#bestiari festiu
Articles

La ciutat de Lopian organitza, des de 1998, un esdeveniment festiu que aglutina, durant dos dies, a representants de la cultura tradicional d'Occitània i, especialment, a una mostra del bestiari festiu del Llenguadoc, el que en aquest racó del món es coneix per "animals totèmics".

La festa major de Molins de Rei es celebra cada any pels volts del 29 de setembre, diada del patró de la vila. D'entre els centenars d'activitats programades destaca el Correcuita del Camell, el passeig d'una gran figura del bestiari festiu català que es dedica a empaitar a menuts i grans.

La Festa de la Fil·loxera de Sant Sadurní d'Anoia és una celebració popular que, mitjançant l'ús de la pirotècnia, la música i els elements de la imatgeria festiva tradicional, escenifica la victòria que la vila va obtenir, a finals del segle XIX, sobre la terrible plaga de la fil·loxera que va arrasar totes les vinyes del Penedès.

La Momerota i la Momeroteta són dues de les peces més emblemàtiques del bestiari festiu i de foc de Mataró. Aquests animals de cartró pedra són mare i filla i passegen el seu caràcter subversiu per les festes populars de Mataró -molt especialment durant la Festa Major de les Santes- escopint foc i perseguint a petits i grans.

L'Àliga de Valls és una de les peces més estimades de la imatgeria festiva de la capital de l'Alt Camp. Surt dues vegades l'any, per Corpus i per Sant Joan, i excepcionalment per les Festes Decennals, i es caracteritza per portar una corona reial, conservar la tradició de dur un colom viu al bec i ballar acompanyada per 3 aligons.

Mostra Representativa del Bestiari Festiu de Catalunya
Diverses poblacions
Diferents moments de l'any
Cada any des del 1997, una ciutat diferent acull la Mostra Representativa del Bestiari de Catalunya, una trobada que pretén donar a conèixer la riquesa i diversitat de la fauna festiva que pobla les celebracions populars catalanes.

Algunes esglésies del país conserven en el seu interior, al costat dels orgues o instal·lades entre els arcs, unes testes de pirates berebers de grans dimensions, fetes amb pedra o fusta i abillades amb un turbant i una gran barba, que hom anomena 'carasses'.