#cavalls

La festa de Sant Medir, coneguda principalment per les tones i tones de caramels que es llancen al públic des de cavalls i carruatges, és una de les més arrelades a la vila de Gràcia i prové de la llegenda al voltant d'un pagès esdevingut sant i la promesa domèstica d'un forner gracienc.

Com en d'altres celebracions de viles properes, els cavalls són els protagonistes de les festes majors d'Alaior, una festivitat amb més de 700 anys d'història. Les "qualcades dels caixers", les curses equines i els "jaleos" formen l'estructura bàsica d'aquesta cita obligada del calendari festiu de la illa de Menorca.

Cada quart cap de setmana de juliol, Berga s'omple de de cavalls, muls, ases i els seus acompanyants vinguts d'arreu del país i disposats a rebre una benedicció popular que consisteix en el llançament de galledes d'aigua des de balcons i finestres dels carrers per on passen.

Supervivents dels antics tornejos medievals, les carotes han passat de ser l'escut amb què es representava l'enemic en el marc dels jocs cavallerescos de l'Edat Mitjana, a esdevenir, juntament amb les lladrioles, una de les icones més representatives de les festes de Sant Joan de Ciutadella.

L'espectacularitat de les exhibicions de cavalls i cavallers i l'estricte protocol que segueixen els seus protagonistes, han convertit la celebració de Sant Joan a Ciutadella en un punt de referència de les festes del solstici d'estiu.

La festa de Sant Antoni de Cinctorres se celebra el darrer cap de setmana de gener amb les tradicionals arrossegades de carrasques, la foguera i la barraca, les botargues amb coets borratxos, la volta i beneïdes amb els animals, i la representació teatral de la vida del sant.

Dedicada al protector dels animals, la festa de Sant Antoni Abat de l'Alcora se singularitza per la presència de la "Rècua arriera", una formació que emula una caravana de traginers del món de la terrissa i la ceràmica, present al municipi almenys des de mitjans segle XVI.

La presència dels Disset Genets de Sant Antoni, una tradició genuïnament barcelonina, és un dels aspectes destacats d'aquesta celebració que té lloc en el marc de la festa major del barri. La cavalcada és protagonitzada per tot tipus de carros i carruatges, vehicles que abans de l'arribada dels cotxes havien estat utilitzats per a desplaçar-se per la ciutat.

Emmarcada dins les Festes de Sant Antoni Abat, i en ple fred hivernal, Valls celebra un dels Tres Tombs més matiners del calendari català: té lloc el cap de setmana abans del 16 de gener i compta amb una de les col·leccions més interessants de carruatges i carros de traginers.

Celebrada en honor a Sant Antoni Abat, co-patró de la ciutat, Vilanova i la Geltrú celebra cada any el 17 de gener l'acte principal de la Festa dels Tres Tombs, una jornada d'exhibició etnogràfica de l'univers traginer que per la qualitat, quantitat i diversitat dels participants s'ha convertit en una de les més importants del nostre país.

El 13 d'octubre, dia de Sant Eduard, quan el temps encara és benigne, el fred encara suportable i les pastures no estan cobertes de neu, es celebra la Tria de Mulats d'Espinavell, una fira de bestiar equí que gira cada any al voltant de les activitats dels ramaders de la Vall de Camprodon.

La festa major d'hivern d'Ascó, pels volts del 17 de gener, es caracteritza per preservar encara avui, amb tota la seva singularitat, una de les tradicions que ahir més identificaven la festivitat de Sant Antoni: les corrides de cavalls, rucs i matxos.

La Corrida és el nom amb què a Puig-Reig es coneix la festa de Sant Antoni Abat, una de les celebracions populars més tradicionals i arrelades de la població, en què els cavalls i la gastronomia del porc en són els protagonistes.

Un dels actes més destacats de la Festa Major d'Hivern és el Cós de Sant Antoni, un conjunt de curses hípiques professionals que es celebren al Circuit Hípic de la Torre d'en Dolça i que tenen el seu origen en les curses espontànies que els de Vila-seca feien, en el passat, després del ritus de benedicció de les cavalleries.