Escaldàrium
La festa del Foc i de l'Aigua
Caldes de Montbui (el Vallès Oriental)
Vegueria de Barcelona
Segon dissabte de juliol
(Publicació: 25.06.2004 )
Història de la festa
L'Escaldàrium és una festa inventada pel Ball de Diables de Caldes l'any 1994 per tal de començar a construir una festa major d'estiu a la població. Aplegant idees d'aquí i d'allà va sorgir el concepte central de la celebració: barrejar l'aigua amb el foc i la música per, en el marc d'una festa de carrer molt participada, escenificar el misteriós origen de l'aigua termal.
L'aigua que brolla del terra a una temperatura elevada forma part de la identitat local de Caldes de Montbui, ja que en aquest poble hi ha unes de les termes més importants del país. L'Escaldàrium -nom que rebia la piscina d'aigua calenta de les termes- és, doncs, un homenatge a les aigües termals, una celebració que recrea festivament com aigua i foc es fusionen per crear les aigües «caldes» que donen nom al poble. Per això, tota la festa es desenvolupa pels voltants de la plaça de la Font del Lleó que, situada al bell mig del nucli antic, és la seu de les termes romanes i d'una font que raja aigua a més de 78ºC de temperatura.
Els actes o danses de la festa
El relat de la festa -la recreació llegendària de l'origen de l'aigua termal- està ben definit i es desenvolupa a través de nou actes alternats, sis de foc i tres d'aigua. En els actes de foc, la gent balla i salta sota les espurnes dels éssers demoníacs que utilitzen un desplegament pirotècnic força espectacular a base d'estructures dissenyades per a l'ocasió. En els actes d'aigua, les anomenades «tempestes», els participants ballen sota l'aigua que surt disparada d'unes potents mànegues.
Cada acte és acompanyat d'uns espectaculars efectes lumínics i d'una música que, composta expressament per a la festa i interpretada en directe per músics locals, és un altre dels pilars bàsics de la celebració. Entre acte i acte, els tabalers dels diables fan retronar els seus instruments per tota la plaça.
Durant tots els actes la gent es barreja amb els actors en un tipus de piromàquia que ofereix als participants la possibilitat de posar-se dins el foc i l'aigua durant una hora de ritmes trepidants, melodies ballables i un espectacle visual impressionant que provoca eufòria col·lectiva.
La festa s'estructura com una batalla entre les forces del Cel -l'aigua- i les forces de la Terra -el foc-. Comença just havent tocat les dotze en punt de la nit, quan el Termaliot fa aparèixer les bruixes, uns éssers proveïts d'unes boles de foc que fan giravoltar per tal d'obrir les portes de les entranyes del món i desencadenar les forces tel·lúriques. Una primera tempesta d'aigua provocada per les forces del Cel intenta, tanmateix, contrarestar-les, i els participants queden ben molls.
Però de nou, el ritme frenètic dels tabals anuncia l'aparició de noves encarnacions de les forces de l'Infern. Per la plaça entren Llucifer i la Diablessa sota un espectacular pal·li de foc portat pel seu exèrcit de dimonis. Inspirat en els artefactes que s'utilitzen per protegir les imatges religioses de la llum del Sol, el pal·li està fet a través d'un enginyós sistema d'arcs i pals de ferro connectats per cadenes, tot ple de coets de diferents característiques.
Amb la música de l'himne principal de la festa, Llucifer i la Diablessa apareixen per invocar la temible i devastadora Godra. Inspirada en el brollador de la font de la plaça, aquesta malèfica quimera és una peça del bestiari fantàstic local amb forma híbrida -cap i cos de lleó, ales de rat penat i cua de serp-, recoberta d'escames i que escup foc per trenta punts diferents del seu cos. Una vegada a plaça, davant la seva font, Godra fa un solemne i emotiu ball, que constitueix el moment central -i un dels més esperats- de la festa.
La plaça es torna blava i des de diferents punts es llança altre cop aigua damunt els participants. Les forces del Cel intenten de nou contrarestar la potència del foc... però no ho aconsegueixen.
Després de la segona tempesta apareix de nou Llucifer i els seus diables proveïts d'un gran ceptre de foc, una estructura amb forma de paraigua plena de coets (bengales tipus Patum, sortidors de titani i carretilles), que fan giravoltar una vegada encès amb l'objectiu de protegir-los de l'aigua i al mateix temps contraatacar. La batalla està servida i altra vegada torna a ploure a bots i barrals a la plaça.
En el darrer acte -una orgia de foc i aigua-, surten tots els personatges de la piromàquia: Llucifer i la Diablessa, bruixes i dimonis que van encenent centenars de coets carretilles al mateix temps que apareix ja l'aigua calenta. Finalment, aigua i foc es fusionen per explicar per què l'aigua de Caldes és com és.
Text: Manel Carrera i Escudé
Fotografies: Manel Carrera i Escudé
Aquesta és una de les festes destacades al nostre llibre "Calendari de festes amb pirotècnia" publicat l'any 2014.
Has detectat algun error? Avisa’ns!










Contacte
Web oficial de l'Escaldarium
https://www.escaldarium.com/
08140 Caldes de Montbui
diablescaldes(ELIMINAR)@gmail.com
Per saber-ne més
Llibres

Vots de poble. Tradicions, ermites, creences i festes populars al Baix Gaià
Jordi Suñé Morales
Ganzell Edicions
Aquest llibre recull relats tradicionals de diversos pobles del Baix Gaià transmesos de manera...
Vídeo / DVD

Llívia medieval
Diversos autors
Aquest DVD inclou imatges de Llívia, del mercat artesà, del sopar medieval i de tota la...
Audio / CD

Escaldarium
Diversos autors
Tram
L'any 1999 l'esperit inquiet de la colla organitzadora de l'Escaldarium va decidir enregistrar la...
També et podria interessar
De la mateixa categoria


Trobada de Barques Clàssiques a Fornells (Menorca)
- se celebra el primer cap de setmana de juliol. Hi participen embarcacions -llaguts i bots- de fusta i de vela llatina provinents de totes les Illes Balears però també d'altres indrets del Mediterrani. L'acte principal són les dues navegacions conjuntes de totes les barques...
Mostra de Titelles a Arenys de Mar (el Maresme)
- festival que se celebra el cap de setmana següent al cap de setmana de la festa major de Sant Zenon. Organitzat per la Regidoria de Cultura i Binixiflat Teatre.
Culturaigua a Viladrau (Osona)
- nascuda l'any 2005, la Festa Cultural de l'Aigua se celebra inclou una festa aquàtica per a petits i grans, xerrades, explicada de llegendes i contes d'aigua.
Mercat Medieval de Corbera de Llobregat (el Baix Llobregat)
- durant un cap de setmana de juliol. Mercat atapeït de parades d'artesans, amb una zona de gastronomia, una ludoteca per als més petits, diverses demostracions d'ofici i espectacles d'animació, música i màgia per a tothom.
Tramuntanart al Port de la Selva (l'Alt Empordà)
- mostra d'art contemporani celebrada al Port de la Selva, una localitat situada a l'Alt Empordà, Catalunya. Està dedicada a la tramuntana, el vent característic de la zona. La finalitat de la mostra és explorar i reflexionar sobre els efectes del vent en els objectes,...
Trobada de Bestiari d'Aigua dels Països Catalans a la Pobla de Montornés (el Tarragonès)
- una gran cercavila amb bona part de les figures de bestiari d'aigua catalanes. Al juliol. Des del 2022.
Trobada de diables de la Segarra Històrica
- correfoc amb les colles de diables participants (Keresus de Santa Coloma, Carranquers de Cervera, 7 de Foc de Sant Guim de Freixenet, Forces Diabòliques de Sanaüja, etc) i un concert musical de cloenda. Al juliol, cada any en una població diferent.
Fira de Fades, Follets i Éssers Màgics a Serinyà (el Pla de l'Estany)
- activitats relacionades amb el món dels éssers fantàstics i meravellosos de l'imaginari català. Tallers, visites guiades pel bosc, concerts musicals... Es celebra des del 2012 el segon cap de setmana de juliol.
Processó Triennal del Sant Crist a Alcúdia (el Raiguer)
- una celebració molt sentida a Alcúdia. Cada tres anys el dia 26 de juliol, se celebra pels carrers del poble la processó del Sant Crist, la Triennal, en commemoració del miracle succeït el 24 de febrer de 1507, quan, segons conta la tradició, la...
De la mateixa població

Festa major i Capvuitada
Caldes de Montbui (el Vallès Oriental)
segon i tercer cap de setmana d'octubre