#llegenda

Vacarisses celebra, cada darrer cap de setmana de maig i coincidint amb la seva festa major petita, la Baixada i Vetlla de la Vaca. Es tracta d'una recreació festiva d'una llegenda local que culmina amb la cocció al foc, durant tota la nit i poc a poc, d'una gran vaca que serveix de primer plat pel dinar popular de l'endemà.

Aquest és el text d'una versió moderna de la llegenda de sant Jordi i el drac, publicat l'any 1952 al volum III del Costumari català. El curs de l'any, obra magna del prolífic folklorista Joan Amades.

Sant Celoni celebra Sant Jordi amb parades de llibres i roses i amb un conjunt d'actes protagonitzats pel Drac de Sant Celoni, una fera que protagonitza la llegenda del Soler de Vilardell, una llegenda d'un heroi local anàloga al relat de sant Jordi, el Drac i la Princesa.

Pels volts de la diada de Sant Jordi, el conjunt emmurallat de la vila de Montblanc retorna al seu esplendorós passat medieval i es converteix en l'escenari d'un conjunt de representacions que recreen capítols de la popular llegenda de sant Jordi, el drac i la donzella que la tradició catalana situa en aquesta vila.

Aquest és el text d'una versió romàntica de la llegenda de Sant Jordi i el drac, publicat al llibre Tradicions Religioses de Catalunya, recollides per Anna de Valldaura i explicades de bell nou amb el nom de 'Sant Jordi i el drac dels tres elements'.

Puigverd de Lleida celebra pels volts de Sant Jordi, una arrelada festa popular que compta amb una processó molt concorreguda que passeja unes imatges de Sant Jordi i la Moreneta i que, des del 2006, també compta amb una escenificació de la llegenda, el drac i la princesa.

Cada 23 d'abril, pels carrers i les places de la ciutat de Mataró s'escenifica una particular versió de la llegenda de sant Jordi, la princesa i el drac. És la Fogonada, una singular festa que combina una posada en escena parlada i en moviment, el bestiari festiu i l'ús d'una gran quantitat de pirotècnia.

El dia 8 de setembre és el dia que els cristians celebren la festa de la nativitat de la Mare de Déu. La festa es viu amb especial intensitat en tots aquells santuaris de les maresdedéu trobades, anomenats així perquè foren erigits en el lloc on fou trobada, en circumstàncies especials, una imatge de la Mare de Déu, Maria, amb un infant sobre els seus genolls.

Des de l'any 2000 i en el marc de la festa major de Sant Domingo, els joves d'Argentona organitzen 'La Garrinada', una festa que s'inspira en l'inversemblant història d'un bisbe, un campaner i dues truges i que és a l'origen del nom popular amb què hom coneix als habitants d'aquesta vila: els 'Repicatruges'.

En la nostra tradició cultural, el drac és un dels personatges més populars del bestiari fantàstic. Al llarg dels segles, el drac ha estat protagonista de les llegendes més variades i la seva figura, inspirada en els rèptils, ha estat dipositària de tot tipus de simbologies.

Segons diuen les cròniques, l'any 307, mentre Sant Narcís celebrava la Santa Missa, un grup de persones va entrar a l'església gironina de Sant Fèlix i van matar el sant sobre l'altar mateix. La data precisa de l'assassinat no es coneix amb certesa, però des de fa ja molts segles s'associa al dia 29 d'octubre, data al voltant de la qual giren les Fires.

Camprodon celebra, just una setmana abans de Sant Joan, la seva festa major en honor a Sant Patllari. La festa inclou una gran quantitat d'actes d'entre els que destaca el dinar de germanor i la Baixada de la Font de Sant Patllari, que esdevenen reclams indiscutibles per al jovent de la vall.

Sant Cristòfor és en l'actualitat el patró dels automobilistes i intercessor de tots els que viatgen, protector en definitiva, de tots aquells que volen iniciar un viatge. Segons la tradició cristiana, aquest sant és hereu d'un gegant palestí anomenat Rèprobe, un personatge que ajudava als viatgers a travessar un riu molt cabalós.