#dolors
Articles

Festa de la Mare de Déu dels Dolors
Banyoles (el Pla de l'Estany)
Divendres abans del Diumenge de Rams
Cada any el divendres abans del diumenge de Rams, es celebra a Banyoles la Festa de la Mare de Déu dels Dolors. Aquella nit, té lloc la Processó dels Dolors que està encapçalada pel Manípul de Manaies, una de les esquadres de soldats romans més gran del país.

Bellpuig celebra cada any pels volts del divendres abans de Divendres Sant un cap de setmana festiu que barreja la devoció a la Mare de Déu dels Dolors amb diverses activitats de cultura popular i tradicional, com l'entrega de Premis Valeri Serra i Boldú, la Trobada de Gegants i la Trobada de Bandes de Música.

Mieres celebra l'inici de la Setmana Santa amb una festa popular que combina la representació d'una escena de La Passió de Jesucrist amb la Processó dels Dolors. La festa, que data del segle XVIII, compta amb alguns personatges propis, com els botxins i els dimonis, amb banyes al cap, i el nunci o pregoner, que anuncia una sentència a mort que ressona per tot el poble.

L'escenari medieval dels temples, carrers i places de Besalú és el marc incomparable on té lloc, en silenci, la Processó dels Dolors de Besalú, una mostra de la devoció popular local envers la Mare de Déu dels Dolors que conté notables singularitats dins el conjunt de processons catalanes del seu gènere.

Un gran quadre de llum creat amb espelmes al bell mig de la plaça i la imponent presència dels manaies d'Amer són dos dels elements més destacats de la silenciosa processó que cada divendres abans de Rams transcorre pels carrers i places d'aquesta vila selvatana en honor a la Mare de Déu dolorosa.

Les processons dels Dolors de la Setmana Santa Marinera de València se singularitzen per unes corporacions d'armats que remeten als soldats francesos que van ocupar València al segle XIX i per la presència d'unes "doloroses vivents", unes xiquetes que representen a la Mare de Déu dels Dolors.

La Processó de la Tramuntana és un romiatge festiu celebrat en honor de la Mare de Déu de Requesens, una divinitat cristiana que està emparentada amb aquest vent fred, fort i impetuós que bufa a les comarques del Rosselló i Empordà.