Lluna gairebé plena 
Festes de Maig
Moros i Cristians, Mahoma i Ball de les Espies en honor a la Mare de Déu de Gràcia
Biar (l'Alt Vinalopó)
Del 10 al 13 de maig
Redacció festes.org (Publicació: 24.03.2009 | Actualització: 07.05.2025)
Juli Roman
Una de les festes de Moros i Cristians més antiga del País Valencià, amb elements tant singulars com 'El Ball dels Espies', 'La Mahoma' o les Fogueres. Se celebren del 10 al 13 de maig en honor a la Mare de Déu de Gràcia, patrona de la vila de Biar.
Les festes estan dedicades a la patrona, la Mare de Déu de Gràcia i es coneixen amb el nom de 'les Festes de Maig' o festes de Moros i Cristians. Se celebren del 10 al 13 de maig i són de les més antigues del País Valencià, cosa que ha permès estendre la seua influència cap a altres festes com ara les de Villena o les de Beneixama.
Els elements més destacats de les festes de moros i cristians de Biar són les Fogueres, la Mahoma i el Ball dels Espies.
Les Fogueres
Les fogueres s'encenen la nit del 10 de maig, a la baixada de la Mare de Déu des del Santuari al poble. En total, són més de 500 fogueres situades als cims de les muntanyes que envolten Biar, cosa que ofereix un espectacle únic.
El Ball dels Espies
Els Espies són un conjunt de persones que, vestides de forma estrafolària, encarnen diversos personatges presents en el relat de la festa. En primer lloc fan una grotesca representació parateatral pels carrers, anomenada la Medició, que comença quan els moros volen guanyar el castell als cristians. Els diferents personatges que conformen els grups d'Espies efectuen una pantomima que representa l'espionatge del bàndol moro sobre la plaça cristiana abans de conquerir-la
Els Espies també ballen el Ball dels Espies, una antiga dansa ritual dedicada a un personatge anomenat 'la Mahoma' que escenifica l'alegria dels sarraïns una vegada han resultat vencedors i que es dansa acompanyat pels compassos d'una Banda de Música.
La Mahoma
La Mahoma és la protagonista i element central de tots els actes de les festes de Maig a Biar. Es tracta d'un gegant amb cap de cartó i vestit de moro, que representa el profeta Mahoma i que està documentat a Biar ja l'any 1839.
La Mahoma va en un carro i va acompanyat per un versador, la funció del qual és la de recitar versets que escarneixen persones o fets ocorreguts durant l'any. En arribar el carro al castell, la Mahoma es col·loca al capdamunt per presidir les batalles entre Moros i Cristians.
Altres elements destacats
Personatges importants a les festes de Biar són els capitans i les abanderades, així com les figures de la vengaleta i la rodella que han estat prou oblidades i pareix ser que tornen a cobrar el protagonisme que mereixen.
(Text elaborat amb informacions de Juli Roman)
Has detectat algun error? Avisa’ns!
Per saber-ne més
Llibres
La Festa Major de Tàrrega. Història, entremesos i elements folklòrics
Albert Fitó i Pi
Ajuntament de Tàrrega
En aquesta monografia l'autor fa un recull exhaustiu, tan en l'àmbit històric com en el de la...
Els altres en l'imaginari coreofestiu valencià. De l'edat mitjana a les pervivències actuals
Raül Sanchis Francés
Publicacions de l'Abadia de Montserrat
En aquest llibre s'aborda l'estudi d'una de les metàfores subjacents més potents de la dansa...
El Ball dels Espies. Música i tradició popular
Vicent Sanz Pérez
Publicacions de la Universitat de València (PUV)
A Biar, vila fronterera del sud-est del País Valencià, any rere any es representa, el segon dia...
Articles
D'on venen les "Festes de maig" i l'aniversari del drac
Manel Ollé Garcia
Butlletí La Barretina Escarlata, núm. 1
Tot va començar l'any 1979 quan, tot just, l'Ateneu Popular la Flor de Maig havia acabat d'obrir...
El Ball dels Espies: Origen i Evolució
Joan-Antoni Cerdà i Mataix
Festes.org
La vila de Biar té una forta personalitat com a poble i es mostra orgullosa de mantenir una sèrie...
Revistes
Urtx. Revista cultural de l'Urgell
Diversos autors
Museu Comarcal de l'Urgell i l'Arxiu Comarcal de Tàrrega
Publicació de caràcter anual i editada pel Museu Comarcal de l'Urgell i l'Arxiu Comarcal de...
Audio / CD
Música de Lledó
Diversos autors
Diputació de Castelló
CD enregistrat en motiu del 75è aniversari de la Coronació pontifícia de la Mare de Déu de...
També et podria interessar
De la mateixa categoria
La Festa Major de Ripoll s'estructura al voltant de la diada del seu patró, Sant Eudald, que es celebra l'11 de maig. La vila enceta així un període de força celebracions festives que seguiran el cap de setmana següent amb la celebració de la Festa de la Llana i el Casament a Pagès.
Festes de Sant Pasqual a el Genovès (la Costera)
- les festes en honor a Sant Pasqual Bailón se celebren el 17 de maig. Sant Pasqual Bailón és el patró de Genovés des del dia de la seua canonització, el 15 d'octubre de 1690. L'any 1777 es va construïr un monument al nostre patró,...
Festa major de Sant Gaietà a Aitona (el Segrià)
- cada tercer cap de setmana de maig la vila d'Aitona celebra la seva festa major, en honor a Sant Gaietà, patró del comerç i del qual diu la llegenda que guarí i protegí la collita de blat de la plaga de llagostes que l'estava...
Festa major de Nou Barris de Barcelona (el Barcelonès)
- festa que té lloc la segona quinzena de maig, amb molts espectacles musicals i altres activitats de tota índole. L'acte central és el tercer diumenge de mes, amb el Matí de Festa Major amb concentració i desfilada d'unes vint colles de gegants i un...
Fires i festes de Manacor (Llevant)
- festes majors de Primavera de Manacor. Amb la tradicional sortida dels Cossiers, la desfilada de carrosses i comparses, el pregó, les ballades, els concerts, Trobada de gegants, Fira agrícola, etc
Festes patronals de Vila-real (la Plana Baixa)
- festes patronals en honor de Sant Pasqual, patró de la ciutat des de 1917. Durant deu dies la ciutat canvia la seua fisonomia diària, desfilades, processons, revetles, espectacles, esports, el bou: "bou per la vila" i "bou embolat". Gran activitat de les penyes festeres...
Festa major del Port de la Selva (l'Alt Empordà)
- festa en honor a Sant Baldiri, amb activitats al voltant del cap de setmana més proper al dia del sant, el 20 de maig. Amb cercavila de gegants, espectacles infantils, ofici solemne, havaneresetc
Festa major de Corbins (el Segrià)
- és la festa principal i es celebra pels volts del 22 de maig, diada de Santa Quitèria. L'acte més destacat i que li dona identitat pròpia, és la processó en honor a Santa Quitèria, en la que hi participen els nens i nenes que...
Festes patronals en honor a la Nostra Senyora del Bon Succés a Cabanes (la Plana Alta)
- el primer diumenge de maig comencen les festes en honor a la patrona, la Nostra Senyora del Bon Succés, en les quals destaca, la vespra de la festivitat, la romeria a Les Santes, així com l'Entrà de maig. Durant aquestes festes, s'organitzen actes taurins...
Festes de la Mare de Déu de Lledó a Castelló (la Plana Alta)
- se celebren el primer cap de setmana de maig, amb periodicitat anual. És la festa gran de la patrona de Castelló, la Mare de Déu de Lledó, coneguda popularment per la "lledonera" o la Mareta de Castelló", té lloc des de 1912 el primer...
Festes patronals de Santa Quitèria a Almassora (la Plana Alta)
- organitzades per la Junta Local de Festes, Almassora celebra una de les seues dues festes patronals la setmana que envolta el dia 22 de maig. Les activitats són diverses: bous al carrer, concerts de música del panorama nacional i internacional, focs d'artifici, actes culturals,...
Festes del pa beneït a La Torre de les Maçanes (l'Alacantí)
- se celebren, des del 1658, pels volts de Sant Gregori, patró del poble, el cap de setmana proper al 9 de maig. La festa té com a element central el ritu de benedicció i ofrena d'uns pans rodons d'uns cinc quilos que són transportats...
Festa major del barri dels Magraners de Lleida (el Segrià)
- barri i parròquia comparteixen patró Sant Josep Obrer i per això del 27 abril al 1 de maig el barri dels Magraners de Lleida està de festa grossa. Cercavila d'inici, pregó, imposició de bandes a les pubilles i hereus, revetlles, missa rociera i un...
De la mateixa població
