Baixada i vetlla de la vaca

Vacarisses celebra, cada darrer cap de setmana de maig i coincidint amb la seva festa major petita, la Baixada i Vetlla de la Vaca. Es tracta d'una recreació festiva d'una llegenda local que culmina amb la cocció al foc, durant tota la nit i poc a poc, d'una gran vaca que serveix de primer plat pel dinar popular de l'endemà.

En els darrers anys la festa major petita de Vacarisses, celebrada pels volts del 26 de maig en honor a Sant Felip Neri, havia entrat en decadència. L'any 2008, però, els portadors dels gegants i la Vaca de Vacarisses van decidir revifar-la prenent com a punt de partida un relat llegendari que té per protagonista a la figura de la vaca, l'animal que dóna nom al poble i que, des del 1992, a través d'una figura festiva anomenada la Vaca 'xula', n'és un dels seus símbols més emblemàtics.

Així, cada 26 de maig, dia de festa local, i el cap de setmana més proper, Vacarisses celebra la seva Baixada i Vetlla de la Vaca, una celebració que combina la recreació llegendària amb un àpat col·lectiu multitudinari.

La llegenda del Castell de Vacarisses i la Vaca

La llegenda explica que a principis del segle XVIII, al Castell de Vacarisses hi vivia un senyor de nom Llopis Amat que tenia moltes propietats: tot allò que des d'allà es divisava (terres, pous, arbres i cases) era seu. Eren temps de penúries, la sequera assolava la comarca i el poble de Vacarisses passava gana. I, tanmateix, el senyor del Castell vivia en l'opulència.

Un dia, un noi del poble es va posar davant del Castell del senyor Llopis Amat, i entonà la següent tonada:

Quan vindrà el dia en què l'home

valgui més que pous i cases,

més que les terres més bones,

més que les plantes i els arbres.

Quan vindrà el dia en què a l'home

no se'l pesi amb les balances.

El senyor, en oir el noi cantar, va sentir tanta tristor que no va sortir del Castell fins passades trenta-sis llunes plenes. Passat aquest temps, el senyor reuní tot el poble davant de la porta principal del Castell i va fer la promesa que tant ell com els seus successors cada any donarien una vaca al poble, per tal de reparar tot el mal causat fins llavors.

En record a aquest fet, que va fer passar la gana als habitants de Vacarisses, cada any es recrea la Baixada de la Vaca al poble.

Estructura ritual actual

La festa comença el dissabte a la tarda amb una trobada i cercavila que cada any congrega diversos personatges gegants de la comarca i de més enllà. Els gegants i gegantes acudeixen a la cita convidats per la colla local, la Colla Gegantera de Vacarisses i Grallers de Vacarisses, que celebren aquesta trobada des de l'any 1990.

A la nit, a toc de les 12, comença l'acte central de la celebració, la Baixada de la Vaca des del Castell fins al poble. El Castell és un edifici mil·lenari, que ja apareix citat en documents de l'any 1021 com a propietat del comte de Besalú. La Baixada de la Vaca és una cercavila protagonitzada per La Vaca 'Xula', una peça del bestiari festiu local creada l'any 1992 i que representa al poble de Vacarisses. En el seu recorregut, la vaca va solemnement acompanyada pels dos gegants de Vacarisses, que representen a dos il·lustres antics habitants del Castell: Manel Amat, virrei del Perú i la seva esposa Francesca. També l'acompanyen un estol de nens que, armats amb torxes, indiquen a la vaca el seu camí en la fosca nit.

Durant tota la nit té lloc la Vetlla de la Vaca, la cuita d'una vaca a foc lent, amb procediments tradicionals. La celebració culmina l'endemà al matí amb l'Aplec de la Vaca, un dinar popular en forma d'àpat multitudinari que serveix per a menjar-se la vaca que ha estat cuinant-se durant tota la nit.

Un dels dos dies de la festa es ballen les danses tradicionals del poble, que simbolitzen l'alegria que senten els seus habitants en veure arribar l'animal al poble i en saber que els mals temps finalitzen. Els balls són a càrrec de l'Esbart dansaire de Vacarisses.

Els actes de la seqüència ritual es complementen amb ballades de sardanes, espectacles d'animació infantil, fires d'artesans, exposicions i el festival VIMVA, que cada any porta al poble les darreres tendències musicals.

(Text elaborat amb informacions de Cesc Castellet)

(La lletra de la cançó està extreta de la 'cançó de les balances' de Josep Maria Carandell i interpretada per Ovidi Montllor)