Lluna gairebé plena 
#aplec
Articles
Aquest tradicional aplec cada any fa de pròleg de les Festes de Misericòrdia, la segona festa major de la ciutat de Reus. El nucli d'activitats de l'Aplec gira al voltant de les sardanes, però també compta amb diverses activitats de cultura popular i tradicional complementàries.
Aplec de Sant Aniol d'Aguja
Ermita de Sant Aniol d'Aguja, Montagut i Oix (la Garrotxa)
Diumenge de Pasqua Granada
El diumenge de Pasqua Granada és un dia assenyalat a l'ermita de Sant Aniol d'Aguja: s'hi celebra un aplec que agermana catalans vinguts del Vallespir i de la Garrotxa i altres indrets del país. Hi acudeixen especialment gent de Sant Llorenç de Cerdans i la rodalia.
Sant Feliu de Llobregat viu, cada dilluns de Segona Pasqua, una celebració festiva que té lloc a l'ermita de la Salut, situada al parc de Collserola. Els participants surten de bon matí de la plaça de la vila i passen tot el dia a la serra. Un dels actes més destacats de la festa és l'extraordinari Ball de la Soca, efectuat al voltant d'una gran soca d'arbre.
Una de les singularitats de les desfilades dels grups festius que cada any per Pasqua Granada se celebren en diversos barris de Barcelona són les reproduccions gegants de diferents estris de cuina o eines d'oficis que duen els participants.
Cada Dilluns de Pasqua Granada centenars de persones vingudes de banda i banda de país s'apleguen al Santuari de Nostra Senyora del Coral, a les muntanyes de Prats de Molló, per compartir el dia amb amics i coneguts, visitar el santuari i ballar sardanes i un contrapàs al ritme de la música de cobla.
Cada any a mitja primavera, el poble de Siurana es converteix en un punt de trobada per a moltes persones vingudes d'arreu del Priorat. S'hi celebra el Jubileu, una festa que continua la tradició del segle XVII de demanar aigua a Santa Maria de Siurana, a qui popularment es coneix amb el nom de Mare de Déu de l'Aigua.
Cada 11 de maig l'ermita de Sant Ponç de Tordera s'omple de gent disposada a acomplir amb els ritus de la diada: la benedicció de tot tipus d'herbes i plantes remeieres i aromàtiques, fruits i flors, especialment roses, que es porten de casa o es compren en les nombroses parades que aquest dia hi ha pels voltants de l'ermita.
Cada primer diumenge de maig els habitants de Gandesa es desplacen a peu fins a la Fontcalda, un paratge únic i privilegiat construït a redós d'un brollador natural d'aigües calentes que, des de temps immemorials, han estat considerades sagrades.
Aplec de Sant Marc
Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró (el Baix Empordà)
Cap de setmana més proper al 25 d'abril
La vila de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró celebra, el cap de setmana més proper al 25 d'abril, l'ancestral Aplec de Sant Marc, una trobada festiva que recorda el passat agrícola del poble i que té com a acte estrella el Concurs d'Arrossades.
Cada any el Dilluns de Pasqua els habitants de la Pobla de Montornès i d'altres pobles dels voltants pugen a l'ermita de la Mare de Déu de Montornès per celebrar-hi un aplec en què és tradicional menjar la mona i ballar sardanes.
Cada Dilluns de Pasqua els tianencs i tianenques pugen a peu fins a l'ermita de la Mare de Deu de l'Alegria, per tal de passar un dia entre familiars, amics i retrobats, ballant sardanes i anant a cercar la Coca de l'Alegria, pròpia d'aquesta jornada.
Cada segon diumenge de Quaresma té lloc a l'ermita de Santa Cristina de Lloret de Mar el tradicional Aplec dels Perdons, una celebració que consisteix en una anada a peu fins a aquesta ermita, on tenen lloc, matí i tarda, les tradicionals ballades de sardanes i una arrossada popular.
Trobada de balladors de sardanes que se celebra cada any el tercer diumenge de març, aprofitant l'inici del bon temps i les ganes dels membres de les colles de retrobar-se amb una de les danses catalanes per excel·lència.
A l'alba del primer dia de l'any, centenars de persones es congreguen al capdamunt de la muntanya de sa Guarda de Palafrugell per veure el primer raig de Sol que apareix per l'horitzó. S'hi ballen sardanes, es fa una xocolatada i s'espera amb expectació, sovint sota un fred intens, la sortida del primer Sol de l'any que comença.
Al pla de Campllong, al terme municipal de Castellar del Riu, s'hi troba un pi roig de tres branques. Des de fa segles, se l'ha vist com un símbol de la Santíssima Trinitat i dels Països Catalans. En motiu d'aquesta segona interpretació, cada tercer diumenge de juliol s'hi celebra un aplec a mig camí entre la festa i la reivindicació.
El Matagalls, al parc natural del Montseny, és un dels pics més emblemàtics de Catalunya. Cada segon diumenge de juliol, més de 800 romeus de més de 130 localitats de Catalunya s'apleguen al voltant de la creu que corona la muntanya per retre homenatge a Sant Antoni Maria Claret i mossèn Cinto Verdaguer.
Roses, carrosses i sardanes són els tres grans protagonistes de l'Aplec de la Rosa a Lourdes i al Castell, una festa que es celebra diumenge i dilluns de Pasqua Granada i que combina les tradicionals celebracions florals de la primavera amb les populars trobades per ballar sardanes.
Cada 3 de març, i també la seva vigília, centenars de santcugatenques i santcugatencs s'atansen a peu a l'ermita de Sant Medir per celebrar-hi una trobada gastronòmica-festiva popular que és una de les tradicions més arrelades i estimades de la vila.
La festa de Sant Medir que celebren les poblacions de Sant Cugat del Vallès i diferents barris de Barcelona té les seves arrels llegendàries en la història d'un pagès, anomenat Medir, que cultivava faves en els actuals terrenys on ara hi ha l'ermita, al bell mig de la serra de Collserola.
Cada any moltes persones s'apleguen a Vilademuls per celebrar l'Aplec de Sant Mer, un esdeveniment que ret homenatge al sant fundador i heroi llegendari de la comarca, artífex, entre d'altres miracles, de la derrota del famós drac que vivia a l'estany de Banyoles.
Cada 20 de gener els cadaquesencs i cadaquesenques van a peu des del poble fins a l'Ermita de Sant Sebastià per ballar sardanes i per executar les patacades, unes corrandes en cercle que acaben a cops amables entre els participants.
Situada en un extrem del massís muntanyós de les Gavarres, l'ermita de Sant Llop acull, cada diumenge proper a Santa Llúcia, nombrosos visitants vinguts dels pobles de la rodalia per celebrar un aplec en honor a la copatrona Santa Llúcia.
Una festivitat de caràcter popular que es celebra a l'antiga església romànica de Sant Iscle i Santa Victòria de les Feixes i que compta amb l'assistència de milers de ciutadans de les poblacions de la rodalia, que hi passen tot el dia participant de les nombroses activitats religioses, culturals i gastronòmiques que hi tenen lloc.
Els voltants de l'ermita de Santa Caterina de Torroella és l'espai privilegiat on centenars d'habitants de l'Empordà es troben per celebrar un dels aplecs més importants de l'any, que destaca pel gran àpat a l'aire lliure i per les visites rituals al "Manelet" i al pou on hom creu que es "pesca" a la mainada.
L'Aplec del Caragol, que va néixer en el si de la Festa Major de Lleida però que ja disposa d'una dinàmica i una data de celebració pròpies, gira al voltant de la multitudinària ingesta compartida de cargols que es celebra cada any al Parc dels Camps Elisis a finals del mes de maig.
L'ermita de Santa Bàrbara és l'escenari de la multitudinària trobada de tots els xiquets del poble, que hi fan cap per berenar-hi la corriola, una rosca de pa feta amb llevat especial, de forma redona i acompanyat d'una llonganissa vermella de volta per menjar-la tendra, simulant la fi de la corda de la campana que fan repicar tots els xicotets en arribar a l'ermita.
Cada any milers de pobles d'arreu del país encenen les seves fogueres de Sant Joan amb el foc de la Flama del Canigó en el marc d'un procés força ritualitzat que s'inicia el cap de setmana anterior a la nit de la revetlla amb una trobada al peu del Canigó.
Festa major i Capvuitada
Caldes de Montbui (el Vallès Oriental)
segon i tercer cap de setmana d'octubre
A mitjans d'octubre Caldes de Montbui viu un dels moments festius més intensos de l'any. En dos caps de setmana consecutius la vila celebra la Festa Major, protagonitzada en bona mesura pels actes organitzats pel Ball de Diables local, i la Capvuitada, que culmina amb el popular Aplec del Remei.
L'encantament de coques, el concurs de xiulets amb cargolines, el concurs de lloances i un fogueró són alguns dels elements d'aquest aplec popular que cada primer diumenge de febrer se celebra a l'entorn de l'ermita de Santa Brígida.
El primer dia de l'any se celebra un aplec a l'ermita de la Mare de Déu del Collell, situada al terme municipal de Sant Ferriol (la Garrotxa), durant el qual els garrotxins s'afarten de torrons fets a la comarca i també ballen sardanes.