Aplec de Sant Mer

Durant l'Edat Mitjana, la creença en monstres i éssers malignes era molt estesa entre els diferents sectors de la societat. Enormes serps, dracs terrorífics, i tota mena d'animals mitològics omplien de perills l'imaginari col·lectiu i feien necessària la constant aparició d'herois i protectors, dotats de poders sobrenaturals, capaços de defensar el poble dels atacs de les bèsties.

Com passa amb el mite de Sant Jordi, la història de Sant Mer i la devoció que li professen al Pla de l'Estany és un bon exemple. Segons expliquen els erudits locals, Mer (o Emeri), era un jove tímid i de veu profunda, fill de Narbona (França), que va arribar a Catalunya amb les tropes de Carlemany per combatre l'exèrcit àrab. Diuen, que durant els ferotges combats de Girona, el jove va començar a ser conegut per que sempre duia un petit càntir amb uns quants peixos que repartia entre els soldats més necessitats. Amb el pas dels dies, les provisions i les forces minvaven, però els peixets del càntir d'en Mer mai s'acabaven.

Un dia, uns homes vinguts de Banyoles van explicar als soldats de Carlemany que al seu poble lliuraven una particular batalla contra una bèstia fantàstica que menjava nens i nenes per esmorzar. Mer va demanar permís per desplaçar-se fins a Banyoles. Quan va arribar va veure un drac blavós de mida colossal amb el cos cobert de pues i llargues ales, passejant tranquil·lament pels carrers de la vila. L'animal tenia un alè pestilent que enverinava les fonts, i els camps. Però sobretot era molt voraç. El bestiar desapareixia dins de la seva gola i cada dia els banyolins havien de sacrificar una criatura per tenir el monstre satisfet.

Segons explica la llegenda, Mer va apropar-se al drac i va demanar poder parlar amb ell una estona a prop del llac. Allà va llegir diversos passatges de la Bíblia i el va beneir. Immediatament la fera es va amansir i Mer va portar-lo de nou al poble i va passejar-lo pels carrers com si fos un gosset. Des d'aquell dia el drac es va amagar al fons de l'estany de Banyoles i mai més ningú no l'ha tornat a veure, tot i que molts creuen que encara viu allà. Els més escèptics, però, afirmen que l'autèntic monstre de Banyoles és la 'Ramona', una famosa carpa, de més de 60 quilos de pes que té una edat aproximada de cent deu anys.

El dia de l'aplec

La comarca sencera celebra el dia de Sant Mer cada 27 de gener. El diumenge següent, a Vilademuls, l'Aplec congrega una gentada al voltant de l'ermita. De bon matí els boscos de la zona s'omplen de gent amb taules i cadires plegables esperant la solemne eucaristia que es fa a l'aire lliure. Després de la missa, es munta una fira amb paradetes que venen tot tipus de productes d'artesania i delícies de la gastronomia local. També es realitzen actuacions de colles castelleres, sardanes i un curiós concurs anomenat «L'home més fort del món» on un seguit de proves estrambòtiques mesuren l'habilitat i la força dels participants.

La cançó del monstre

Ens ho diu la història d'un vell poble
que hi habitava un monstre fa molts anys.
Diuen que treia foc per les orelles
i per la boca, pel nas i pels queixals.

És el mon-mon, el monstre de Banyoles,
que men-men-men, que menjava persones.
És el mon-mon, el monstre de Banyoles,
una per dia sense fer terrabastall.

Com veureu tenia tanta gana
que s'empassava els bous de tres en tres
i els cavallers que amb ell volien brega
se'ls endrapava com qui no menja res.

I la gent de tota la contrada
un tracte, amb gràcia, amb ell varen signar,
donant-li cols, patates i esbargínies
perquè aquell monstre es tornés vegetarià.

És famós el monstre de Banyoles
i és que la vila és coneguda arreu
pel famós monstre i pel seu bonic estany
i pel tren Pinxo, un tren ben especial.