Manel Carrera i Escudé (Publicació: 13.04.2025 | Actualització: 15.04.2025)
Manel Carrera i Escudé
Denominacions i noms
El terme 'Armats' és la denominació més generalitzada a Catalunya i el País Valencià per a designar els homes vestits de soldats romans que surten a desfilar a les processons de Setmana Santa en representació dels soldats que custodiaven Jesucrist.
A les comarques de Girona, però, s'utilitza el terme 'Manaies' per a designar a aquests soldats. Hi ha qui creu que això és degut a que el terme prové de l'italià 'mannaia' que significa destral i que fa referència a les armes blanques que duen els armats. Altres atribueixen aquest nom a la figura del capità dels armats de Barcelona, en Joan Menaies, que es va fer cèlebre en la seva època i va acabar per donar el nom genèric al capità i per extensió a cada un dels soldats. A la població de Verges, al Baix Empordà, se'ls anomena 'Manages'.
En d'altres localitats, com Badalona, Besalú o Sant Vicenç dels Horts, els soldats reben el nom d'Estaferms' doncs aquesta guàrdia 'està ferma' per protegir i separar a determinades persones importants de la resta del públic de la processó.
Indumentària i estructura
Malgrat que se suposa que els armats han de representar soldats romans, a la pràctica han dut, segons el poble i l'indret, el que la imaginació popular els hi ha atribuït.
En la gran majoria de poblacions catalanes, la vestimenta dels armats segueix el model dels soldats romans representats al cinema. En molts indrets, efectivament, es tracta d'una comitiva formada per un nombre variable d'homes vestits amb robes de centurions romans amb les seves cuirasses, escuts i llances característiques. En d'altres, però, duen un vestuari propi que res té a veure amb el dels romans. A Manresa, per exemple, porten uns cascs integrals que acaben amb unes llargues trenes blanques.
El cas dels 'estaferms' de Besalú és especial, doncs hom creu que aquests personatges són hereus de les guàrdies personals dels comtes catalans i en l'actualitat exerceixen de guàrdia del pas de la Mare de Déu dels Dolors, en la processó de Divendres abans de Rams. Van vestits de blanc, amb una faixa vermella, unes espardenyes de veta i un capell de ferro, com el de les armadures medievals, que els cobreix la cara. Un tipus de soldats semblants, amb espardenyes, vestit blanc i capell de ferro, anomenats 'centurions', acompanyen la imatge del Crist Ressuscitat a Son Carrió (Mallorca).
Tot i que cada grup de manaies té la seva peculiaritat, generalment estan estructurats de la següent manera: al capdavant hi ha el capità, anomenat ' Capità Manaies' i que es distingeix dels altres per la seva vestimenta, un trompeta d'ordres, un grup de timbalers i la resta de soldats llancers. En algunes localitats hi ha soldats que desfilen a cavall i en d'altres completes bandes de música que els acompanyen. Els manaies tenen el seu vocabulari propi: el 'Manipul' és la secció o companyia de la cohort romana, el 'Castrum' és el local social o campament, el 'Pilum' és la llança javalina, etc
Les coreografies que els manaies realitzen pels carrers i places de les seves poblacions són molt elaborades, requereixen de molts assajos i ajuden a diferenciar cada grup. Normalment es realitzen seguint el toc dels timbals i van acompanyats amb forts cops de llança al terra. Aquests cops, característics de les processons, s'efectuen amb una cobertura de ferro que les llances duen a l'extrem.
Funcions dels soldats
Segons alguns estudiosos aquests personatges aparegueren a les processons de la Setmana Santa a la primera meitat del segle XVIII. Tot i que originàriament els armats sortien només en la processó de Dijous Sant per tal d'escenificar les tropes que el procurador Ponç Pilat envia amb l'objectiu de vigilar tot el procés de crucifixió i mort de Jesucrist, en l'actualitat aquests grups també desfilen en d'altres moments de la Setmana Santa: en algunes poblacions acompanyen i procedeixen a la recollida dels diferents misteris o passos (els tabernacles al damunt dels quals hi ha les figures esculpides que representen escenes de la Passió) i en d'altres simplement munten guàrdia al costat de la imatge del Crist o de la Mare de Déu. A Besalú, els estaferms i els manaies desfilen a la Processó dels Dolors, que té lloc el Divendres abans de Rams. Els manaies encapçalen la processó, mentre que els estaferms la tanquen, custodiant el pas de la Pietat.
En l'actualitat, els armats ja no només surten en les festes de Setmana Santa si no que, com els diables i altres grups festius, han desenvolupat una dinàmica pròpia fora del temps litúrgic que els ha portat a realitzar trobades sectorials, d'àmbit provincial o nacional.
Has detectat algun error? Avisa’ns!






Per saber-ne més
Llibres

50 anys dels Armats de la Sang a Lleida
Enric Castells i Granés
Ajuntament de Lleida
Els armats són per a la ciutat un tret identificador que porta en la seva arrel la història de...

Els armats de Tarragona
Josep M. Salvadó i Urpí
Indústries Gràfiques Gabriel Gibert

Els manaies de Girona. 1751-1990
Diversos autors
Ajuntament de Girona
Conté la història dels armats de Girona de 1751 a 1932, la història del maniple 1940-1990, un...

Els Armats de Tarragona. Els seus orígens a la península Ibèrica
Jordi Bertran Luengo
Indústries Gràfiques Gabriel Gibert
A partir del primer treball del 1986, realitzat per Josep M. Salvadó, Jordi Bertran ha realitzat...

Armats de Torredembarra. 50 anys de la seva recuperació
Jordi Suñé Morales
Confraria de la Creu-Armats de Torredembarra
El llibre dóna llum sobre els orígens dels Armats a Torredembarra, amb referències documentals...

Manaies de Girona. 75 anys
Diversos autors
Diputació de Girona i Confraria de Jesús Crucificat - Manaies de Girona
Aquest llibre, editat en motiu del 75è aniversari de la Confraria de Jesús Crucificat - Manaies...
També et podria interessar
De la mateixa categoria


Manaies de Girona (el Gironès)
- la primera data fiable de l'existència de manaies a Girona la trobem en un registre del "Llibre de Secretariat de l'Església de Sant Feliu de Girona", datat del 6 de març de 1723, la qual fa constar que la Junta d'Obra d'aquesta col·legiata demana...
Manages de Verges (el Baix Empordà)
- el quadre de Manages -cohort d'armats o soldats romans, que a Verges, excepcionalment, es coneixen amb el substantiu femení 'manages'- està format per 6 tabalers, 2 bombos, 6 trompeters, i 48 manages, amb 6 capitans, 2 abanderats petits, 2 abanderats grans i 1 portaestendart...
Manaies de Banyoles (el Pla de l'Estany)
- els manaies -o armats, com també se'ls havia anomenat- sabem que són anteriors a l'any 1832. S'ha trobat un document datat del dia 5 de juny de 1832 en el qual es feia un inventari de 'lo que té la Congregació de N. Sra....
Manaies de les Planes d'Hostoles (la Garrotxa)
- no es té constància de quan es va fundar el manípul de manaies de les Planes d'Hostoles. Segons la gent gran es parla que a començaments del 1900 ja desfilava el Divendres Sant, i que va durar fins a l'arribada de la Guerra Civil,...
Armats de Sant Hilari Sacalm (la Selva)
- participen del Via Crucis Vivent que cada Divendres Sant se celebra a Sant Hilari Sacalm, almenys des de fa més de tres segles. L'estructura dels armats a la processó està formada per: Cavallistes i ajudants de cavallistes: tres oficials romans encapçalen el Via Crucis...
Manaies d'Amer (Selva)
- manípul de soldats romans que encapçala la Processó dels Dolors d'Amer i altres celebracions de la Setmana Santa en aquesta vila. Originaris de segles enrere, van ser reviscuts i regenerats el 1985.
Manaies de Juncària de Figueres (l'Alt Empordà)
- els manaies figuerencs han viscut dues etapes en mig segle. La primera es va iniciar l'any 1952 quan es va reprendre a la ciutat la celebració de la processó del Sant Enterrament, la nit del Divendres Sant. La segona etapa neix a partir de...
Manípul de Manaies i Botxins de Mieres (la Garrotxa)
- ha estat vinculat, des del seu naixement, a la festa dels Dolors i més concretament a la tradicional processó que es verifica en aquesta diada. A Mieres, la fundació de la festa dedicada als Dolors de la Verge data del començament del s. XVIII,...
Armats de Mataró (el Maresme)
- associació de caràcter cultural, sense ànim de lucre que data de l'any 1705 i que aplega homes, dones, nens i nenes. La seva principal acitivitat es desemvolupa durant la Setmana Santa (Processons, desfilades i representació del Misteri de La Passió).
Armats i estaferms de Sant Vicenç dels Horts (el Baix Llobregat)
- els armats de Sant Vicenç formen part de la història de l'Auto Sacramental i de la Processó de Divendres Sant. La seva trajectòria comença l'any 1945 quan, a la sortida dels actes litúrgics de la parròquia, un antic Centurió va declamar el seu discurs....
Armats i manaies de Martorelles (el Vallès Oriental)
- una secció de la Joventut Sardanista de Martorelles que neix l'any 1983. Participen en molts dels esdeveniments culturals del municipi, especialment al voltant de la Setmana Santa. Es tracta d'una formació d'homes vestits de soldat romà, que desfilen pels carrers repicant els tambors i...
Armats de Manresa (el Bages)
- després de 26 anys en silenci, l'any 2000 tornen a la tradició, cultura i història de la Minorisa Romana, la Manresa moderna. Ens il·lusiona parlar de la recuperació d'una antiga tradició, (any 1700 i escaig) com és la del cos d'armats de la nostra...
Armats de la Sang de Lleida (el Segrià)
- ens agrada obrir la Processó del Sant Enterrament cada Divendres Sant; acompanyar al Sepulcre i a la Mare de Déu. Tant per només un dia per a complir amb la nostra bàsica condició i, la resta de l'any portant a terme activitats de relació...
Armats Los 7 Dolors de Juneda (les Garrigues)
- després de 30 anys d'inactivitat dels Armats, l'any 1999 una colla de gent entusiasta de Juneda, vàrem reprendre la feina feta pels nostres antecessors.
Armats de la Congregació dels Dolors de Bellpuig (l'Urgell)
- surten el dia de la Processó dels Dolors, que se celebra el divendres abans de Rams. Formen part del gruix de la processó i són sempre joves voluntaris de la vila que s'encarreguen d'assajar amb anterioritat tant el pas com les diferents formacions a...
Armats de Moià (el Moianès)
- el grup d'Armats de Moià surt la nit del Dijous Sant a la Plaça Major per fer diferents figures a mode de les diferents evolucions que feien els antics exèrcits romans en maniobrar: la Creu, El Quadre, El rellotge, El Triangle, la Cadena, L'Esgrima...
Armats d'Oliana (l'Alt Urgell)
- els armats apareixen per primera vegada l'11 d’abril de 1879 en el llibre de comptes de la Confraria de Sant Josep. En els inicis portaven una vestimenta similar a l'actual, capa, faldilla, samarreta, sabatilles de betes, llança, armadura i casc, aquest fabricats al mateix...
Armats d'Àger (la Noguera)
- la primera sortida dels armats, es la nit de Dijous Sant i es limiten a fer acte de presència a l'Església i a una demostració de passos i cadenes, que tothom pot admirar a la plaça del poble. L'endemà, Divendres Sant, la gent es...
Altres armats de les comarques tarragonines
- Armats de Reus - Armats de la Selva del Camp - Armats del Morell - Armats del Vendrell - Armats de Riudecols - Armats del Pla de Santa Maria - Armats de la Palma d'Ebre - Armats d'Alcover - Armats de Constantí - Armats del Gremi de Marejants de Tarragona - Soldats Romans de...
Armats de Montbrió del Camp (el Baix Camp)
- la Confraria de la Sang es va fundar el 1681, i el 1855 ja tenia grup d'armats. L'any 1951 es va començar a fer la processó del Sant Enterrament, encapçalada pels armats, que també sortien a la processó del Silenci, i feien la guàrdia...
Confraria de la Creu - Armats de Torredembarra (el Tarragonès)
- surten a la la Processó del Divendres Sant, una de les més participatives i concorregudes de la comarca. La referència més antiga, que van localitzar els historiadors Jordi Suñé i David Morlà, dels Armats de Torredembarra és la data del 1828. La data prové...
Armats de Tarragona (el Tarragonès)
- els Armats de la Congregació de la Sang de N.S.J., també coneguts com Armats de Tarragona, són un element imprescindible en la solemne i antiquíssima Processó del Divendres Sant de Tarragona. Des dels seus inicis sempre han estat vinculats, i de fet pertanyen, a...
Armats de Riudoms (el Baix Camp)
- els primers armats dels que se'n te constància oral, daten de l'any 1888. Els primers vestits que van portar els armats de Riudoms els van fer persones del poble, malauradament aques5ts vestits van ser destruïts durant la guerra civil espanyola.
Confraria d'Armats de Flix (la Ribera d'Ebre)
- es va fundar a principis de segle, en no tenir arxius que ho demostrin no podem dir la data exacta però hem trobat fotografies dels anys 1915 que ens donen més o menys la data de la seva fundació. Encara que de manera intermitent,...
Armats de la Sang de Montblanc (la Conca de Barberà)
- el primer document que acredita l'existència de la Congregació de la Sang és del 22 d'abril de 1602. El càrrec d'armat sempre ha estat voluntari i gratuït. Antigament aquest manipul havia estat de 41 components, i a més tenien l'obligació d'assistir el Dijous Sant...
Armats de Vilallonga del Camp (el Tarragonès)
- la confraria dels Armats de l'Església de Sant Martí de Vilallonga del Camp, data del segle XIX, aproximadament. Aquesta formació està integrada per vuit soldats llancers, un timbaler, un trompeter i el capità. El vestuari, els cascs, l'armadura, l'escut i les llances són...
Armats de Vilaplana (el Baix Camp)
- a Vilaplana la Confraria del Sant Nom de Jesús, anomenada també del Sant Crist, fou fundada l'any 1596 i aprovada el 19 d'octubre de l'any 1615 per l'arquebisbe de Tarragona, Joan de Moncada. Des de l'any 1739 en què s'inaugurà el temple nou, la...
Grup d'Armats de la Pobla de Mafumet (el Tarragonès)
- entitat que es va formar novament el mes d'abril de 1998, amb l'objectiu de continuar després de molts anys d'absència, amb la tradició de representar un grup d'armats durant les celebracions de la Setmana Santa del municipi. El grup esta format per: tres noies...
Armats del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre de Tarragona (el Tarragonès)
- els armats del Gremi acaten el Monument de Dijous Sant en dues ocasions. La primera just en acabar l'ofici i celebració del Sant Sopar de Nostre Senyor Jesucrist i la segona a les 20h, a l'interior de la petita església de Sant Llorenç.
Pretorians-Armats de l'Arboç (el Baix Penedès)
- associació cívica sense ànim de lucre, constituïda amb la finalitat de mantenir viva i preservar tots els actes populars i tradicionals de l'Arboç. Contribuir, donar dignitat a la processó de la Dolorosa i als actes de la Setmana Santa arbocenca. Aprofundir en el coneixement...
Manaies de Llagostera (el Gironès)
- els Manaies de Llagostera sortim el divendres Sant, fem el Mercat Romà i anem a diverses trobades.
Armats de la Cofradia 15+1 de L'Hospitalet de Llobregat (el Barcelonès)
- realitzem sortides a trobades i a festes populars, organitzem la Trobada d'Armats de l'Hospitalet de Llobregat i sortim a les processons de L'Hospitalet.
Armats de Mont-roig del Camp (el Baix Camp)
- l'última referència històrica de l'existència d'aquest element del folklore local data de l'any 1948. Van ser recuperats l'any 2011.
Armats de Les Borges Blanques (les Garrigues)
- el grup es va crear per la setmana Santa del 2005 amb la col·laboració dels amics de la capelleta, el Sr. Joan y el Sr. Ramon. Mes tard es van unir el Grup dels Grums que van consolidar el grup. En la actualitat el...
Armats de l'Espluga de Francolí (la Conca de Barberà)
- el matí de Divendres Sant, l'emblemàtic Viacrucis al Calvari amb el misteri del Natzarè, visiten la Residència Jaume I i fan exhibició a la plaça. Al vespre, recollida de la històrica bandera de la Sang a Cal Saragossa, la Processó del Sant Enterrament amb...
Estaferms de Badalona (el Barcelonès)
- informació bàsica dels Estaferms de Badalona, una de les entitats d'armats més antigues de Catalunya. Se'n te la primera referència escrita l'any 1701 on es comenta que participen a la Processó del Silenci o de Dijous Sant a Badalona. Els Estaferms de Badalona tenen...
Manaies de Sant Daniel de Girona (el Gironès)
- associació civil que vol adaptar als nostres temps la figura popular del "manaia" com a soldat pacífic, arrelat a la seva terra, encarnació de la tradició popular cristiana i compromès amb la seva ciutat i els seus veïns realitzant tasques de voluntariat
Maniple de Soldats Romans de Camprodon (el Ripollès)
- la formació del nostre Maniple és nombrosa i es composa de dues optiades. La I optiada està formada per 45 soldats romans amb abanderats, signes, lictors i un masser, juntament amb els seus respectius comandaments. La II optiada la formen 32 soldats romans de...
Manaies de Blanes (la Selva)
- l'Associació de Manaies de Blanes, fundada l'any 2001, va ser creada per recuperar la tradició dels soldats romans a la Setmana Santa blanenca, perduda vint anys enrere, i donar una visió més real dels legionaris romans de l'època altimperial.
Armats de Vic (Osona)
- la tradicional Processó de Penitència, popularment coneguda com Processó dels Armats, sortí per primera vegada l'any 1750, i és l'acte més conegut que realitza la Venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Vic. Segons fonts dels estudiosos, és l' única que...
Armats de Tírvia (el Pallars Sobirà)
- surten en el marc de la Processó de Divendres Sant o Processó dels Armats, que surt des de l'Església de l’Església de Sant Feliu de Tírvia. Són una de les esquadres més antigues del Pallars Sobirà. Es componen de una quadrilla de soldats i...
Armats de la Seu d'Urgell (l'Alt Urgell)
- són un dels atractius de la Processó del Sant Enterrament de Divendres Sant que se celebra per Setmana Santa a la capital de l'Alt Urgell i que cada any reuneix centenars de persones que omplen els carrers de la ciutat.
Armats de Bossòst (la Vall d'Aran)
- surten a les processons de Setmana Santa de Bossòst, les úniques que es conserven a la Val d’Aran. Es té constància de la seva existència des de 1879. Se celebren Divendres Sant (Via Crucis i Processó del Sant Enterrament ) i Diumenge de Resurrecció...
De la mateixa població

La màscara és un element present en tot tipus de celebracions festives que permet la transformació de la identitat del portador. Malgrat que l'ús de màscares no és exclusiu de les festes de Carnaval, aquest element és un dels pilars fonamentals de qualsevol celebració carnavalesca.

Les festes dedicades a Sant Antoni Abat, tal i com se celebren a la comarca dels Ports de Morella (País Valencià), al Matarranya (Franja de Ponent) i a l'Illa de Mallorca, es caracteritzen per l'aparició de diferents tipus de dimonis, que aquell dia es passegen pels carrers ballant i cometent tot tipus d'entremaliadures.
