Lluna gairebé plena 
#processó
Articles
El rei Jaume I va entrar a la ciutat de València el 9 d'octubre de 1238. Més de 750 anys després, els valencians continuen commemorant aquella fita amb la Processó Cívica de la Senyera al matí i una manifestació reivindicativa a la tarda.
La festivitat del Corpus de Barcelona és una de les celebracions més antigues i lluïdes de la història de la ciutat i també una de les festes més mítiques dels Països Catalans. Basada en una processó que data del 1320 i que va exportar un model de fer festa a molts pobles i ciutats catalanes, avui ha perdut bona part del seu esplendor inicial.
Girona celebra una de les processons de Corpus més antigues de Catalunya. Documentada ja a principis de segle XIV, ha perdut bona part de tot el seu esplendor com a festa ciutadana, però manté el privilegi de ser una de les celebracions litúrgiques més importants de tot l'any d'entre les que celebra la comunitat cristiana gironina.
Les celebracions del Corpus comencen amb el pregó oficial i continuen amb la Processó, ja documentada a Lleida el 1340, que compta amb la participació dels cavallet, l'àliga, els gegants i el seguici religiós que duu la custòdia i que passa per damunt les catifes de flors que s'han elaborat per a l'ocasió.
Cada any a mitja primavera, el poble de Siurana es converteix en un punt de trobada per a moltes persones vingudes d'arreu del Priorat. S'hi celebra el Jubileu, una festa que continua la tradició del segle XVII de demanar aigua a Santa Maria de Siurana, a qui popularment es coneix amb el nom de Mare de Déu de l'Aigua.
Segons la hagiografia catalana oficial, sant Anastasi va ser un soldat romà que va néixer a Lleida al segle III, es va convertir al cristianisme i va morir a Badalona.
El poble de Cubells compleix, des de temps immemorial, amb el vot d'anar processionalment i en silenci a visitar la Mare de Déu de Salgar en el seu santuari situat, entre penyes abruptes, a vuit quilòmetres de la població. El romiatge té lloc cada any el dia de Sant Marc, el 25 d'abril.
Puigverd de Lleida celebra pels volts de Sant Jordi, una arrelada festa popular que compta amb una processó molt concorreguda que passeja unes imatges de Sant Jordi i la Moreneta i que, des del 2006, també compta amb una escenificació de la llegenda, el drac i la princesa.
Moltes processons de Setmana Santa catalanes van encapçalades per una comitiva d'homes vestits de soldats -normalment romans- que popularment s'anomenen 'Armats'. Aquests personatges, juntament amb els passos i les vestes, són els protagonistes de bona part de les celebracions.
Durant més de deu dies, els habitants dels Poblats Marítims de València celebren un complex i ric entramat d'actes de Setmana Santa mitjançant els quals reforcen la seva identitat com a barri i expressen la seva ancestral vinculació amb la mar.
Festa de la Mare de Déu dels Dolors
Banyoles (el Pla de l'Estany)
Divendres abans del Diumenge de Rams
Cada any el divendres abans del diumenge de Rams, es celebra a Banyoles la Festa de la Mare de Déu dels Dolors. Aquella nit, té lloc la Processó dels Dolors que està encapçalada pel Manípul de Manaies, una de les esquadres de soldats romans més gran del país.
Mieres celebra l'inici de la Setmana Santa amb una festa popular que combina la representació d'una escena de La Passió de Jesucrist amb la Processó dels Dolors. La festa, que data del segle XVIII, compta amb alguns personatges propis, com els botxins i els dimonis, amb banyes al cap, i el nunci o pregoner, que anuncia una sentència a mort que ressona per tot el poble.
Els ciutadans d'Elx celebren cada any el Diumenge de Rams amb palmes blanques procedents del seu Palmerar, un espai únic de la ciutat que conté més de 240.000 palmeres i que l'any 2.000 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.
Un gran quadre de llum creat amb espelmes al bell mig de la plaça i la imponent presència dels manaies d'Amer són dos dels elements més destacats de la silenciosa processó que cada divendres abans de Rams transcorre pels carrers i places d'aquesta vila selvatana en honor a la Mare de Déu dolorosa.
La Sénia celebra a finals de setembre una festa en honor a la Mare de Déu de Pallerols, una marededéu trobada en una font d'aigua remeiera que cada any es festeja amb grans "alfombres" fetes amb serritja pels carrers del nucli històric.
La Festa de Sant Llorenç de Matadepera combina els actes religiosos i devocionals, com la processó, la missa i la cantada de goigs, amb el plaer per les bones caminades estiuenques i la contemplació de les Llàgrimes de Sant Llorenç, una de les pluges de meteorits més espectaculars de tot l'estiu català.
La vila de Torredembarra celebra, cada 14 i 15 de juliol, una celebració votiva en honor a Santa Rosalia, una santa d'origen italià a qui s'atribueix la virtut de fer desaparèixer la pesta del poble al segle XVII. La festa compta amb la participació de l'extensíssim seguici popular d'aquest municipi tarragoní.
El barri de mar de Tarragona celebra una de les seves festes més estimades en honor a Sant Pere, protector dels pescadors, amb una animada cercavila de vigília, una sentida processó amb la imatge del sant, una diada castellera i un correfoc a càrrec d'uns diables que provenen de les profunditats marines.
Cada any bona part dels habitants d'Ulldemolins es dirigeixen a peu i en processó cap a una ermita propera al poble per celebrar-hi una festa en honor a sant Antoni de Pàdua. Aquesta manifestació de religiositat popular és un referent per la identitat local i inclou el repartiment del 'ramillet' d'herbes boscanes i un àpat gastronòmic.
Cada 9 de juny, els habitants de Quart de Poblet fan la 'Passejà'. Es tracta d'una singular processó nocturna en què es porta la imatge del patró del poble, Sant Onofre, des de l'ermita a l'església acompanyada per l'espetec de milers de coets i alegres marxes musicals.
Ontinyent celebra un dels Corpus Christi més emotius de tot el País Valencià. Una processó religiosa d'aires plenament festius que enfonsa les seves arrels enllà de la història i que s'ha anat enriquint, en els darrers anys, amb la recuperació de molts entremesos que s'havien perdut i que fan lluir la festa amb gran esplendor.
La celebració de Divendres Sant de Sineu és una de les escenificacions de Setmana Santa més espectaculars i multitudinàries de l'illa de Mallorca. Es tracta d'una processó del Sant Enterrament composta per un número força elevat de passos.
Dos dies després de que els grans escenifiquin una de les processons més cèlebres del país, la Processó de Dijous Sant i Dansa de la Mort de Verges, els més menuts imiten als seus progenitors amb una divertida processó destinada que garantir la continuïtat de la celebració.
La Processó de les Tres Gràcies de Reus es caracteritza per la petició popular de tres favors al Sant Crist de la Sang, una imatge que és custodiada pels 'homes de ferro', dos personatges d'origen medieval habillats amb unes armadures de combat que són els precedents dels actuals armats.
Els habitants de la Cala, nom amb què és coneguda l'Ametlla de Mar, celebren la seva festa major d'hivern en honor a la patrona, la Mare de Déu Candelera amb nombrosíssimes activitats i una processó amb més de dues mil torxes que rememora el dia en què la seva llum va salvar uns pescadors d'un fort temporal.
Les festes majors en honor a la patrona d'Ontinyent, la Immaculada Concepció, destaquen pels bous -en les modalitats de corda i embolat-, les danses processionals, l'anunci angèlic, el cant dels Angelets i la resta d'actes relacionats amb el culte a l'anomenada "Mare de Déu de Plata".
En totes aquelles poblacions on hi ha conjunts musicals (corals, bandes, etc) i organitzacions dedicades a l'estudi i divulgació de la música, la festa de Santa Cecília se celebra amb concerts extraordinaris, processons, entregues de premis, ofrenes i altres activitats.
Encapçalada per una extraordinària roda feta amb cera d'abella, la Processó de la Rodella de Montboló acompleix amb el vot de poble pel qual els seus habitants agraeixen a sant Abdó i sant Sénen el haver-los deslliurat dels simiots, els éssers enigmàtics que es creu que provoquen les devastadores i sobtades tempestes estiuenques.
El foc i la pólvora de trabucaires i tronades, juntament amb els improperis, la Custòdia i els altres entremesos de les comparses són l'eix de la festa del Corpus de Solsona, una diada que es celebra des d'almenys l'any 1331 i que té en les tandes de ballets de diumenge de Corpus i la Roda de Foc els seus actes més destacats.
Quan a l'Edat Mitjana la terrible pesta negra recorria Europa i els morts es contaven per centenars de milers, moltes poblacions, com és el cas de Tossa de Mar, s'encomanaren a l'ajut celestial per lliurar-se de la malaltia. Per donar les gràcies, cada any es fa un emocionat pelegrinatge fins a Santa Coloma de Farners.
Cada any pels volts del 12 d'octubre se celebra la Festa Major de La Mola, un dels tres pobles grans que hi ha a l'Illa de Formentera. La celebració gira al voltant de la Mare de Déu del Pilar, una talla importada a l'illa per un capellà aragonès, i inclou molts actes culturals i esportius.
La Processó de la Sanch, amb més de cinc-cents anys d'antiguitat, és una espectacular mostra de fe i desolació col·lectiva i un dels moments més emocionants de la commemoració del sacrifici de Crist en aquesta vila nord-catalana.
La celebració de Divendres Sant de Sineu comença amb un silenciós i teatral Davallament de la Creu que escenifica el moment en què els seguidors de Jesús baixen el seu cadàver de la creu i el duen fins al sepulcre.
La Processó del Puro de Cervera és una processó única. Es tracta d'una processó laica en què els participants visiten el cementiri amb un puro encès en homenatge als morts durant un episodi històric d'aquesta població.
Campdevànol celebra, cada Divendres Sant una professó de Setmana Santa singular i única al món. Les diferents escenes de la Passió de Crist no es realitzen mitjançant escultures o monuments si no que inclouen passos vivent i carrosses damunt les quals evolucionen actors vius.
La Burreta és la processó del diumenge de Rams a la Ciutat Vella de Barcelona, una festivitat litúrgica que inicia el cicle de festes de Setmana Santa a Barcelona i que escenifica l'entrada de Jesús a Jerusalem sobre un ase.