El Correfoc

El que avui coneixem com a "correfoc", és fruit d'una evolució del ball de diables, una manifestació festiva tradicional caracteritzada pel llançament de carretilles de forma estàtica per part d'un grup de persones vestides de diable. Els primers correfocs van celebrar-se entre els anys 1979 i 80 a cavall entre Barcelona i Reus quan, espontàniament, va començar la interacció entre el públic i els diables.

L'origen del correfoc: antecedents a Barcelona i Reus

El correfoc no és una manifestació festiva d'origen immemorial. De fet, tant la paraula "correfoc" com la cercavila de foc (el correfoc no és sino un model de cercavila participativa amb pirotècnia) no tenen més de cinquanta anys.

Els antecedents del que avui entenem per correfoc s'han de buscar per dues bandes, a finals dels anys 70. Era la primera etapa de la transició post-franquista i arreu del país es vivia una època d'or de recuperació de les tradicions populars. S'organitzaven festes populars, festes de barri, festes majors i tot tipus de celebracions que reclamaven, després d'uns anys de foscor, la sortida al carrer de les manifestacions festives que havien estat silenciades pel franquisme.

El primer antecedent del Correfoc té lloc l'any 1979 a la Trobada de Dracs que es va organitzar des de l'Ajuntament de Barcelona en el marc de les Festes de la Mercè.

L'Ajuntament de Barcelona no va ser aliè a aquest moviment i aquell any, sota l'impuls i direcció d'un conjunt de persones vinculades al teatre de carrer, de creadors artístics i de diversos estudiosos de la festa, va decidir organitzar una trobada de dracs. Com que se'n van trobar pocs, només sis: els de Vilanova, Ribes, Sitges, Vilafranca i Olot (els de Solsona i de la Patum no van voler assistir-hi) van convidar-se dues colles de diables: el Ball de Diables de l'Arboç i el Ball de Diables de Vilanova i la Geltrú.

En aquella exhibició pels carrers de Barcelona, els diables van encendre carretilles de forma estàtica, en rodona, tal i com feien tradicionalment a les seves respectives poblacions. En un moment de la cercavila, els diables es van sortir del protocol oficial i estricte, i empesos per forces misterioses, es van dedicar a perseguir als que s'ho miraven. En alguna d'aquestes accions espontànies, i per sorpresa de tothom, algú es va posar a ballar sota els diables, en comptes de fugir-ne. Aleshores es va produir l'associació d'idees que va donar nom al correfoc. Amb la imatge del diable corrent amb una carretilla es va originar el nom: - Mira com corren sota el foc... corre-foc!!.

L'any següent, en el marc de les Festes de la Mercè de 1980, el programa ja incloïa el nom de Correfoc de forma oficial per anomenar aquesta cercavila de foc dels diables participants en la trobada de dracs.

El segon antecedent el trobem en la "Cercavila de foc de Sant Joan", que el Ball de Diables de Reus va fer el 23 de juny de 1980 pels carrers d'aquesta ciutat en el marc de les Festes de Sant Joan. Tot i que encara no fou anomenat "correfoc" la Cercavila de Foc" ja tenia l'estructura i el funcionament del que avui entenem per correfoc.

Així és com es diu que va néixer aquesta modalitat de cercavila de foc que avui s'ha estès de manera extraordinària per tot arreu. Des d'aleshores i fins avui, el correfoc és present a pràcticament totes les festes populars del país. Un bon exemple de la manera en què la tradició muta, es transforma i evoluciona.

El Correfoc de la Mercè, avui

En l'actualitat, durant les Festes de la Mercè, les colles de diables catalanes que participen del Correfoc mostren el seu poder i encenen durant unes hores el centre de la ciutat, en un esdeveniment massiu que en poc temps s'ha convertit en un dels plats forts de les celebracions. El Correfoc es celebra la vigília del 24 de setembre, diada de la Mercè, o en alguna data propera.

Avui, el Correfoc és organitzat per l'Agrupació de Bestiari Festiu i Popular de Catalunya i la Coordinadora de Diables i Bèsties de Foc de Barcelona i pagat en la seva integritat per l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. A poc a poc, el Correfoc ha anat agafant cos i ànima fins a convertir-se en un dels elements més importants i concorreguts de la Festa Major barcelonina.

La màgia que desprenen les bèsties de foc i els diables ha conquerit la ciutat. I els barcelonins, esperitats, salten amb els diables seguint-los en la seva dansa infernal. Quan la porta de l'infern comença a escopir foc pels quatre costats, l'aire s'omple de fum i color i les bèsties ataquen enfurismades. El carrer bull, de joia i excitació, entre fum, espetecs i espurnes.

Text: Redacció festes.org