'empra en la construcció de la foguera, així com la seva mateixa forma cònica (que recorda una marededéu amb vestit), fan pensar en què la barraca és una representació d'una divinitat femenina arcaica vinculada al bosc, i per extensió a la Naturalesa. La barraca es vesteix, té costelles i és alhora, la llar de les botargues i el refugi de sant Antoni.

El procés de construcció

La Barraca comença amb l'arreplega de tot el material necessari al bosc que té lloc durant les festes de Nadal. Els homes de Villores van a un bosc proper, amb cavalls i tractors, per arreplegar tot el material que fa falta seguint un calendari força pautat. En primer lloc hi ha el maig o 'maio', anomenat així perquè és el tronc central, el pal de paller al voltant del qual es construeix la barraca. Es tracta d'un altíssim arbre central que es pela i esporga deixant la part de dalt verda. El maig s'aixeca de nou amb l'ajuda de cordes uns dies abans del dia de la festa. Antigament, el maio s'anava a robar, furtat de la finca d'algun dels propietaris del terme.

El mateix dia de la festa, i una vegada el el maig està dret al bell mig de la plaça, es procedeix a posar les costelles o 'cabirols', uns grans troncs que uneixen la part de dalt o 'boveda' amb el terra. El procés de col·locació de les sis costelles segueix un protocol ben delimitat. Cada costella ha d'estar situada, per la part de baix, a una distància precisa del maig i unida al capdamunt del tronc mitjançant unes cadenes. Els homes que participen de la construcció de la barraca cooperen per aconseguir, utilitzant unes llargues cordes, posar drets els sis troncs que donen a la barraca la seva forma cònica característica.

Una vegada les sis costelles estan col·locades, es procedeix a formar la panxa de la barraca. A una alçada d'uns dos metres i mig, un conjunt de troncs entrellaçats entre el maig i les costelles, i entre les mateixes costelles, separen el primer del segon pis a la barraca. Per damunt d'aquests troncs hi ha el segon pis, mentre que per sota seu hi ha el primer. El segon pis de la barraca és omplert amb brancatge verd, mentre que el segon es deixa parcialment buit per tal que la barraca pugui ser atravessada per la gent.

A partir d'aleshores tothom col·labora en la tasca d'omplir la part de dalt de la barraca, del primer pis fins la bòveda, amb brancatge verd, bàsicament de pi i argelaga. Dos homes pugen dalt la barraca i van col·locant les branques que els que són baix els van donant. Al cap d'unes hores la barraca queda finalment coberta de brancatge verd. A partir d'aleshores només caldrà pulir l'estructura per tal de donar-li la millor forma cònica possible.

Hores més tard, quan la nit ja s'hagi fet present, sant Antoni, botargues i filandrones, més el personatge que duu la baralla de cartes brodades darrera l'esquena, juntament amb els cavalls (matxos) i tots els que són al poble, celebraran la Santantonada que culminarà amb l'espectacular encesa d'aquesta colossal estructura.