L'aviram festiu

Queden ja força enrera els temps en què a les cercaviles amb bestiari festiu només hi havia dracs, bous, mulasses, tarasques o àligues. Avui, la imatgeria festiva catalana de caràcter zoomòrfic és molt més diversa i ja inclou en el seu mostrari molts altres tipus de bèsties com per exemple galls, pollastres i gallines.

El bestiari festiu català el composen totes les peces de grans dimensions, elaborades amb cartró pedra o fibra de vidre, que tenen estructura zoomòrfica i que es poden veure passejar, traient foc o no, en diferents festes populars d'arreu del territori. El Drac, l'Àliga, els Cavallets, el Bou, la Mulassa, la Tarasca o la Cuca Fera, bèsties de caràcter mitològic i llegendari, són les peces que tradicionalment han estat més conegudes de tot aquest bestiari.

En els darrers anys, però, el mostrari de bèsties s'ha diversificat molt i s'han incorporat altres tipus d'animals: animals domèsticats, animals lliures, peixos, insectes, rèptils, etc. El bestiar de granja (porcs, rucs, cavalls, vaques, conills) també hi és representat i en especial els galls, els pollastres i les gallines.

L'aviram de caire festiu

En l'actualitat hi ha diferents peces del bestiari festiu de Catalunya que representen, en la pràctica totalitat del seu cos o en una bona part d'aquest, galls, pollastres o gallines de corral. Són el Pollastre del barri del Palau d'Olot (Garrotxa), el Pollo del Prat de Llobregat (el Baix Llobregat), el Gall Radulf de Borredà (el Berguedà), el Gall de Parets del Vallès (el Vallès Oriental), el Tomasot de Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès), el Poll Foll de Ripollet (el Vallès Occidental) i el Gall i gallines d'Esparreguera (el Baix Llobregat).

Les raons per les quals aquestes viles han decidit convertir en peces del bestiari festiu local a aquest animal de granja són diverses.

En algunes poblacions com Vilafranca del Penedès o el Prat de Llobregat, aquestes espectaculars bestiasses volen representar una determinada espècie de pollastre autòcton. En el cas del Prat de Llobregat, el Pollo és un gall de foc que representa el pollastre de pota blava, de la raça Prat, que ha donat renom a la vila. En el cas de Vilafranca, el Tomasot representa el gall de color negre propi de la vila i protagonista de de la Fira del Gall, que s'hi celebra a mitjans de desembre.

En altres casos, com el de Parets del Vallès o Borredà, el gall forma part del llegendari local. A Parets, el Gall surt a la llegenda de la Pedra del Diable i protagonitza, juntament amb els gegants, la festa major. En el cas de Borredà, es va fer construir un gall festiu perquè, en figurar a la bandera municipal, es va considerar que representava prou bé una part de la identitat local. El gall s'anomena Radulf, com un dels fills del comte Guifré el Pilós que va viure a la zona, i té una dansa pròpia.

El Pollastre del barri del Carme d'Olot és el més antic de tot l'aviram festiu i va sorgir per tal de fer la competència als veïns del barri del Conill, que disposaven d'una rèplica zoomòrfica d'aquest animaló de gàbia. El Pollastre data del 1946 tot i que l'any 1995 se'n va fer una nova versió de fibra de vidre perquè l'anterior ja havia estat molt malmesa. El gall d'Olot balla al ritme d'una dansa que reprodueix el seu quiquiriquic característic.

La Mostra d'Animals de Ploma a Vilafranca

De fet, fins i tot hi ha una trobada anual que cada any reuneix, a redós de la tradicional i popular Fira del Gall de Vilafranca, alguns exemplars del bestiari de ploma, ja siguin gallinacis o no. A la trobada hi participen diferents aus festives, ja sigui aviram (galls i gallines), ocells (àligues) o altres representants de les arcasses plomades que hi ha escampades per les contrades catalanes.