Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera
La Riera de Gaià (el Tarragonès)
Vegueria de Tarragona
Redacció festes.org (Publicació: 10.05.2005 | Actualització: 09.10.2024)
Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera
Durant el segle XIX la premsa sempre ens parla de 'danzas del país' quan es refereix al seguici popular rierenc, sense detallar-les. Però tot així es tenen notícies de tres balls parlats rierencs. Aquests balls s'acompanyen de diables burlescos a les seves representacions. Fins i tot es disposa de les transcripcions dels seus parlaments i versots dels anys 1859, 1860, 1861 i 1911.
Entre aquests diables hi trobem el Dragabales, un dels diables que acompanya el Ball de Santa Margarida, molt conegut pels seus parlaments quasi diríem surrealistes i la seva sàtira punyent. El Dragabales també dona nom a una revista dedicada al món del diable, editada pels diables rierencs.
El Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera, a igual que el Ball de Diables de Torredembarra, prové de la zona anomenada Baix Gaià, a la comarca del Tarragonès. El segle XIX el Ball de Diables és el ball més representat en aquesta zona. El trobem a Altafulla, a Torredembarra, a Creixell, a la Nou de Gaià i al Catllar. I encara que sembli estrany, no s'ha localitzat cap dada concreta sobre la existència o la participació a la Riera d'un ball de diables vuitcentista. Malgrat tot, cal mencionar les Ordenanzas Municipales para el pueblo de Riera y su término jurisdiccional redactades l'any 1898. Concretament en el capítol dedicat a Fiestas públicas es prohibeix 'disparar armas de fuego, cohetes, petardos ni otros fuegos artificiales sin el competente permiso de la Autoridad.' És a dir, es parla de l'organització d'actes festius amb la utilització de material pirotècnic.
Ja en el segle XX, el Ball de Diables de Tarragona visita la Riera el 19 de juliol de 1985. Aquesta visita anima al Grup de Joves de la Riera a organitzar un ball de diables propi. És a la Festa Major de Santa Margarida de l'any 1987 on es presenta oficialment el Ball de Diables de la Riera, amb els personatges de Llucifer i la Diablessa i els seus borrons, acompanyats dels diables timbalers. No realitza parlaments. El seu vestuari consisteix en una casaca amb caputxa pintada amb colors vermells i verds.
L'any 1997, en motiu de la celebració dels 10 anys del Ball de Diables, es decideix composar els parlaments del ball parlat. S'estrenen el 20 de juliol, Santa Margarida. Es pren com a model principalment el ball parlat del Ball de Diables de Torredembarra. Es presenten els personatges del diable Alferes Estendard, l'Àngel Lloctinent i l'Arcàngel Sant Miquel.
L'any 2003 es renova el vestuari. S'organitza un concurs de disseny de vestits i es proclama guanyador el rierenc Joan Carles Blanch. Es confecciona una casaca i uns pantalons blancs amb sanefes vermelles i s'incorpora la figura d'un drac inspirada en una imatge de Santa Margarida del segle XVII.
El Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera ha participat en el correfoc de Santa Tecla de Tarragona i ha realitzat sortides a Valls, Reus, Torredembarra, Arsèguel, Sant Pere de Ribes, Vilaseca i Salou, entre d'altres.
Has detectat algun error? Avisa’ns!





Galeries d'imatges

Galeria principal
Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera
Diversos anys · 6 fotografiesContacte
Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera
http://www.balldediables.org/
c\ Pau Casals, 2 (Les Monges)
43762 La Riera de Gaià
977 65 54 89
balldediablesdelariera(ELIMINAR)@hotmail.com
Per saber-ne més
Llibres

150 anys. Ball de Diables de Sitges
Diversos autors
Edicions El Mèdol
Aquest llibret recull els primers 150 anys d'aquest Ball de Diables, 1853-2003, amb informacions...

El Ball de Diables a Tarragona. Teatre i festa a Catalunya
Jordi Bertran Luengo
Edicions El Mèdol
El Ball de Diables de Tarragona. Teatre i festa a Catalunya és el treball d'investigació més...

Ball de diables de Torredembarra. Deu anys d'una tradició centenària.
Josep Bargalló i Valls
Edicions El Mèdol

El Ball de Diables d'Igualada. Un entremès dels temps medievals ençà
Daniel Vilarrubias i Cuadras
Carrutxa
En aquest llibre, a partir d'un exhaustiu buidat de la documentació conservada, l'autor dibuixa la...

Ball de Diables de l'Arboç
Esteve Cruanyes i Oliver
Ball de Diables de l'Arboç
Llibre monogràfic on es fa un repàs de la història, la trajectòria i les característiques...

L'Arboç i els diables penedesencs. Els parlaments, element característic d'un model
Daniel Vilarrubias i Cuadras
Ball de Diables de l'Arboç
Aquest llibre sorgeix d'una iniciativa original de Frederic Herrero Calvo, estudiós del model de...
Articles

Concomitàncies entre els balls de diables catalans i les «diabladas» d'Amèrica del Sud
Jordi Rius i Mercadé
Festes.org

El Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona
Jordi Bertran Luengo
Si analitzem els diferents textos conservats del Ball de Diables en l'àrea etnogràfica del...

600 anys de diables a Cervera
Jordi Soldevila i Roig
Segarra Actualitat
Les primeres dades que tenim de l'aparició dels diables a Cervera es troben a les ordinacions del...

Diables que no versen
Ramon Vallverdú Albornà
Festes.org
Ser uns enamorats i practicants de la cultura popular del nostre país des de ben petits, ens porta...
També et podria interessar
De la mateixa categoria



Ball de Diables de Sant Pere de Ribes (el Garraf)
- web d'aquest grup que participa de la modalitat pròpia dels pobles del Penedès, amb la representació teatral i els versos satírics. Tot i que es va formar l'any 1988, per les seves arrels, forma part de les colles anomenades "històriques". La constància de l'existència...
Diables Carranquers de Cervera (la Segarra)
- pàgina oficial dels Diables Carranquers de Cervera. Els protagonistes de l'Aquelarre. L'origen dels diables a la ciutat és de principis de segle XV, concretament estan documentats a l'arxiu comarcal el 9 de juny del 1411. Fan un ball parlat de caire satíric.
Ball de Sant Miquel i els Diables d'Igualada (l'Anoia)
- ball de diables centenari, amb parlaments originals. Els diables a la ciutat d'Igualada apareixen documentats per primera vegada el 1451, quan es va demanar a Joan d'Aranda de Jorba que deixés un arnés blanc per al Sant Miquel, tal i com ja havia fet...
De la mateixa població


