Lluna gairebé plena 
#correfoc
Articles
Ball de Diables
El Vendrell (el Baix Penedès)
El Ball de Diables del Vendrell és el grup de foc del qual es tenen referències històriques més antigues a la vila. Se'n té notícia de finals del segle XVI, tot i que hi ha referències, que no anomenen la població, d'un ball de Diables al Penedès al segle XIV. Més recentment va ser pioner en l'embranzida que va representar pels grups de cultura popular el retorn de la democràcia.
El teixit social de Mataró organitza una completíssima festa de Sant Jordi cada 23 d'abril. Al matí es fan les tradicionals parades de roses i llibres pels carrers, a la tarda la cercavila dels més de 40 gegants que hi ha a la ciutat i a la nit, la Fogonada, la sortida nocturna del Drac de Mataró i les Diablesses que, amb els seus Voltafocs, omplen les places de foc, espurnes i música.
Coincidint amb la Festa de Sant Jordi, Montgat celebra durant quatre dies una de les seves dues festes majors. Un tastet de faves, el plat més típic del municipi, la trobada de gegants i un correfoc en són els actes més esperats.
La Primera Festa de la Mare de Déu de la Llet, és un conjunt d'actes festius en honor a la patrona i al Pi monumental de Puigpelat que celebren l'establiment definitiu de la Primavera al poble. Les celebracions tenen per protagonistes a les Majorales i a la Cuca, una gran bèstia processionària.
El que avui coneixem com a "correfoc", és fruit d'una evolució del ball de diables, una manifestació festiva tradicional caracteritzada pel llançament de carretilles de forma estàtica per part d'un grup de persones vestides de diable. Els primers correfocs van celebrar-se entre els anys 1979 i 80 a cavall entre Barcelona i Reus quan, espontàniament, va començar la interacció entre el públic i els diables.
Un dels actes que distingeix la Festa Major de Sant Feliu de Codines és el tradicional Correfoc del Follet i la Fantasma. Es tracta d'un correfoc que, a mesura que avança, recrea una de les llegendes més antigues i populars del municipi.
Considerada una de les festes majors més destacades de tot Catalunya, és una autèntica reivindicació d'una celebració feta per la gent i per a la gent. Generadora d'il·lusions fugisseres i carregada de moments emocionants i plens d'història viva, la Festa Major és per als olotins i les olotines, un punt de referència que posa fi al període estival i marca el temps de la tornada a la feina.
El Ball de Diables de Vilafranca del Penedès està basat en una escenificació de la lluita entre les forces del bé, representades per l'àngel, i les forces del mal, representades pels diables. Durant l'any fan correfocs i a principis de setembre, en el marc de les festes de Sant Fèlix, organitzen un espectacle piroteatral anomenat Balldefoc.
Manresa celebra la seva festa major, coincidint amb el darrer cap de setmana d'agost i en honor als Cossos Sants o relíquies dels sants patrons de la ciutat: Santa Agnès, Sant Maurici i Sant Fruitós. La seva ubicació en el calendari coincideix amb el final de vacances per a molts manresans, de manera que molts actes són multitudinaris.
En els darrers anys, els Diables de Vilafranca han fet evolucionar el Correfoc de Sant Fèlix fins a convertir-lo en una festa-espectacle que han batejat amb el nom de BalldeFoc. Es celebra cada any a partir de les 10 de la nit de l'1 de setembre i culmina amb una impressionant encesa a la façana de la Basílica de Santa Maria.
Nascuda quasi per accident, l'Aquelarre de Cervera és una festa jove, lúdica i laica, pensada per tancar l'estiu amb un sentit satíric i burlesc. Els seus protagonistes, el Mascle Cabró i les seves bruixes, garanteixen tres dies de nits disbauxades on, entre correfoc i correfoc, hi ha dramatitzacions, concerts, balls i altres activitats.
Cada dilluns de festa major els carrers estrets i les places de la part antiga de Manresa s'omplen de persones que ballen i salten entre un mar de foc, fum i guspires. S'hi celebra el Correfoc, un llarg, intens i singular trajecte piroteatral guiat per un ampli grup de personatges fantàstics inspirats en la simbologia del foc.
L'origen del Ball de Diables de l'Arboç és molt difícil d'investigar perquè l'any 1936 es van destruir els arxius parroquials i perquè la vila ha estat cremada diverses vegades. La primera referència històrica que se'n té és de l'any 1846, quan l'Ajuntament va comprar uns vestits nous.
Les sardanes i els gegants, juntament amb les evolucions dels Ducs i tots els actes que es desenvolupen a l'espai de barraques, són alguns dels elements de la Festa Major de Sant Genís de Torroella de Montgrí, una de les d'anomenada d'entre les que es celebren a l'Empordà durant l'estiu.
El Trencament del Càntir, una geganta descarada que ensenya un pit i un dels correfocs de més anomenada d'entre els que es fan a les comarques gironines són alguns dels ingredients de la Festa Major de La Bisbal d'Empordà, una de les festes grans més destacades del calendari estiuenc empordanès.
La primera notícia documental del Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona que es té oficialment data de l'any 1853, però hom creu que aquest ball és molt més antic.
Les primeres referències de l'existència de diables a Vilanova i la Geltrú les trobem l'any 1710 en un entremès en què hi havia la Mulassa de Vilanova (mula gegantina que en aquella època representava una fera ferotge que llençava foc per la boca) i cinc "Diablots".
La Festa Major de la Riera de Gaià té lloc entorn el 20 de juliol, diada de Santa Margarida, patrona de la vila. La festa es celebra com a mínim des del segle XII i compta amb la presència destacada del ball de diables, amb els seus famosos versos satírics, els gegants manotes i una escenificació entre santa Margarida i el Drac.
Esparreguera acull a mitjan juliol una piromàquia protagonitzada per un esbojarrat estol d'aviram festiu i per un grup de mossos que mira de conduir-lo cap al seu corral. Tot i tractar-se d'un acte nou, nascut només fa uns anys, ja és un dels esdeveniments més populars de la festa major d'estiu.
La Festa Popular de les Cases Noves se celebra el primer cap de setmana de juliol, en honor a Sant Pere, patró dels pescadors. Aquest barri de Sitges reviu durant aquests dies els seus orígens marítims.
El Ball de Diables de Tarragona és una manifestació festiva i teatral popular que té les seves primeres referències documentals a finals del segle XIV-principis del XV. Segueix el model de ball de diables històric, propi del Garraf, Penedès, Anoia i Camp de Tarragona, amb uns personatges ben definits i uns parlaments.
El document més antic on s'esmenta l'existència d'un ball de diables a la vila de Torredembarra és de l'any 1791. És una acta notarial on s'explica que els diables van representar el ball parlat (Bayle de los Angeles) davant del Comte de Santa Coloma, i que també hi va actuar la resta del Seguici Popular.
D'entre els actes més concorreguts de la Festa Major de la Bisbal destaca l'anomenat Correfoc que, a la capital baixempordanesa, no és un correfoc normal ni el protagonitzen diables, sinó que està inspirat per la figura del Drac, una peça de la imatgeria festiva local que data del segle XVIII.
Cada dissabte de Santa Úrsula, els diables de Valls fan el seu Ball de Diables, una escenificació teatral de carrer que combina el correfoc, els versots crítics amb determinats personatges locals i l'espectacular baixada d'un àngel encordat des del terrat de l'ajuntament, que culmina aquesta singular representació popular.
Els habitants de Vilaür han construït el seu propi model de festa major d'estiu combinant elements d'altres latituds, com el ball de diables i els castells, amb els propis de les terres gironines, com les ballades de sardanes i les cantades d'havaneres.
La Festa de Tardor de Sant Feliu és, pel volum d'entitats que hi participen, la veritable Festa Major de Sant Feliu de Llobregat. Les celebracions inclouen, entre d'altres, un magnífic Correfoc, un impressionant Seguici Festiu i l'escenificació d'una de les llegendes més populars de la vila, la del Drac, el Cavaller i la princesa Violant.
Mostra de Balls de Diables centenaris amb parlaments
Diverses poblacions
Finals de primavera o principis d'estiu
D'entre totes les colles de diables que hi ha en l'actualitat només unes quantes es caracteritzen per tenir una història documentada de més de cent anys i per realitzar una escenificació parlada de l'enfrontament entre les forces del Bé i les del Mal. Una vegada l'any algunes d'aquestes colles es troben per mostrar el seu ball parlat, fer una cercavila conjunta i compartir idees i experiències.
En una competència de tradició més que centenària, les quatre colles castellers locals intentaran pujar les escales de la catedral, des de la Plaça de les Cols fins al pla de la Seu, amb un pilar de quatre caminat, i després baixar-les, seguir caminant Carrer Major avall, Baixada de la Misericòrdia, recórrer tota la Plaça de la Font, i arribar fins l'edifici de l'Ajuntament.
Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera
La Riera de Gaià (el Tarragonès)
Les primeres noticies del Seguici Popular de la Riera daten al segle XVIII. Concretament l'any 1776 l'Arquebisbe de Tarragona prohibeix l'entrada dels balls i les danses a l'església parroquial.