Festa dels Dolors

Mieres celebra l'inici de la Setmana Santa amb una festa popular que combina la representació d'una escena de La Passió de Jesucrist amb la Processó dels Dolors. La festa, que data del segle XVIII, compta amb alguns personatges propis, com els botxins i els dimonis, amb banyes al cap, i el nunci o pregoner, que anuncia una sentència a mort que ressona per tot el poble.

La Festa dels Dolors a Mieres es celebra el Divendres abans de Rams, diada de la Mare de Déu dels Dolors. Ara bé, tot i celebrar-se en aquesta data, la de Mieres no és una processó dels Dolors convencional, si no que combina l'escenificació parlada d'una part de La Passió amb la Processó dels Dolors.

Els actes comencen a mitja tarda dins l'església de Sant Pere de Mieres quan les dues imatges que apareixen a la festa, la Mare de Déu dels Dolors i la Pietat, són guarnides. La Mare de Déu dels Dolors és vestida amb la capellina negre pròpia d'aquesta jornada, mentre que la Pietat és adornada amb abundants flors.

La festa comença quan cau la nit, dins l'església de Sant Pere de Mieres amb la representació d'un fragment de la Passió de Jesucrist des de la seva detenció pels jueus fins al moment de l'anunci de la seva sentència a mort. L'escenificació segueix els versos de la versió vuitcentista de Fra Antoni de Sant Jeroni. La nau central del temple, lliure de tots els bancs, és l'espai escènic on es situen tots els habitants de Mieres que després prendran part en la processó. A l'exterior, un grup de soldats romans -el grup de manaies de Mieres-, arriba a l'esplanada que hi ha davant l'església, on els espera l'apòstol Judes, que per trenta monedes els condueix fins allà on són Jesucrist i els apòstols, a l'àmbit central de l'església, que simula el Verger de Getsemaní. Els armats irrompen solemne i sorollosament a l'església per empresonar Jesucrist. Després d'uns parlaments que Jesucrist dirigeix als soldats romans, un grup de jueus -que a Mieres anomenen botxins-, armats amb fuets i espases i amb uns cascs amb banyes, prenen a Jesucrist, el lliguen i li posen la creu al damunt. Aquest grup de botxins, també presents en d'altres escenificacions del país -com a Verges- compten amb la particularitat que a Mieres havia estat molt nombrós i havia estat acompanyat per un grup de dimonis.

Aleshores, un nunci o pregoner llegeix per primera vegada la condemna a mort:

Ara mos oients, ateneu ma veu

Aquest és Jesús, fill de Natzaret,

el qual digué que era l'únic Fill de Déu.

Contra el Gran Cèsar de Roma digué que era Rei

i que espatllaria el temple

i que en tres dies el tornaria a fer.

I per altres crims que estan en procés,

mana la justícia que clavat en creu

mori sens remei i que sigui un gran càstig per ell

i per els altres un gran escarment

La processó inicia aleshores el seu recorregut pels carrers i places de Mieres: primer pel nucli antic al voltant de l'església i després cap al poble nou, passat el riu. Hi participen tots els que són dins el temple.

La processó l'encapçalen quatre escolans amb una creu i ciris, tot seguit hi va Crist amb la creu al coll i acompanyat pels jueus botxins. El segueix la manípul de manaies, els apòstols, un grups de nens amb els improperis i els penons amb els set dolors de la Mare de Déu, el pas de la Verònica, el pas del Sant Crist, el pas de les Tres Maries, el pas de la Samaritana, el pas de Maria Magdalena, el pas del Sepulcre, la Pietat, l'orquestra i les autoritats. Durant tota la processó, el públic es situa en dues files i a partir del grup de manaies, a banda i banda del carrer, portant un ciri entre les mans.

La processó -Via Crucis- es desenvolupa amb austeritat, en un absolut silenci només trencat, en diversos punts de l'itinerari processional, per la sentència de Pilat que llegeix el pregoner i que, acompanyat per les notes d'un trompetista, ressona de forma escruixidora pels carrers.

El seguici culmina a la Plaça Major on desfilen tots els personatges vivents que representen aquest drama passionístic i les dues imatges que els acompanya, la Mare de Déu dels Dolors i la Pietat. Allà un grup de músics interpreta la Salve i els manaies fan una petita exhibició, que culmina de nou amb la lectura de la sentència a mort i obre el camí de tornada de tot el seguici fins a l'església.

Un dels aspectes més destacats d'aquesta celebració és la gran participació popular que té (hi participa activament bona part dels habitants de Mieres) i la seva representació mixta en dos escenaris simultanis -l'interior de l'església i els carrers i places del poble- per part d'actors amateurs. Aquest és un element essencial del teatre popular arcaic català i especialment de l'escenificació de la Passió de Crist.