Festa Major d'Hivern i Tres Tombs

La Festa de Sant Antoni Abat o Festa dels Tres Tombs és també la Festa major d'hivern o festa major petita del municipi de Vilanova i la Geltrú i es celebra pels volts del 17 de gener, dia no laborable a aquesta localitat.

Petita història de la festa

Segons els estudiosos locals, la devoció vilanovina a sant Antoni com a protector dels animals de treball cal cercar-la almenys al segle XII, tot seguint el rastre de la primitiva ermita dedicada a aquest sant que estava construïda on ara hi ha l'Església Arxiprestal de Sant Antoni, al bell mig de la ciutat. D'aquesta manera, diuen, el culte al sant és fins i tot anterior a la constitució de la nova vila.

Sant Antoni fou proclamat patró de la Vilanova l'any 1363. Durant molts anys, el dia de la seva onomàstica, el 17 de gener, era la data assenyalada per celebrar la festa major, de manera que els vilanovins celebraven per aquestes dates tant els actes propis d'una festa major hivernal com el ritus de protecció dels animals de sant Antoni.

La festa i la devoció foren tant importants a Vilanova, que al segle XIV en aquesta vila s'hi erigí una de les basíliques més importants dedicades a aquest sant que hi ha al nostre país, l'Església Arxiprestal de Sant Antoni, una església de tipus gòtic que al segle XVIII (i durant més de 100 anys) es renovà completament. Durant la guerra de 1936-39, es va intentar derruir el temple i les imatges foren cremades, de manera que l'estat actual i les imatges del sant són incorporacions d'aquesta darrera època.

Al llarg del segle XIX, un conjunt de factors socioeconòmics, com l'especialització de l'economia vilanovina en el cultiu de la vinya, van fer que poc a poc la festa major, que es celebrava per sant Antoni al gener, s'anés traslladant fins a la Mare de Déu de les Neus, pels volts del 5 d'agost, data en què encara es celebra en l'actualitat. La festa major es celebrava aleshores amb tot el conjunt de balls que ara es fan per les Neus, més algun de perdut, com el Ball de Sant Antoni.

La primera referència escrita que es té de la Festa de Sant Antoni moderna és del 18 de gener de 1851 quan, en una notícia del Diari de Vilanova, s'esmenta un accident que hi hagué durant les curses amb cavalls que es feien pels carrers i que cada any atreien a moltíssima gent. La festa es celebrava aleshores amb la benedicció de les cavalleries i carros que desfilaven i amb animades curses de cavalls pels carrers del centre històric.

Tot i que l'any 1983 es va celebrar el centenari de la bandera vella i es va substituir per una de nova,

Les seqüència ritual de la celebració

La seqüència ritual comença el primer diumenge de novembre amb l'elecció del banderer, un càrrec honorífic que en l'actualitat es fa per sorteig.

La festa comença el cap de setmana abans del 17 de gener. Dissabte té lloc un ball que compta amb la subhasta de la 'toia', un ram de flors que serveix per contribuir a finançar la festa. Diumenge al matí es fa el trasllat de la bandera per part dels banderers de l'any anterior fins al Saló de Plens de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú on té lloc el Pregó dels Tres Tombs i el Lliurament de la bandera al banderer de l'any en curs.

La tarda del diumenge abans del 17 de gener té lloc els Tres Tombs de Foc, un correfoc-cavalcada amb dracs i altres bèsties de foc que es va incorporar a la festa l'any 2000. Els Tres Tombs de Foc són una cercavila de foc que s'inicia a la plaça de l'Església, dóna tres tombs pels carrers del municipi i acaba amb un castell de focs a la plaça del Mercat. Els Tres Tombs de Foc compten amb la participació de part del bestiari festiu de Vilanova i la Geltrú: les mulasses, que obren la passada recordant que la festa s'organitza en motiu de sant Antoni Abat, seguides del Drac de Vilanova -renovat l'any 2004-, la Carpa Juanita i el Porró. La comitiva la completen diferents bèsties festives de foc procedents d'altres pobles i ciutats de Catalunya.

Tres Tombs, sempre el 17 de gener

Els actes més participats i amb més presència de públic tenen lloc el 16 i 17 de gener. La vigília, 16 de gener, es llancen diferents (12) morterets i es fa un toc especial de campanes anunciant la festa.

El dia central de la festivitat és sempre el 17 de gener, que és un dia de festa local, no laborable, a Vilanova i la Geltrú. Els actes d'aquest dia comencen amb un esmorzar d'escalfament amb tots els participants en la desfilada i la cerimònia d'arriada de la Bandera de l'Associació dels Tres Tombs, que es porta fins l'interior de l'Església Arxiprestal de Sant Antoni Abat. Aleshores té lloc el Toc de Crida a Ofici que es fa des del campanar de l'Església de Sant Antoni i que és a càrrec dels Ministrers de la Vila-Nova ciutat, que pugen fins dalt de tot per fer sonar els seus instruments.

Tot seguit té lloc l'ofici solemne en honor a Sant Antoni Abat amb assistència de l'Associació de Festes, formada per pagesos o descendents de pagesos, representants eclesiàstics i polítics i els vilanovins i vilanovines que ho desitgen.

Acabada la missa comença la concentració dels participants a la Masia d'en Frederic, seu de l'associació vilanovina que organitza la festa. Des d'allà comença la desfilada de cavalleries, carros i carruatges pels carrers del centre de la vila i fins a la plaça de Sant Antoni, davant l'església, on els sacerdots fan la benedicció dels participants.

La cercavila de cavalleries i carruatges (que no dóna tres tombs a l'església, tot i que se sap que antigament si que era així) acaba a la Rambla Principal, on té lloc l'entrega de premis i trofeus als assistents, juntament amb l'entrega del Tortell beneït de Sant Antoni. La cavalcada de Sant Antoni compta amb la participació de cavalleries (cavalls, rucs i mansos) i carros i carruatges de Vilanova i la Geltrú i altres vinguts de diferents indrets del país.

Una de les característiques més importants de la desfilada de carruatges és que hi participen un bon nombre de carros, carruatges i cotxes de luxe tirats per cavalls. Només la Comissió dels Tres Tombs de Vilanova té en propietat uns 17 carruatges propis i també

Des dels anys 50 la desfilada s'ha convertit en una exhibició etnogràfica on es poden contemplar obres mestre en l'art d'engalanar carros i carruatges. En els darrers anys s'han sumat a la comitiva diferents col·lectius, com les hípiques, aficionats eqüestres de procedència andalusa (amb vestits típics amb cultura cavallística andalusa) i altres propietaris cavallistes de fora de Vilanova.

El cerimonial tradicional acaba, com antigament es feia, amb un sopar de germanor i la rifa d'un porc. Durant tots aquests dies també hi ha molts actes complementaris amb balls i concerts diversos.

La festa de Sant Antoni de Vilanova i la Geltrú té un element culinari molt important i que l'identifica: el Tortell de Sant Antoni. Es tracta d'un tortell rodó i amb un forat al mig que és fet de massapà i que al seu interior conté una figureta d'un animal. El tortell es pot comprar a les pastisseries i es regala a tots els participants de la cavalcada dels Tres Tombs. És tradició que aquesta llaminadura dolça es mengi com a postres en les diades gastronòmiques que aquest dia es celebren a les cases vilanovines.

(Text elaborat amb informacions de Xavier Orriols)