#armats

Moltes processons de Setmana Santa catalanes van encapçalades per una comitiva d'homes vestits de soldats -normalment romans- que popularment s'anomenen 'Armats'. Aquests personatges, juntament amb els passos i les vestes, són els protagonistes de bona part de les celebracions.

Vestits amb faldilles, espardenyes i un casc propi dels guerrers medievals, els armats o soldats de la Setmana Santa d'Esterri d'Àneu constitueixen un dels grups de manaies més singulars de tot el país.

Cada any el divendres abans del diumenge de Rams, es celebra a Banyoles la Festa de la Mare de Déu dels Dolors. Aquella nit, té lloc la Processó dels Dolors que està encapçalada pel Manípul de Manaies, una de les esquadres de soldats romans més gran del país.

Bellpuig celebra cada any pels volts del divendres abans de Divendres Sant un cap de setmana festiu que barreja la devoció a la Mare de Déu dels Dolors amb diverses activitats de cultura popular i tradicional, com l'entrega de Premis Valeri Serra i Boldú, la Trobada de Gegants i la Trobada de Bandes de Música.

L'escenari medieval dels temples, carrers i places de Besalú és el marc incomparable on té lloc, en silenci, la Processó dels Dolors de Besalú, una mostra de la devoció popular local envers la Mare de Déu dels Dolors que conté notables singularitats dins el conjunt de processons catalanes del seu gènere.

Totalment vestits de blanc, amb espardenyes de veta, una faixa vermella i un casc de ferro que, a mode d'armadura medieval, els cobreix la cara, els Estaferms de Besalú que participen de la processó del divendres abans de Rams pouen de la tradició de les guàrdies dels comtes medievals catalans.

Les processons dels Dolors de la Setmana Santa Marinera de València se singularitzen per unes corporacions d'armats que remeten als soldats francesos que van ocupar València al segle XIX i per la presència d'unes "doloroses vivents", unes xiquetes que representen a la Mare de Déu dels Dolors.

La Processó de les Tres Gràcies de Reus es caracteritza per la petició popular de tres favors al Sant Crist de la Sang, una imatge que és custodiada pels 'homes de ferro', dos personatges d'origen medieval habillats amb unes armadures de combat que són els precedents dels actuals armats.

D'entre tots els actes de la Setmana Santa de Manresa destaca la Processó de Divendres Sant, una renovada tradició del segle XVII, que compta amb una combinació de passos vivents i passos escultòrics, i una barreja entre elements catalans amb d'altres de procedència andalusa.

Principal celebració popular de la Setmana Santa a Sant Hilari Sacalm, el Via Crucis Vivent és un drama sacre escenificat per la gent del poble mitjançant el qual es representen, a l'aire lliure i en moviment, les darreres dotze hores de Jesucrist al món, des que fou condemnat per Ponç Pilat fins que mor clavat a la creu.