#bestiari

Vacarisses celebra, cada darrer cap de setmana de maig i coincidint amb la seva festa major petita, la Baixada i Vetlla de la Vaca. Es tracta d'una recreació festiva d'una llegenda local que culmina amb la cocció al foc, durant tota la nit i poc a poc, d'una gran vaca que serveix de primer plat pel dinar popular de l'endemà.

El barri del Poble Nou, al districte de Sant Martí de Barcelona, acull cada any un conjunt d'actes festius que evidencien l'establiment definitiu del bon temps. Les festes tenen per protagonistes els diferents elements de la imatgeria festiva local.

Igual que Catalunya, Occitània disposa d'una llarga tradició en bestiari festiu. Són els anomenats animals totèmics, figures zoomòrfiques que representen éssers pertanyents a la història llegendària i mítica de la població que representen i que, amb el temps, s'han convertit en emblemes de la seva identitat.

Considerada una de les festes majors més destacades de tot Catalunya, és una autèntica reivindicació d'una celebració feta per la gent i per a la gent. Generadora d'il·lusions fugisseres i carregada de moments emocionants i plens d'història viva, la Festa Major és per als olotins i les olotines, un punt de referència que posa fi al període estival i marca el temps de la tornada a la feina.

Cada dilluns de festa major els carrers estrets i les places de la part antiga de Manresa s'omplen de persones que ballen i salten entre un mar de foc, fum i guspires. S'hi celebra el Correfoc, un llarg, intens i singular trajecte piroteatral guiat per un ampli grup de personatges fantàstics inspirats en la simbologia del foc.

Cada any en plena festa major, Manlleu celebra una lluïda escenificació de carrer inspirada en els fets descrits en la llegenda i la cançó del Serpent de la Devesa, una temible bèstia d'aigua que, segons la veu popular, vivia vora el riu Ter al seu pas per la vila.

L'Escaldàrium és, malgrat la seva recent història, una de les cites festives més esperades de l'any per bona part dels calderins. Aquesta singular manifestació festiva, única en el seu gènere, té lloc a mitjans de juliol i té com a elements principals la pirotècnia, l'aigua i la música.

Esparreguera acull a mitjan juliol una piromàquia protagonitzada per un esbojarrat estol d'aviram festiu i per un grup de mossos que mira de conduir-lo cap al seu corral. Tot i tractar-se d'un acte nou, nascut només fa uns anys, ja és un dels esdeveniments més populars de la festa major d'estiu.

És una de les mules festives més emblemàtiques de Catalunya i tota una icona d'aquesta població de la Garrotxa on, en dies de festa, no és estrany veure-la penjada en balcons i finestres, al costat de domassos i banderes. De caràcter alegre i entremaliat, només surt tres vegades l'any i disposa d'un ball, una cançó i una música propis.

En la nostra tradició cultural, el drac és un dels personatges més populars del bestiari fantàstic. Al llarg dels segles, el drac ha estat protagonista de les llegendes més variades i la seva figura, inspirada en els rèptils, ha estat dipositària de tot tipus de simbologies.

Immediatament després de l'arribada dels Reis d'Orient, Campos celebra la seva festa major d'hivern dedicada als patrons del poble, amb les tradicionals Completes i els foguerons de la revetlla i la sortida dels Cossiers, gegants i el Freu del dia 9.

A Salàs de Pallars s'hi havia fet la fira més reconeguda dels Pirineus catalans per vendre i comprar bestiar de peu rodó, i molt especialment, mules. La mecanització del camp la va sentenciar, celebrant-se la darrera edició el 1974, després de 600 anys d'història. Des del 2005, la vila rememora aquella fira amb una diada.

L'extensíssim repertori de balls i altres elements de la cultura popular local protagonitza la cercavila d'anada i tornada a l'ofrena floral a la patrona Santa Eulàlia, epicentre de la festa major que té lloc cada any pels volts del 12 de febrer.

A Reus, d'un ou deforme posat per un gall, fecundat per una serp i incubat per un gripau n'ha sortit el basilisc, la primera bèstia festiva d'aquestes característiques nascuda en el segle XXI. Amb cap de gall, ales de drac, cua de serp i cos de gripau, la bèstia es va presentar el 2007 en el marc de les Festes de la Misericòrdia.

Queden ja força enrera els temps en què a les cercaviles amb bestiari festiu només hi havia dracs, bous, mulasses, tarasques o àligues. Avui, la imatgeria festiva catalana de caràcter zoomòrfic és molt més diversa i ja inclou en el seu mostrari molts altres tipus de bèsties com per exemple galls, pollastres i gallines.

El basilisc és un animal pertanyent a la fantasia popular catalana que presenta un aspecte híbrid: és mig gall i mig serp. Documentat ja en la tradició greco-romana, a casa nostra el basilisc està associat a l'aparició d'uns misteriosos ous -petits i sense rovell- en les granges de galls i gallines.

L'entrega del xumet de Tarragona només es fa un dia, durant la festa major de Santa Tecla, en el marc d'un acte durant el qual la Víbria balla al so d'una tonada específica creada per a l'ocasió: la cançó del xumet. 

L'àliga és un dels components més antics del bestiari festiu català. Disposa d'una personalitat ben delimitada, uns estrictes protocols d'actuació i, com a símbol del poder municipal, té importants funcions i atribucions en la seqüència ritual de moltes celebracions festives populars.