Festa de Corpus

Les celebracions del Corpus comencen amb el pregó oficial i continuen amb la Processó, ja documentada a Lleida el 1340, que compta amb la participació dels cavallet, l'àliga, els gegants i el seguici religiós que duu la custòdia i que passa per damunt les catifes de flors que s'han elaborat per a l'ocasió.

La Festa de Corpus de Lleida va deixar de celebrar-se pels volts del 1976. Fa uns anys, el Patronat del Corpus de Lleida, juntament amb el Grup Cultural Garrigues, va recuperar aquesta festa tradicional per la ciutat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Lleida.

La seqüència ritual

Els dies abans es realitza el Pregó de Corpus i s'elaboren catifes de flors i serradures de colors en l'itinerari de la processó.

Diumenge té lloc la Processó que surt des de la Catedral i va fins a la plaça Paeria on tots els elements participants en el seguici tradicional fan un ball.

La processó compta amb la participació dels heralds de la ciutat, els cavallets, els gegants i capgrossos, l'Arnau i l'Elisenda de Sant Drap, l'Àliga, el Lleó i el Ball de Bastons.

L’Àliga és un dels elements indispensables de la Festa del Corpus de Lleida i ja està documentada al 1344. A Lleida actualment hi ha dues àligues: l'Àliga propietat del Grup Cultural Garrigues (2001) que és la que surt per Corpus, i l'Àliga de la Ciutat (2022), propietat de l'Ajuntament de Lleida, que surt per les Festes de Maig. L'Àliga de la Ciutat és gran i té les ales obertes, és de color daurat i duu un colom a la boca. L'Àliga del Grup Cultural Garrigues és una peça de la imatgeria de la ciutat que és més petita, de color gris, i duu una corona amb l'escut de la ciutat de Lleida i les quatre barres vermelles i grogues de la senyera. Va acompanyada per un estendard que la precedeix i per diversos acompanyants vestits amb el vestit tradicional català i faixa i barretina blaves.

Antigament també hi havia desfilat el Marraco. Sobre la presència de la figura del drac a la processó de Corpus de Lleida, Joan Amades al volum III del seu Costumari català, diu: 'A la processó de Lleida també hi havien concorregut entremesos, car consta que el Consell General que regia la ciutat l'any 1486 va destinar una suma per a aquest objecte, per tal de solemnitzar millor la festa.' I concretament parla de l'existència d'un drac: 'L'any 1671, el Capítol va decidir la construcció d'un drac semblant al que ja hi havia abans de la guerra de Felip IV, que degué fer-se malbé durant aquell període. Diu el document que era un drac que recordava al que va matar el comte de Barcelona [Guifré] a la muntanya de Montserrat [la confon per la muntanya de Sant Llorenç del Munt, que és al costat]. Als darrers temps del segle passat encara existien desferres 'un drac que havia assistit a la processó, les quals es guardaven en un desori d'andròmines velles de l'església parroquial de sant Llorenç.'

Tanca la processó la comitiva religiosa, amb els sacerdots, nens que han fet la primera comunió i els portants de la custòdia en representació del Cos de Crist.