El Basilisc

A Reus, d'un ou deforme posat per un gall, fecundat per una serp i incubat per un gripau n'ha sortit el basilisc, la primera bèstia festiva d'aquestes característiques nascuda en el segle XXI. Amb cap de gall, ales de drac, cua de serp i cos de gripau, la bèstia es va presentar el 2007 en el marc de les Festes de la Misericòrdia.

El basilisc és un dels animals clàssic de la mitologia grega, assimilat a un rèptil. Durant l'Edat Mitjana va passar a ser un gall amb quatre potes, plomes grogues, grans ales espinoses i cua de serp. Segons la veu popular, el basilisc -Petit Rei, en grec clàssic- neix a partir d'un ou deforme, posat per un gall, fecundat per una serp i incubat per un gripau durant nou mesos, motiu pel qual té totes les característiques dels seus progenitors: cap de gall, cua de serp i cos de gripau.

Altres versions diuen que neix a partir de la sang que vessa Medusa en ser decapitada, allí hi ha l'origen de totes les serps, inclòs el basilisc, que emet sons capaços de terroritzar tots els altres monstres, per això també és anomenat Sibilus, la mateixa sang, és responsable d'estranyes propietats: de la vena esquerra en surt un potentíssim verí, mentre que de la dreta en vessen virtuts curatives, fins al punt d'arribar a ressuscitar. El basilisc amida 15 centímetres, té un alè terriblement verinós i pot matar amb la mirada. Viu dins de tombes on hi ha enterrades peces d'or i té la virtut camaleònica d'adaptar el color de la seva pell al de l'entorn.

Documentat el 1423

Fins ara, però, es desconeixia que aquest animal mitològic hagués tingut una plasmació festiva i hagués participat en cap cercavila o processó. El col·lectiu L'Estol del Basilisc de Reus s'ha basat en un document de 1423 per demostrar que aquest animal havia format part de la imatgeria festiva catalana. Una referència al Dietari o Llibres de Jornades de Jaume Safont, referint-se a Barcelona, amb data de 8 de desembre de 1423, explica: "Arriba en la platja de Barchinona lo senyor rey ab XVII galeres, qui venien de Nàpols e havien visitada Massella....vengueren-li devant lo pont molts entramesos, ço és peradís, ifern, lo basalís, lo fènichs, l'àliga e la processó de la Seu...". L'Estol del Basilisc argumenta que tant el basilisc com el fènix devien desaparèixer de les processons de Corpus "per la seva difícil vinculació amb els temes bíblics".

Els integrants de L'Estol del Basilisc de Reus es van proposar que, "per primera vegada", la capital del Baix Camp fos innovadora en el panorama festiu català, "deixant el llistó força alt" per a qui, a partir d'ara, vulgui innovar dins els paràmetres del folklore tradicional. Amb aquest esperit van iniciar, el juny de 2006, un treball de recerca que va concloure el 17 d'octubre, quan van topar-se amb el basilisc i van decidir donar-li vida.

Ulls infernals

Quan els impulsors de la nova bèstia van tenir-ne tota la documentació possible, a l'octubre, van facilitar-la a l'escultor, Manel Llauradó, qui va tenir carta lliure per fer-ne un primer esbos. La primera proposta ja va agradar tant als impulsors que la van donar per vàlida.

El Basilisc de Reus, pintat a l'oli, compta com a principal element distintiu uns ulls de vidre en què és impossible distingir-hi la nineta. Quan la bèstia executa el seu ball solemne, però, se li il·luminen i deixen entreveure una nineta de color vermell que atemoreix grans i petits. Aquest detall té a veure amb una de les principals característiques del basilisc: el seu esguard mortífer.

El basilisc, acompanyat de dotze portadors, compta també amb música pròpia, obra de Jordi Brunet, qui ha composat una música de marxa i un ball solemne de dues parts, una de més protocolària i una altra de més agressiva.

Text: Redacció festes.org

Imatges: Estol del Basilisc de Reus