Correfoc i baixada de l'arcàngel

La Festa-foc o Ball de Diables de Valls es celebra cada any el dissabte de Santa Úrsula al vespre. La celebració té lloc la vigília del dia de la missa dedicada a la santa patrona de Valls, santa Úrsula, la nit anterior a la jornada castellera de Santa Úrsula.

Es tracta d'una representació parateatral que escenifica, pels carrers i places de Valls, la lluita entre els diables, el Mal, capitanejats per Llucifer i la Diablessa, i l'Arcàngel Sant Miquel, en representació del Bé. Com a ball parlat és un dels més antics i amb més caràcter dels que es feien al Camp de Tarragona. Es va recuperar l'any 1985 i poc a poc ha anat incorporant nous elements (l'any 1990 es tornen a fer els parlaments) fins a assolir l'estructura actual.

La cercavila de foc

Aquell dia, al vespre, la colla de diables local, juntament amb una colla convidada, surten des de la Plaça del Blat, davant l'Ajuntament de Valls, i es dirigeixen a la Plaça del Pati. En aquesta pujada també hi participen els dos dracs bicèfals de Valls i per això aquest acte també s'anomena "Pujada de Dracs". Arribats a la plaça del Pati, i al ritme dels tabals, té lloc una primera encesa conjunta. Primer encenen les versions infantils del ball de diables, tot seguit els dracs de Valls fan el seu ball i, finalment, el Ball de Diables de Valls i la colla convidada executen una primera carretillada. Acabades les enceses inicials comença un correfoc o cercavila de foc pels principals carrers del nucli antic de Valls. Obren la comitiva el ball de diables infantil convidat i el ball de diables infantil de Valls, amb la seva diablessa menuda al capdavant. Els carrers, estrets, fan que les carretilles i els tabals ressonin fortament en la foscor. Després dels balls infantils venen els dracs de Valls i les versions adultes dels dos balls de diables, el local i la convidada.

Acabat el correfoc pels carrers del nucli antic tothom es concentra a la Plaça del Blat, davant l'ajuntament, on té lloc la posada en escena final d'aquesta "Ball de diables". Primer encenen els diables petits, els diables convidats i, finalment, comandats pel diable abanderat, que duu una careta, una bandera negra foradada i una gran arrecada a l'orella, els diables locals grans fan una impressionant carretillada. Amb quinze minuts s'encenen centenars de carretilles.

Els diables parlen

Finalitzada la carretillada a la Plaça del Blat, els diables reciten, amb l'acompanyament dels tabals, el seus versots satírics. Es tracta d'uns parlaments crítics amb determinats personatges de la vila i en què els diables parlen, en punyent conya, d'afers estrictament locals amb al·lusions constants a santa Úrsula. Els diables denuncien la corrupció, la incompetència i la negligència dels polítics, que aquest dia no són al balcó de l'ajuntament. Els versots els condueix la diablessa, que va fent passar als seus ajudants a recitar els seus versos. Un per un, els diables acompanyants pugen a l'escenari i reciten el seu versot. Finalment, és Llucifer, el diable que duu la forca major el que pronuncia els seus versots.

La Baixada de l'Àngel

Una vegada concluits els versots i amb la forca de Llucifer encesa, un xic vestit d'àngel baixa per una corda des del terrat de l'ajuntament fins a la Plaça del Blat, mitjançant un sistema de tirolina que permet superar amb facilitat els més de quinze metres d'alçada. Mentre va baixant l'arcàngel Sant Miquel, es cremen uns efectes piròtècnics que fan que l'escena sigui molt plàstica.

El xic, que té uns dotze anys i que s'escull entre els fills dels membres del Ball de diables de Valls que s'hi atreveixen, va vestit d'àngel. El nen, que duu unes xanques i una espasa de fusta a la mà, recita un text de memòria en que incita als dimonis a callar i a retractar-se de tot el que han dit abans, durant els versots, per tal que la pau torni a Valls. Després d'una disputa més o menys llarga, l'àngel aconsegueix, amb l'ajuda de l'espasa, fer recular els diables, que acaben dins l'ajuntament.

La baixada d'àngels encordats és una pràctica que trobem en d'altres manifestacions de la cultura popular catalana, com en determinades processons de Setmana Santa.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé