#mulassa

La festa major de Reus és, per temps, tradició i participació popular, una de les més viscudes de l'inici de l'estiu a tota la geografia catalana. Entre els centenars d'actes que se celebren, destaquen les tronades, una impactant successió d'explosions a la Plaça del Mercadal que marca els moments àlgids de la festivitat.

Celebrades al bell mig del mes de maig, les festes de sant Maties són la festa major petita de Montblanc. La sortida del seguici popular i una gran trobada gegantera són els dos dels actes culturals més destacats d'aquesta festa.

La Festa Major de Vilanova i la Geltrú neix del vot que la població va fer a la Mare de Déu de les Neus al segle XVIII, quan una ratxa de pedregades va malmetre les vinyes. Des d'aleshores és la patrona de la ciutat i a ella es dediquen les multitudinàries celebracions que durant sis dies omplen la vila d'un gran ambient festiu.

És una de les mules festives més emblemàtiques de Catalunya i tota una icona d'aquesta població de la Garrotxa on, en dies de festa, no és estrany veure-la penjada en balcons i finestres, al costat de domassos i banderes. De caràcter alegre i entremaliat, només surt tres vegades l'any i disposa d'un ball, una cançó i una música propis.

Torredembarra celebra cada 4 de setembre la festa major coincidint amb l'aniversari de la mort, l'any 1160, de la seva patrona Santa Rosalia. La festa es celebra almenys des del 1640 data en què la tradició situa el guariment col·lectiu de la pesta, un fet miraculós atribuït a un quadre amb la imatge de la santa.

La Festa Major de La Llacuna és, sens dubte, la màxima expressió festiva d'aquesta vila anoienca. Des de fa uns anys, la celebració ha anat agafant més empenta i ha anat enriquint mica en mica un seguici festiu que es mostra en la seva màxima plenitud cada primer cap de setmana d'agost.

La Momerota i la Momeroteta són dues de les peces més emblemàtiques del bestiari festiu i de foc de Mataró. Aquests animals de cartró pedra són mare i filla i passegen el seu caràcter subversiu per les festes populars de Mataró -molt especialment durant la Festa Major de les Santes- escopint foc i perseguint a petits i grans.

L'entrega del xumet a una bèstia festiva és un dels ritus de pas més joves i amb més èxit d'entre els que la mainada catalana efectua per a marcar que canvia d'estat en el seu procés de creixement. Amb aquest acte l'infant s'acomiada definitivament del seu inseparable xumet.

Cada any des del 1997, una ciutat diferent acull la Mostra Representativa del Bestiari de Catalunya, una trobada que pretén donar a conèixer la riquesa i diversitat de la fauna festiva que pobla les celebracions populars catalanes.