Carnaval
El regne dels poca-soltes
Vilanova i la Geltrú (el Garraf)
Vegueria de Barcelona
Dijous gras-Dimecres de Cendra

(Publicació: 24.02.2004 | Actualització: 22.01.2025)
Breu ressenya històrica del Carnaval vilanoví
Les primeres referències sobre celebracions carnavalesques mínimament organitzades a Vilanova i la Geltrú es remunten a finals del s. XVII. Pel que sembla les influències marinera, pagesa, veneciana i indiana van contribuir decisivament en la fesomia actual de la celebració. La història de la festa, però, està fortament marcada per la prohibició que va imposar el règim franquista entre 1937 i 1956. Aquest fet va fer que el carnaval vilanoví es convertís en un esdeveniment essencialment reivindicatiu i amb gran poder de recuperació i cohesió d'identitat.
El Ball de Mantons
El dissabte abans de Carnaval es celebra el Ball de Mantons, un ball de gala organitzat per cadascuna de les societats pertanyents a la Federació d'Associacions pel Carnaval. Les societats, entitats cíviques encarregades de l'organització parcial de la festa, són l'autèntic eix vertebrador de tot allò que passa durant aquests dies. Els homes van vestits amb trajo i corbata o llaç i les dones, amb vestit llarg i mantó de Manila. Durant el carnaval vilanoví tenen lloc les "competències musicals": dues formacions de ball realitzen una competència lúdica interpretant alternativament un ballable per intentar arrossegar cadascuna d'elles més públic que l'altra.
La Merenga de Dijous Gras
Dijous Gras és el dia de la Merenga. Al migdia se celebra la Merengada: un pastisser local planta, davant el seu establiment, una monumental merenga que els més joves es disputen atrapar. La merenga que aconsegueixen els serveix per enfrontar-se festivament durant la resta de dia pels carrers adjacents. A la plaça de la vila la merenga pren simbòlicament el poder.
A mitjanit, després de les tradicionals xatonades a les cases particulars o a les societats, centenars de vilanovins es reuneixen en una plaça amb galledes plenes de merenga a punt per empastifar-se de dalt a baix.
L'Arrivo del Carnestoltes
Divendres de Carnaval, envoltat per un impressionant i sorollós seguici, arriba Sa Majestat Carnestoltes. Una de les entitats de la Federació és responsable cada any d'organitzar el seguici del Rei, així com d'escriure el sermó en el que s'hi reflecteix, amb més o menys duresa, sàtira i encert, els esdeveniments de la vida política i social més destacats de l'any.
El Moixó Foguer i la Nit de Mascarots
A la tarda, arriba Sa Majestat El Caramel, rei de nens i nenes i cap el vespre, surt una de les estrelles del Carnaval, el Moixó Foguer, un home nu embetumat de mel que es posa dins una caixa plena de plomes, de la que en surt convertit en un ocell que va escampant les seves plomes. A la nit, les disfresses i les màscares omplen el centre de la ciutat d'una manera més individual en una multitudinària desfilada amanida amb balls gratuïts a l'aire lliure que s'anomena la Nit de Mascarots.
Les Comparses de Carnaval i Danses de Vilanova
Diumenge de Carnaval desfilen les Comparses i es celebren les tradicionals Danses de Vilanova. La desfilada és l'acte més multitudinari del Carnaval i desemboca en la Batalla de Caramels a la Plaça de la Vila. Hi participen més de 6.000 parelles i el públic pot arribar a superar les 300.000 persones. Les parelles inscrites en la quarantena d'entitats participants s'estructuren en més de 90 banderes infantils, juvenils i adultes. A la tarda, les Danses de Vilanova (balls vuitcentistes en què cada home és flanquejat per dues dones) es ballen a la plaça de les Cols.
El Vidalot
Dimarts de Carnaval, és el dia del Vidalot. Es tracta de la comparsa de la barreja, la sàtira i la poca soltada. Les entitats tornen a sortir al carrer darrere les seves banderes o sota el símbol del Vidalot, un personatge popular de la història local. Els comparsers del Vidalot, sorollosos, riallers i esbojarrats, duen espolsadors o picamatalassos i llencen ordi i moresc a la concurrència.
L'enterro d'en Carnestoltes
Dimecres de Cendra,el Carnaval vilanoví s'acaba amb l'enterrament del Carnestoltes, un peculiar seguici festiu que recorre els principals carrers del centre i que acaba al Teatre Principal, on s'instal·la la Casa Mortuòria del Rei i on es pot retre el darrer homenatge al Carnestoltes mort. Seguidament, a la plaça de la vila s'escenifica l'aparició de la Quaresma, un acte parateatral que clou el Carnestoltes vilanoví.
Text: Redacció festes.org
Fotografies: Arxiu videogràfic festes.org i Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
Has detectat algun error? Avisa’ns!








Contacte
Federació d'Associacions pel Carnaval de Vilanova i la Geltrú
http://www.carnavaldevilanova.cat
Carrer Sant Sebastià, núm 11
08800 Vilanova i la Geltrú
93 893 01 01
carnaval.vilanova(ELIMINAR)@vilanova.org
Per saber-ne més
Llibres

El Carnaval... com a pretext
Ricard Belascoain i Garcia
Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
Aquest treball tracta sobre el fet associatiu a la ciutat de Vilanova i la Geltrú lligat al...

Un segle de Carnaval. Misèries i poca-soltades
Albert Tubau i Garcia
Federació Associacions de Carnaval
Aquest llibre és un recorregut per la història del Carnaval de Vilanova i la Geltrú en el darrer...

Carnaval, el de Vilanova i la Geltrú
Rafael López-Monné
Arola Editors
El Carnaval de Vilanova i la Geltrú és molt conegut arreu per les seves batalles de caramels....

Festes, costums i tradicions de Cubelles
Joan Vidal i Urpí
Ajuntament de Cubelles i Consell Comarcal del Garraf
Aquest llibre és un passeig per la història festiva de Cubelles, un recull del costumari...

Dolços i confiters a la Catalunya moderna
Marta Manzanares Mileo
Eumo Editorial
Més enllà de l'atracció com a llepolia, el dolç ha generat una rica història de receptes,...

La dansa popular a les comarques gironines. Volum III: Alt Empordà i Cerdanya
Diversos autors
Associació Folklòrica de Girona
Monografia de recopila i estudia diverses danses populars de les comarques gironines de l'Alt...

Balls i danses del Pirineu. Alt Empordà, Baix Empordà i Rosselló
Diversos autors
CAT Edicions
Quart volum d'aquesta col·lecció que va adreçada, fonamentalment, als músics i estudiants de...
Articles

Antañosas y populares danzas del Carnaval en la provincia de Gerona, casi todas ya extinguidas. "El Ball dels Confits", de Figueras
Joaquim Gironella i Garañana
Revista de Girona
Article que versa sobre aquest acte propi de la Festa de Carnaval a Figueres, que l'autor descriu...
Audio / CD

Les músiques del carnaval de Vilanova i la Geltrú
Diversos autors
Audio-Visuals de Sarrià - FAC
Aquest CD inclou tres de les peces emblemàtiques del Carnaval de Vilanova i la Geltrú: 1. El...
També et podria interessar
De la mateixa categoria

Ball dels confits a Castelló d'Empúries (l'Alt Empordà)
- un dels actes més importants i singulars del Carnaval en aquesta població altempordanesa. Comptava amb una participació massiva i un ambient de festa grossa. Es ballava en parelles o colles, que feien una cercavila pels carrers de la població i finalment es concentraven a...
Comparses de Carnaval a Cubelles (el Garraf)
- les comparses de Cubelles sortien diumenge al matí i també dimarts a la tarda. Hi havia les de l'Aliança i les del Círcol cubellenc, que tenien gran rivalitat i competien per viam qui reunia més colles. Es tiraven ametlles o guixots, a diferència d'ara,...
Ball dels confits del Carnaval de Figueres (l'Alt Empordà)
- ball alegre i en moviment que es feia pels carrers de Figueres, en parelles, durant la festa de Carnaval. Els homes llançaven confits, motiu pel qual se l'anomena d'aquesta manera. Se celebrava la tarda del dimarts de Carnaval. Era obert a tothom però els...
Ball dels confits del Carnaval de Verges (el Baix Empordà)
- és una de les tradicions pròpies del Carnaval en aquesta localitat, juntament amb l'arribada del ninot Carnestoltes i la Sopa. També era conegut per Ball de les deu" o "Ball de deu", se celebrava Dimarts de Carnaval i incorporava algunes particularitats. Durant els mesos...
Carnaval a Sant Pere de Ribes (el Garraf)
- la participació en aquesta celebració popular és molt alta i compta amb actes de tot tipus. Els més destacats són: Arribo del Carnestoltes, Rues de carrosses, Xatonades, Balls de mantons, Balls de disfresses, Comparses i Enterro del Carnestoltes.
Caramel vermell de Valls (l'Alt Camp)
- dolç que només es troba a les confiteries i pastisseries de la capital de l'Alt Camp coincidint amb Dijous Gras. Aquests caramels cilíndrics s'elaboren amb aigua, sucre i colorant alimentari vermell, tot i que algunes pastisseries de la ciutat hi afegeixen una mica d'essència;...
Confits i caramels al Carnaval de Sitges (el Garraf)
- al llibre 'Sitges dels nostres avis', Emerencià Roig i Raventós, explica que també es reverenciava el Rei Carnestoltes, que feia el seu arribo i desfilada pels carrers de la vila, acompanyat de la seva comitiva de disfresses, molts al damunt de carruatges, i propiciant...
Caramels al Carnaval de Tarragona (el Tarragonès)
- el Carnaval històric de Tarragona també havia tingut caramels i confits en la seva seqüència ritual. A finals del XIX i principis del XX les guerres de caramels eren comunes. Dilluns i dimarts sortien colles d'homes vestits de forma estrafolària que anaven armats amb...
Ball dels confits a Cabanes (l'Alt Empordà)
- començava amb un sorteig. A vegades els nois es pegaven per tal d'agafar els primers llocs amb la noia que els agradava. Les parelles ballaven a la plaça fins que començava el combat que consistia en tirar-se grapats de confits, fets de guix. Moltes...
De la mateixa població


