Festa de Corpus

Ontinyent celebra un dels Corpus Christi més emotius de tot el País Valencià. Una processó religiosa d'aires plenament festius que enfonsa les seves arrels enllà de la història i que s'ha anat enriquint, en els darrers anys, amb la recuperació de molts entremesos que s'havien perdut i que fan lluir la festa amb gran esplendor.

La festa de Corpus a Ontinyent es celebra en dues jornades, el Dissabte, dia de la vigília, i el Diumenge de Corpus.

Dissabte de Corpus

La festa comença dissabte, vespra de Corpus. Al migdia, tal com marca la tradició, l'Àngelus repica a l'església de l'Assumpció de Santa Maria. Tres batallades de la Petra, una de les campanes, assenyalen l'hora del prec de l'Ave Maria.

A la tarda, els gegants i cabets d'Ontinyent fan honor a la dita 'si pel juny els Gegants veus ballar, Corpus demà' amb un passacarrers pels carrers i places. Just després de la petita cercavila d'inici de festes té lloc el Toc del Capvespre, una combinació de batallades de les campanes Albats, Combregars i Santíssim, cada vegada més ràpides, que acaben amb els tres avisos que fa la Petra per assenyalar el moment de les oracions de la vesprada.

La processó de Diumenge

Tradicionalment, la festa s'havia fet al matí de diumenge, però el 2007, com a novetat i com a prova, la festa va variar el seu horari tradicional per esquivar les altes temperatures que patien, sobretot els balls processionals i els xiquets vestits de primera comunió, amb l'horari antic, desfilant a ple sol de migdia. Així, doncs, diumenge, diada de Corpus, la Solemne Missa Major a l'Arxiprestal Parròquia de Santa Maria, en comptes de tenir lloc al migdia, es celebra a les 6 de la vesprada. Una hora abans de la missa ha tingut lloc el Concert-repic de campanes del Dia del Corpus. L'acte central de la festa de Corpus d'Ontinyent és la Processó General que compta amb diversos elements. La processó arrenca quan finalitza la Missa Major, encapçalada pels balls populars.

Ontinyent ha recuperat cinc balls processionals d'entre tots els que històricament participaven a la processó del Corpus Christi: els Cabets, els Gegants, els Arquets, els Cavallets i la Veta. Queda com a objectiu la recuperació de danses tan antigues com la de l'Àliga de Sant Joan, els Momos, els Pastorets, els Llauradorets, els Esquiladors, els personatges dels Quatre Evangelistes, les Reines, la Degollà...

La ciutat va exportar de València l'antiga dansa dels nans, tot i que va ser un dels primers indrets que va variar el sistema de representació de les diverses races humanes que adoraven el Cos de Crist. Així, s'han trobat documents de 1830 en què es detalla la figura del Cap de Dansa com a Rei dels Cabets, un personatge molt estimat actualment, que du una corona-tabal burleta i, en la mà, la característica porra.

Els gegants, per la seva banda, representen les tres religions que han conviscut històricament a la vila: els cristians, els musulmans i els jueus, aquests darrers estrenats el 2006. Les tres parelles eren conegudes, fins la Guerra Civil, com els Reis, els 'Auelos' i els Criats.

El Ball dels Arquets és potser la més fidel a l'Ontinyent de principis del segle XX. Es tracta d'un ball d'holandeses, com l'anomenen aquí. En l'època barroca, aquest tipus de dansa volia representar a gents d'altres territoris europeus amenaçats per l'avenç del protestantisme i que, teòricament, volien conservar la creença catòlica. Així, s'educava en la fe contrareformista a uns veïns habitualment analfabets.

L'última dansa recuperada és el Ball dels Cavallets, que representa el record de les antigues milícies efectives, l'exèrcit de la belicosa Vila Reial d'Ontinyent que no dubtava en defendre la comarca dels atacs de la Villena castellana, ni en protegir la costa valenciana dels atacs dels pirates.

Un altre dels balls que es fan per Corpus és el Ball de la Veta, on els dansaires van trenant les seues coloristes vetes de seda al voltant d'un pal que representa l'arbre de maig, l'arbre de la fecunditat, culminat per la bandera de la vila feta amb un pom de flors.

A continuació, des del 2002, el Grup de Danses d'Ontinyent realitza la tradicional enramada amb plantes aromàtiques. Durant tota la setmana, els ontinyentins han recollit totes les flors i herbes de la vila i de la serra de Mariola. Les quatre parelles de dansadors van escampant totes aquestes flors just després de les danses processals i poc abans del pas de la Custòdia, realitzant una catifa floral salvatge i espontània de gran bellesa. El pas de la Creu processional, sota pal·li daurat, desfà l'efímera catifa, donant també pas als xiquets que han fet la primera comunió i els fidels.

Cada certa distància, la Custòdia descansa sobre una vintena d'Altarets o Tauletes, uns menuts altars profusament decorats on els veïns que els han preparat l'adoren i li canten himnes. Sempre que la Custòdia està a la vista del campanar, es volteja la Campana del Santíssim.