Festes de Sant Joan

Dia des Be

La celebració comença el Dia des Be, el diumenge abans del 24 de juny. Seguint els protocols, s'ha preparat un be viu, rentat i pentinat cada dia de la setmana anterior i vetllat tota la nit perquè no s'embruti. Quan comença a clarejar, l'adornen amb una corona de flors al front, li pinten les banyes amb purpurina i li dibuixen unes creus sobre l'esquena. Aquest be serà carregat tot el dia a les espatlles de S'Homo des Be, un home descalç, mig nu, amb creus vermelles pintades al cos i un anyell als braços que representa la imatge de Sant Joan Baptista.

Tot just sona la primera campanada del rellotge a la Catedral, comença una processó que passa a fer el convit a les personalitats importants, casa per casa. La comitiva està formada pels caixers, representants de cada un dels estaments de l'antiga organització social de l'illa, es 'Fabioler' , el flabiolaire músic que, amb el tambor i el flabiol, dóna les ordres en el transcurs de la festa i una comitiva de cavallers precedida per s'Homo des Be, que descarrega l'animal a casa visita. Aquesta cercavila és una capta, doncs cada casa fa una donació econòmica per sufragar les despeses de la festa. La capta acaba a casa del Caixer Casat, que ofereix als companys un refresc.

La capta dura tot el dia i mentrestant, a la contramurada es fa una batalla festiva en què la gent juga a tirar-se avellanes buides, que són traginades a sacs.

Dissabte de Sant Joan

La vigília de Sant Joan, a mitja tarda "es Fabioler" va a casa del Caixer Senyor per tal de sol·licitar permís per començar la festa. Un cop donada l'autorització va pels carrers fent sonar el flabiol, per tal de reunir als caixers i als genets. La cercavila es va engroixint i acaba a la plaça del Born on comença el primer 'caragol' (una cavalcada que es fa donant voltes en un mateix indret). El famós "Cargol des Born" es fa al so dels 'Jaleos', nom de la jota de sarsuela que amb el temps ha anat donant el nom a aquesta part de la festa en què els cavalls s'alcen sobre dues potes.

Els protagonistes d'aquesta part de la festa són els corsers i els cavallers, que han d'ésser d'origen pagès. Els cavallers cavalquen, primer els joves i després els més veterans, entre la munió de turistes i vilatans que no volen perdre's un detall de l'arribada dels cavalls. Els cargols continuen més tard, i escenifiquen un ritual de seducció, en què els cavalls s'encaren a les portes de les cases de les noies joves, fins arribar al convent de Santa Clara, on es clou la cavalcada. Mentretant, té lloc una altra vegada la guerra d'avellanes buides.

Al fer-se de nit, les campanes de la catedral donen amb el seu repic, el tret de sortida per encendre els 'festers' o fogueres d'una nit de Sant Joan en què, qui més qui menys, ballarà, s'emborratxarà i s'adormirà quan surti el sol.

Dia de Sant Joan

El dia 24, a les 07:00 hores, el 'Fabioler' surt a demanar l'autorització per a començar i arreplegar els caixers i cavallers per continuar escrupolosament amb els protocols. Primer 'caragol' de Santa Clara, després, al Pla de Baixamar, genets i cavalls entrenen els jocs d'ensortilla i de Córrer Abraçats que hauran de practicar al vespre. Més tard, l'exhibició continua amb les Corregudes a ses Voltes i, una altra vegada, al Cargol de Santa Clara. Després, a la Catedral, es fa la Missa dels Caixers, un dels actes centrals de la festa pels ciutadellencs.

Al capvespre, la comitiva baixa al pla, on, entre els cargols de cavalls i cavallers, se celebren els jocs de 's'Ensortilla', de 'Ses Carotes' i de 'Córrer Abraçats', tots posats en escena pels cavalcadors. Amb el so del tambor i el flabiol, el flabioler avisa al públic assistent del començament de cada prova. L'emoció provocada per l'escenificació d'aquests jocs porta a molts forasters a oblidar la distància mínima de seguretat que s'ha de mantenir amb els cavallers i els organitzadors han de recordar, any rere any, el gran perill que suposa mantenir conductes irresponsables durant les exhibicions.

Acabats els jocs, es fa un nou caragol a Santa Clara i els caixers i cavallers tornen a casa seva on desensellen els cavalls i duen a terme l'últim acte de les festes: un berenar a casa el Caixer Senyor que acaba amb les paraules rituals: "Fins l'any que ve, si déu ho vol".

Text: Manel Carrera

Fotografies: Oficina de Turisme de Ciutadella

Imatges carotes: Arxiu de J. Pons i Lluch (Ciutadella), recollides al Costumari Català de Joan Amades.