Festa de la Mare de Déu dels Dolors
Els manaies acompanyen el dolor de la Mare de Déu
Banyoles (el Pla de l'Estany)
Vegueria de Girona
Divendres abans del Diumenge de Rams
Redacció festes.org (Publicació: 30.03.2004 | Actualització: 06.04.2025)
Manel Carrera i Escudé
La Festa de la Mare de Déu dels Dolors de Banyoles sembla que es remunta almenys a mitjans segle XVIII, data en què ja es té constància de l'existència de la Congregació dels Dolors, l'entitat que duu el pes de l'organització de la festa.
Els manaies de Banyoles
Les celebracions tenen al Manípul de Manaies de Banyoles com a un dels principals protagonistes, tot i que no fou fins així fins a mitjans segle passat . Els 'Manaies' o 'Armats', també coneguts com a 'Manages' o 'Estaferms' en alguns indrets, són ciutadans que es vesteixen de soldats romans per desfilar ordenadament a les processons de Setmana Santa, normalment precedint les comitives.
La composició del grup de Manaies de Banyoles ha anat variant amb el temps, però en l'actualitat, la formació de Manaies està integrada per més de cent components que es distribueixen de la següent manera: un auriga i un ajudant, vuit èquites, nou potentiors, un abanderat i quatre cadets, cinc escortes de l'abanderat, un mestre de banda i un cadet, sis cornetes, cinc pifres, cinc tambors, cinc bombos, un centurió amb dos cadets amb torxa, un signe de comandament i un cadet assistent, un botzinari d'ordres, dues optiades de setze amb un opti amb un cadet i un signífer amb un cadet cadascuna i cinc potentiors d'escorta. Els trets distintius d'aquesta gran formació de soldats és que incorporen un modern carro romà tirat per un cavall (i comprat a Alemanya) que encapçala la comitiva, els manaies que van a cavall i un conjunt de manaies que toquen un flautí de to molt agut (el pifre). Aquest grup de soldats romans és un dels més nombrosos del país.
Les seves armadures-cascs, cuirasses, escuts i manoples són obra de l'artesà gironí Francesc Boix, que és l'autor de les peces d'artesania en llautó que avui integren l'important dipòsit del Manípul.
Desenvolupament actual de la festa
Les celebracions comencen un dia abans quan el Manipul de Manaies acompanya a les Juntes de la Congregació dels Dolors i del Montepío dels Dolors a donar els pendons a les persones que els lluiran l'endemà a la Processó.
De pendons n'hi ha dos, popularment coneguts com el ric (que és a l'Ajuntament) i el pobre (que es va a cercar a una casa particular). El dia de la festa, sempre el divendres abans del Diumenge de Rams, el mateix Manípul va a cerca primer el pendó pobre i tot seguit passa a cercar el ric a l'Ajuntament. En aquest precís instant, els dos pendons s'entrecreuen i es saluden. Aleshores, el Manípul acompanya els pendonistes fins a l'església parroquial de Santa Maria de Turers, on s'inicia la manifestació devota, expressió de la religiositat popular de molts ciutadans de Banyoles.
La comitiva està encapçalada per l'extens nombre de soldats romans que configura el Manípul de Manaies de Banyoles, que desfilen solemnes executant diversos moviments coreografiats. Els moviments s'efectuen al so dels tambors i les pifres i es va marcant el pas amb el cop sec i fort que els soldats donen amb les seves llances al terra. També desfilen un bon nombre de persones amb vestes negres que duen creus de Crist a les mans. Alguns d'aquests penitents arrosseguen cadenes i/o caminen descalços, en compliment d'una promesa. També hi participen les imatges del Sant Crist, duta -com mana la tradició catalana- a pes per una sola persona, i la del Quart Dolor de la Corona dels Set Dolors, que és portada per un grup de dones amb vesta blanca.
Un dels elements destacats d'aquesta processó és la Creu dels Improperis, una creu de la que pengen diversos elements que recorden determinats moments dels darrers dies de Crist a la terra, com un gall, una escala, un sol, una calavera, un drap amb el rostre de Jesús, una espasa, una lluna, un martell, etc. També duen els improperis, aquesta vegada a les mans, un estol de nens i nenes. La darrera de les imatges, la que tanca la comitiva, és la de la Pietat, que expressa tot el sentiment de dolor de la Mare de Déu al conèixer el destí final del seu fill.
Tota la comitiva recorre els carrers del barri antic de Banyoles i va escortada per milers de persones anònimes que desfilen a banda i banda dels passos i els penitents, en absolut silenci i duent una espelma que, en alguns casos, fa vessar cera a les seves mans.
Quan la comitiva arriba a l'església de Santa Maria dels Turers, bona part dels banyolins els espera a dins. Els armats es situen a l'altar i es fa entrar les imatges una per una dins el temple. Finalment, una vegada tota la comunitat celebrant és a dins, es canta una Avemaria de comiat.
Altres elements de la festa
Durant els dies que dura la festa a l'església parroquial de Santa Maria dels Turers es pot visitar una exposició amb diversos diorames de la Passió realitzats per diversos artistes. La Mostra de Diorames de La Passió de Banyoles és a càrrec de l'Associació de Pessebristes de Banyoles, que durant la Setmana Santa elaboren aquestes escenes en fang i tot tipus de materials, els mateixos que s'empren per fer els pessebres diorames.
Emmarcada dins el cicle de Setmana Santa, la festa també inclou dues menges molt pròpies d'aquestes dates. En primer lloc els brunyols, que no falten a cap casa ni a cap pastisseria i que es mengen amb abundor aquests dies. I en segon lloc el Tortell dels Dolors o Tortell de Rams, que juntament amb la Mona de Pasqua, no falta en cap pastisseria banyolina. Aquest és el dia en què es consumeix aquest pastís que té moltes variants, segons la pastisseria, però sempre amb un forat al mig i fet de massapà, sense fava. El tortell el compren les dones que es diuen Dolors, moltes a Banyoles, i es consumeix o bé el Divendres dels Dolors o bé el Diumenge de Rams.
Has detectat algun error? Avisa’ns!







Contacte
Manípul de Manaies de Banyoles
http://www.manaiesbanyoles.cat
Plaça de Santa Maria, 8
17820 Banyoles
manaia(ELIMINAR)@manaiesbanyoles.cat
Per saber-ne més
Llibres

La Processó dels Dolors de Mieres i la representació de la Passió
J. Francesc Massip Bonet, Josep Maria Vila i Medinyà
Ajuntament de Mieres i CCG Edicions
Des de mitjan del segle xviii se celebra a Mieres una processó tradicional en honor de la Verge...

Els armats dels Dolors
Fernando Gràcia
Ajuntament de Lleida
Des de 1857, any de la seva fundació i en què començaren a aparèixer com un annex a la...

Imatges dels Dolors
Diversos autors
Ajuntament de Besalú
Recull visual d'imatges extretes del Fons Molas, de l'arxiu d'imatges de Besalú, que mostren la...

Manual del Congregant
Diversos autors
Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú
El Manual del Congregant ha estat i és un llibre imprescindible pel desenvolupament espiritual...

De l'Historial de la Venerable Congregació dels Dolors de Besalú
Josep Maria de Solà-Morales
Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú
La història de la Fundació de la Congregació, la seva evolució, peculiaritats, anècdotes,...

La Congregació dels Dolors de Besalú
Marc Sureda Jubany
Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú
Aquest llibre, fruit d'un llarg treball de recerca científica que es va dur a terme en els...
Articles

Festes a la plaça Major de Banyoles durant els segles XVII-XVIII
Guerau Palmada Auguet
Ajuntament de Banyoles i Diputació de Girona
La plaça Major de Banyoles, al llarg dels segles XVII i XVIII, es convertí en el centre social i...
La Passió de fra Antoni de Sant Jeroni i la processó dels Dolors de Mieres
Lluís Batlle i Prats
Estudis romànics 11 (publicats a cura de R. Aramon i Serra)
Dins el Volum 2, Estudis de literatura catalana oferts a Jordi Rubió i Balaguer (1962-1967)
Vídeo / DVD

El dia dels Dolors a Besalú
Diversos autors
Girvisual
Editat per l'empresa Girvisual amb el suport de l'Ajuntament de Besalú i l'empresa Metalquímia,...
Audio / CD

Sons dels Dolors
Diversos autors
Congregació dels Dolors
Música de la festivitat de la Mare de Déu dels Dolors de Besalú.
També et podria interessar
De la mateixa categoria



Processó dels Dolors a Palafrugell (el Baix Empordà)
- es celebrà fins el 1966 i fou recuperada l'any 2005. Amb el Septenari, a la missa vespertina de dilluns a diumenge, homilia, commemoració dels Set Dolors i cant de les cobles. Divendres durant el dia, conviden a visitar la imatge de la Mare de...
Processó dels Dolors a Mataró (el Maresme)
- també coneguda amb el nom de Processó de Maria al Peu de la Creu o Processó del Divendres dels Dolors a Mataró. Es caracteritza per la sortida del pas de Nostra Senyora dels Dolors, Reina de Mataró, dura 4 hores, surt de la basílica...
Processó dels Dolors a Peralada (l'Alt Empordà)
- té lloc el divendres abans del Diumenge de Rams. La nit del primer divendres de Setmana Santa els homes de la vila passegen dos dels tresors de l'església: la Mare de Déu dels Dolors i la Creu Processal, la històrica creu processional gòtica. La...
Festivitat de la Mare de Déu dels Dolors a l'Eliana (el Camp de Túria)
- la festa està organitzada per les clavariesses de la Verge dels Dolors o Doloroses. El divendres abans de Divendres Sant hi ha missa en honor a la verge. Diumenge de Rams és el dia de l'arreplegada de les Doloroses i cercavila amb la Unió...
Processó de les Torxes a Móra d'Ebre (la Ribera d'Ebre)
- la imatge de la Mare de Déu dels Dolors del Calvari és portada de l'església de Móra d'Ebre a l'ermita del Calvari.
Processó dels Dolors a Vic (Osona)
- es celebra el Diumenge de Rams, al capvespre. La processó surt de l'església dels Dolors que hi ha just darrera la catedral. Amb pas lent i en silenci, tot el seguici (armats, penitents i un bon nombre de persones que acompanyen el pas de...
Processó de Divendres dels Dolors a Montcada i Reixac (el Vallès Occidental)
A la tarda, inici del recorregut des de la Parròquia de Can Sant Joan, passant pels carrers Bateria, Masia, Molí, Reixagó, Viver, Besòs i Drac. Amb la participació de la Banda d'Armats de Martorelles.
Processó de la Mare de Déu dels Dolors a Lleida (el Segrià)
- data del 1753 i hi participen diferents passos representant els set dolors de Maria, armats, vestes de les confraries, penitents, els populars portadors de sant Llorenç i el tabernacle de la Mare de Déu dels Dolors. És un dels actes més destacats de la...
Festa de la Mare de Déu dels Dolors a Valls (l'Alt Camp)
- se celebra el Divendres dels Dolors a la Capella de la Mare de Déu dels Dolors es fa una missa i s'encén un particular perfum propi de la diada. Per a fer el perfum es posa a bullir, a la mateixa capella, una olla...
Cant dels Dolors de la Setmana Santa d'Ondara (la Marina Alta)
- concebuts i creats pel músic i compositor ondarenc Gonzalo Ortolà Marí (1899-1962), els Dolors d'Ondara són una arrelada manifestació de com una composició d'inspiració religiosa ha assolit reconeixement popular i artístic a través del tradicional septenari que precedeix la Setmana Santa ondarenca
De la mateixa població


