Plantada del mai

Camporrells (la Llitera)

Camporrells celebra, cada 30 d'abril, una cerimònia ancestral que ha passat de ser un ritus de galanteig efectuat pels solters del poble a una festa popular profana -una de les més esperades de l'any- que compta amb la participació de bona part dels seus habitants.

Mallorca Oral 2026

Agenda d’aquesta setmana

Festa major i Ball del Sant Crist

Salomó (el Tarragonès)

Maig del 2026

Salomó escenifica, en el marc de la festa major i des de la primera meitat del segle XVIII, el Ball del Sant Crist, una representació teatralitzada d'una llegenda local de l'època en què la vila passava moltes privacions i fam. Des de 1972, l'obra s'escenifica anualment cada diumenge de maig i, el 1999 va ser declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional.

Aplec de la Cisa

Premià de Dalt (el Maresme)

1 de maig de 2026

Cada primer de maig, milers de persones s'apleguen al voltant d'una ermita dedicada a la Mare de Déu de la Cisa, una marededéu bruna de tradició reculada i reputada fama, especialment entre els mariners i navegants de la comarca, tal i com testimonia la impressionant col·lecció d'ex-vots pintats de la que és dipositària, una de les més importants de la Mediterrània.
Romeria a la Fontcalda

Romeria a la Fontcalda

Santuari de la Fontcalda, Gandesa (la Terra Alta)

3 de maig de 2026

Cada primer diumenge de maig els habitants de Gandesa es desplacen a peu fins a la Fontcalda, un paratge únic i privilegiat construït a redós d'un brollador natural d'aigües calentes que, des de temps immemorials, han estat considerades sagrades.
Pi de Santa Creu a La Torreta de Canals. Foto: Coneixercanals.com

Pi de Santa Creu

La Torreta de Canals, Canals (la Costera)

3 de maig de 2026

El barri de La Torre de Canals celebra la festa de la Santa Creu i la Verge del Remei amb la pujada al Pi de Santa Creu. Es tracta d'un esvelt pi o xop que és escorcollat i untat amb morca perquè dificulte la pujada al relliscar els joves muntadors.

Festa Major de la Santa Creu

Anglesola (l'Urgell)

1, 2 i 3 de maig de 2026

Situada en ple procés primaveral, la Festa Major de la Santa Creu d'Anglesola té per protagonista el repartiment d'uns panets que, convenientment beneïts per un relíquia de la veracreu que hi ha al poble, hom creu que protegeixen contra tempestes de llamps i pedregades.
Festa del pi de maig a Sant Llorenç Savall

Festa del pi de maig

Sant Llorenç Savall (el Vallès Occidental)

1 de maig de 2026

Sant Llorenç Savall celebra, cada primer de maig, el ritus de l'arbre, una cerimònia mitjançant la qual es reforcen els vincles amb la natura i el poble. El ritus, que posa a prova l'enginy, l'organització i la força de la comunitat, aconsegueix agermanar a petits i grans al voltant d'un objectiu comú: alçar a la plaça major un gran arbre, símbol de la nova vida que amb la Primavera reneix cada any.
Fira del Vi a Falset

Fira del vi

Falset (el Priorat)

1, 2 i 3 de maig de 2026

Inicialment concebuda com un punt de trobada entre productors i compradors, la Fira del Vi de Falset, que es celebra cada any el primer cap de setmana de maig, s'ha consolidat com el millor aparador per poder conèixer tots els matisos i enamorar-se dels vins que s'elaboren a la comarca del Priorat.
Fira de titelles de Lleida. Foto: Txo Titelles

Fira de Teatre de Titelles

Lleida (el Segrià)

30 d'abril, 1, 2 i 3 de maig de 2026

Teatres, biblioteques, places i carrers de Lleida es converteixen, cada any el primer cap de setmana de maig, en escenaris per on desfilen titelles, putxinel·lis i marionetes d'arreu del món. S'hi celebra la Fira de Titelles de Lleida, un esdeveniment que converteix la ciutat en capital mundial d'aquests personatges.
Festa de la Santa Creu i l'arbre maig a Terrassa

Festa de la Santa Creu i l'Arbre Maig

Terrassa (el Vallès Occidental)

3 de maig de 2026

La festa de la Santa Creu de Terrassa, que es celebra cada any el primer diumenge de maig, combina els actes de celebració de l'arribada de la primavera, amb el ritu de benedicció del terme i la plantada simbòlica d'un arbre.

La plantada del maig

Canyamars, Dosrius (el Maresme)

30 d'abril de 2026

La festa de l'arbre maig de Canyamars es celebra cada any l'últim dia d'abril a la nit en un ritual ancestral que antigament homenatjava als esperits de la natura i a la fertilitat de la terra i que avui ens recorda que el bosc és un patrimoni que cal salvaguardar de la depredació humana.
Fires i festes de la Santa Creu de Figueres

Fires i festes de la Santa Creu

Figueres (l'Alt Empordà)

Del 24 d'abril al 3 de maig de 2026

Centenars d'actes culturals, festius i esportius omplen, cada any, tots els racons de la vila de Figueres quan arriben les Fires i Festes de la Santa Creu. Nascut inicialment a redós d'una fira comercial, l'esdeveniment s'ha anat complementant amb un ampli ventall d'activitats que l'han acabat convertint en la veritable festa major de la capital altempordanesa.
Festa de la Mare de Déu de Montserrat

Festa de la Mare de Déu de Montserrat

Abadia de Montserrat, Monistrol de Montserrat (el Bages)

26 i 27 d'abril de 2026

Cada any milers de pelegrins vinguts d'arreu del país visiten la muntanya de Montserrat per celebrar una festa dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. Els visitants participen de les celebracions litúrgiques i festives al monestir i gaudeixen amb les múltiples possibilitats que ofereix la muntanya més emblemàtica de Catalunya.

És temps de…

El saüc

El saüc

Diverses poblacions

Maig del 2026

Arbre sagrat, arbre farmaciola, arbust màgic, llar de divinitats benefactores... el saüc és, pel catalans, el bonarbre, una planta amb innumerables propietats. Sempre present en masos i cases de pagès, les seves flors, fulles i fruits han estat utilitzades des de temps immemorials per guarir tot tipus de malalties comunes i per protegir de la malastrugança.

La Mare de Déu de Montserrat

La Mare de Déu de Montserrat

Monistrol de Montserrat

Fins al 26 i 27 d'abril de 2026

La talla de la Mare de Déu de Montserrat és una de les peces més significatives de l'art romànic català. Venerada sense interrupció des de finals del segle XII, la talla d'aquesta particular marededéu bruna ha esdevingut una icona nacional.

Banner Escenari 2026

Mediateca

Llibres

Els vestits populars a Catalunya

Els vestits populars a Catalunya

Montserrat Garrich i Ribera

Brau Edicions

Més enllà de tòpics i simplificacions folklòriques hi ha una forma tradicional de vestir dels...

Montserrat. Tradicions i llegendes

Montserrat. Tradicions i llegendes

Joan Amades i Gelats

Edicions Morera

A les pàgines d'aquest llibre podreu descobrir tota una sèrie de tradicions i llegendes populars...

In Monte Serrato. La presència històrica de Montserrat a Itàlia

In Monte Serrato. La presència històrica de Montserrat a Itàlia

Manuel Manonelles i Tarragó

Publicacions de l'Abadia de Montserrat

Itàlia ha esdevingut, des de fa segles, la segona llar de la Mare de Déu de Montserrat. I no sols...

Articles

La festa de l'Arbre de Maig a Igualada

La festa de l'Arbre de Maig a Igualada

Daniel Vilarrubias i Cuadras

Revista d'Igualada, 43

Nigra sum? Reflexions antropològiques entorn de la Mare de Déu de Montserrat i la Santa Muntanya

No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. Participa en el ball, la festa, dóna les mans al teu germà. No podran res davant d'un poble unit, alegre i combatiu.

Vicent Andrés Estellés
Banner anual XMEC 2026
Solsona la Festa
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

La contribució de Festes.org a l'anàlisi festiva és imprescindible. En els darrers 25 anys Festes.org ha esdevingut un referent informatiu on-line sobre el calendari festiu dels territoris de llengua catalana, si bé paral·lelament ha realitzat incursions en d’altres cultures. I ho ha dut a terme tot combinant el rigor i la didàctica, amb una mirada no arqueològica sinó des de l’actualitat.

Jordi Bertran Jordi Bertran

Festes.org és una eina de servei als qui com jo ens agrada les interioritats de la festa i la tradició, però també per periodistes, antropòlegs, curiosos... Un oasis on anar a beure, en aquest cas informació, articles, referencies bibliogràfiques, moltes de les festes del país referenciades i comentades.... m'atreviria a dir que és un servei públic que sorgeix per voluntat privada.

Amadeu Carbó i Martorell Amadeu Carbó i Martorell

Festes.org s'ha convertit en un referent de la cultura popular, particularment en la seva vessant festiva i espectacular. Un portal que fa una gran labor de difusió de la recerca, la documentació i la vivència dels costums i les festivitats més significatives de l'àmbit lingüístic i cultural català. La seva utilitat és elevada, perquè sovint referencia els estudis més valuosos i pertinents d'una tradició determinada, alhora que n'ofereix resums temàtics de fàcil accés.

J. Francesc Massip Bonet J. Francesc Massip Bonet

Recorde encara quan els seus promotors em comentaren el projecte abans del seu naixement. Tenien un entusiasme, un coneixement del camp i una voluntat de fer el treball precís per dur endavant el projecte, que era una garantia del seu èxit. Però aleshores no era imaginable com aniria creixent en extensió i profunditat, com a conseqüència de l’extraordinària transformació de les eines digitals. Aquesta revolució no ha acabat i ens depararà sorpreses molt positives, n’estic segur. Però encara estic mes segur de que l’equip de Festes.org farà créixer el valor d’aquesta web i que produirà una realitat augmentada de la festa, que també la transformarà.

Antonio Ariño Villaroya Antonio Ariño Villaroya

La institució de Festes.org i la seva trajectòria en aquests anys ha estat determinant. Agermanar rituals ancestrals que conformen el retaule festiu del nostre entorn amb tecnologies punteres en la recollida d’imatges i dades i la seva distribució és admirable, com també en la plasmació impresa amb la qualitat dels bibliòfils en llibres que són una delícia. Jo he tingut el privilegi d’acompanyar el Manel Carrera en alguna singular prospecció i també participar en viu i en directe i durant molts anys en algunes de les festes que es ressenyen. Festes.org és una obra que no té ni un bri de desperdici, que diria la meva estimada àvia.

Xavier Orriols i Sendra Xavier Orriols i Sendra

Jo compararia Festes.org a un gran ventall que de cada dia creix i s’obri un poc més, o a un gran finestral, o a una màquina del temps i de l’espai que et permeten veure i gaudir de festes, cultura, història, patrimoni i gent dels Països Catalans. En submergir-me a la web tenc la sensació d’obrir una Gran Enciclopèdia, o un enorme Costumari, o un magnífic Diccionari de festes Català-Valencià-Balear, però com si les tres obres fossin enfocades al patrimoni cultural immaterial. La primera vegada que hi vaig accedir em sorprengué la quantitat de referències a festes, costums i publicacions relacionades amb les illes Balears.

Bàrbara Suau Bàrbara Suau

Fa anys que segueixo Festes.org. És fantàstic poder disposar d'un espai on es reculli i es difongui el nostre patrimoni festiu. Gràcies a vosaltres ens hem animat en família a descobrir en directe festes i celebracions que no coneixíem.

Sandra Paradell Andreu Sandra Paradell Andreu

Els que fem servir Festes.org per resseguir el pols de les activitats de cultura popular, conèixer propostes innovadores i recuperacions de festes i d'elements, estar al corrent de noves publicacions i recordar el dia a dia del farcit calendari anual hem d'agrair aquests primers 25 anys de vida al servei de la cultura popular i tradicional des d'una concepció plena de Països Catalans. I no només això, també des d'una concepció transversal del que és la cultura popular, oberta a la seva diversitat. Una eina d'aquelles que es diu -i aquest cop de veritat- que, si no existís, algú l'hauria de crear.

Josep Bargalló Valls Josep Bargalló Valls

Vaig descobrir Festes.org quan vaig començar a interessar-me per les festes tradicionals de Catalunya i en particular per la festivitat de Sant Antoni Abat, el 17 de gener: em va sorprendre trobar en aquest portal web una gran quantitat d'informació precisa, aparentment inesgotable, que ha estat molt útil per orientar les meves recerques. Espero que el lloc web s'enriquexi cada vegada més perquè és un referent per a diversos estudiosos que tracten l'antropologia, la història del teatre i els costums.

Giovanni Strinna Giovanni Strinna

Etiquetes

Més etiquetes