Festa de Sant Llorenç

La Festa de Sant Llorenç de Matadepera combina els actes religiosos i devocionals, com la processó, la missa i la cantada de goigs, amb el plaer per les bones caminades estiuenques i la contemplació de les Llàgrimes de Sant Llorenç, una de les pluges de meteorits més espectaculars de tot l'estiu català.

Sant Llorenç del Munt

La Mola, nom que popularment rep l'indret on es troba el Monestir de Sant Llorenç, al cim culminant del conjunt de Sant Llorenç del Munt i La Serra de l'Obac, és un espai natural que tradicionalment ha originat un gran nombre de contes i llegendes. Durant segles, dracs, bruixes i monjos han fascinat amb les seves aventures als habitants de les poblacions properes.

En l'actualitat la muntanya és lloc de pelegrinatge quotidià d'escaladors, excursionistes, amants de la natura i esportistes de Matadepera, Castellar del Vallès, Talamanca, Terrassa, Sant Llorenç Savall, i també d'altra gent vinguda de més lluny, com Sabadell.

La festivitat de Sant Llorenç

Cada any, el 10 d'agost, per celebrar el dia del sant, es fa un pelegrinatge que surt d'aquestes poblacions i arriba fins al monestir, situat a 1.105 metres sobre el nivell del mar. Durant tot el matí, un degoteig de gent arriba pausadament al cim de Sant Llorenç a través dels diversos camins que hi fan cap. Després d'un bon esmorzar, a les 11 es fa una missa a l'ermita que tot l'any custodia dues imatges del sant. S'invoca a Sant Llorenç per demanar-li protecció contra els incendis forestals que, amb la calor d'aquesta època de l'any, poden ser devastadors.

Acabada la missa, es fa una processó amb la imatge del sant, una talla, que va ser restaurada a Castellar del Vallès recentment, i que la tradició mana que un any sigui portada per homes i el següent per dones. Els quatre portadors són de les quatre poblacions més properes, Matadepera, Castellar, Terrassa i Sabadell. La processó es desenvolupa tot cantant els tradicionals goigs de Sant Llorenç, que es reparteixen entre els assistents. Una vegada acabada la processó, que es realitza al voltant del temple del Monestir, i de cara a Montserrat, es canta el Virolai. Al final de l'acte es reparteix coca i vi dolç per a tothom, per tal de recuperar forces i iniciar la baixada.

La celebració, que compta amb almenys 300 anys d'antiguitat, va deixar de celebrar-se durant el període de la guerra civil espanyola i va ser recuperada al 1973 quan Mossèn Manel Ametller li va donar un fort impuls. En l'actualitat el pes de l'organització dels actes el porta la Unió Excursionista de Matadepera.

Les llàgrimes

La festa també està relacionada amb les llàgrimes de Sant Llorenç, nom que reben les traces de pols interestel·lar de les Perseides que es poden veure les nits del 9, 10, 11, 12 d'agost i que es tornen incandescents quan entren a l'atmosfera. La tradició diu que si hom demana un desig al mateix temps que es es veu caure un meteor, aleshores es compleix. Antigament (abans que les prohibicions d'acampar al Parc limitessin les activitats al Massís) el jovent de les poblacions veïnes acudia al cim a passar-hi la nit al ras o en tendes de campanya, una jornada que permetia la contemplació de les llàgrimes i també passar una nit jugant amb els rucs i cavalls que hi havia al cim del monestir.