Festes del Port

Llançà (l'Alt Empordà)

Pels volts del 16 de juliol, Llançà celebra les Festes del Port, un conjunt de celebracions dedicada a la protectora de la gent del mar que consisteix en una processó de la Mare de Déu del Carme pel port i diverses activitats relacionades amb la cultura marítima per a petits i grans.

Mallorca Oral 2026

Agenda d’aquesta setmana

Festa de Santa Magdalena

Esplugues de Llobregat (el Baix Llobregat)

Del 15 al 22 de juliol de 2026

Esplugues celebra, pels volts del 22 de juliol, una festa popular que destaca per l'actuació, dins l'Església de Santa Magdalena, dels castellers, el ball de bastons, l'Esbart, els gegants i capgrossos, i per l'activa participació del ball de diables local, que recita el seu ball parlat i els seus versots en sortir de la missa.
Festa de Santa Margarida a Felanitx

Festa de Santa Margalida

Felanitx (Migjorn)

19 i 20 de juliol de 2026

Felanitx celebra, a mitjans de juliol, dos dies de festa en honor a la seva patrona, Santa Margalida. Les festes destaquen per la sortida del Ball dels Cavallets, els caparrots i els gegants d'aquesta població.

Festa del Carme a l'Estartit

Festa del Carme

L'Estartit, Torroella de Montgrí (el Baix Empordà)

16 de juliol de 2026

L'Estartit celebra, cada 16 de juliol, una festa dedicada a la Mare de Déu del Carme que consisteix en el passeig, primer per terra i després per mar, d'una imatge de la Verge que en tot moment va acompanyada, durant la seva sortida anual, per música de cobla.
Cavalcada de la Ceràmica de Manises

Festes patronals

Manises (l'Horta Sud)

Fins al 19 de juliol de 2026

Manises celebra les seves festes patronals amb la terrissa i la ceràmica com a grans protagonistes. Hi destaca la Cavalcada de la Ceràmica, una insòlita desfilada de carrosses durant la qual els fabricants reparteixen milers de peces de ceràmica, l'escuradeta, entre els assistents.

Festa del Carme

L'Escala (l'Alt Empordà)

16 de juliol de 2026

L'Escala celebra, cada 16 de juliol, una festa en honor a la patrona de la gent del mar que gira al voltant del passeig anual d'una imatge de la Mare de Déu del Carme, que es complementa amb l'art d'elaboració de catifes de sal de tots els colors i amb un homenatge festiu a la gent gran.

Festes del Carme

L'Ampolla (el Baix Ebre)

Del 15 al 18 de juliol del 2026

Amb motiu de la diada a la Mare de Déu del Carme, la localitat marinera de l'Ampolla celebra la tradicional processó marítima nocturna i l'espectacular castell de focs aquàtic, un esdeveniment que suposa un punt i apart en el calendari festiu anual dels mariners i navegants locals.
Festa del Batre a Sant Climent de Peralta

Festa del batre

Sant Climent de Peralta, Forallac (el Baix Empordà)

19 de juliol de 2026

Cada estiu els veïns de Sant Climent de Peralta i d'altres pobles del voltant reviuen el tradicional ritus de la sega i la batuda, en el marc d'una celebració que pretén mostrar als que s'hi acosten com es feien abans aquestes tasques típiques de la pagesia catalana.

Festes del Quadre de Santa Rosalia

Torredembarra (el Tarragonès)

Fins al 15 de juliol de 2026

La vila de Torredembarra celebra, cada 14 i 15 de juliol, una celebració votiva en honor a Santa Rosalia, una santa d'origen italià a qui s'atribueix la virtut de fer desaparèixer la pesta del poble al segle XVII. La festa compta amb la participació de l'extensíssim seguici popular d'aquest municipi tarragoní.
Festa Major de la Riera de Gaià

Festa major

La Riera de Gaià (el Tarragonès)

Fins el 20 de juliol de 2026

Cada any pels volts del 20 de juliol, la Riera de Gaià celebra la festa major en honor a la seva patrona, santa Margarida. Amb unes arrels llegendàries molt antigues, la festa destaca per la intensitat dels seus actes de pirotècnia i castells, i se singularitza per l’Entremès de Santa Margarida, una breu representació itinerant de teatre de carrer en què una nena aconsegueix domar el temible Drac de la vila.

Festa Major de Sant Martí Sarroca

Festa major

Sant Martí Sarroca (l'Alt Penedès)

Del 17 al 20 de juliol de 2026

La Festa Major de Sant Martí Sarroca es celebra cada any el tercer cap de setmana de juliol amb un programa d'actes divers que inclou exposicions culturals, campionats de tot tipus d'esports, castells, menjars a la fresca, balls de nit, concursos de truites i alguna sorpresa d'última hora...

Festa major

Taüll, La Vall de Boí (l'Alta Ribagorça)

Del 17 al 19 de juliol de 2026

Cada tercer cap de setmana de juliol, Taüll celebra la seva festa grossa amb la tradicional baixada de falles, el ball de festa major i els populars Ball Pla i Ball de Sant Isidre, que compten amb la participació de la gent del poble, de tota la Vall de Boí i d'altres indrets d'arreu del país.
Fira del Circ de La Bisbal d'Empordà

Fira de circ al carrer

La Bisbal d'Empordà (el Baix Empordà)

17, 18 i 19 de juliol de 2026

Durant tres dies la vida dels carrers i les places de la Bisbal s'il·lumina amb el somriure dels pallassos i el vol impossible del trapezi. Un festival per recórrer la vila al ritme de la música de circ i per redescobrir la màgia i la genialitat dels artistes que treballen al carrer.

Són protagonistes

Drac de Santa Margarida de la Riera de Gaià

Drac de Santa Margarida

La Riera de Gaià (el Tarragonès)

Fins el 20 de juliol de 2026

Nascut l'any 2011 per iniciativa de l'Agrupació de Balls Populars, el Drac de la Riera de Gaià és una figura polifacètica. Tant pot demostrar la seva ferotgia amb unes imponents enceses durant els correfocs, com mostrar-se dòcil quan la santa l'amansa durant l'entremès que protagonitza el dia central de la festa major.

Ball de Diables de la Riera de Gaià

Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera

La Riera de Gaià (el Tarragonès)

17, 19 i 20 de juliol de 2026

Les primeres noticies del Seguici Popular de la Riera daten al segle XVIII. Concretament l'any 1776 l'Arquebisbe de Tarragona prohibeix l'entrada dels balls i les danses a l'església parroquial.

Ball de Diables

Torredembarra (el Tarragonès)

14 de juliol de 2026

El document més antic on s'esmenta l'existència d'un ball de diables a la vila de Torredembarra és de l'any 1791. És una acta notarial on s'explica que els diables van representar el ball parlat (Bayle de los Angeles) davant del Comte de Santa Coloma, i que també hi va actuar la resta del Seguici Popular.

És temps de…

La Mare de Déu del Carme

Diverses poblacions

16 de juliol de 2026

La Mare de Déu del Carme, Maria del Carmel o Stella Maris (Estrella del Mar) és la protagonista del conjunt de celebracions festives que tenen lloc a la costa catalana pels volts del 16 de juliol. D'on prové el culte a aquesta marededéu vinculada al mar?

Toquen a córrer

Diverses poblacions

Juny-juliol de 2026

Conegut en moltes poblacions costaneres del nord de Catalunya, el Toquen a Córrer és una mena de cursa dansada, un ball molt alegre i animat, en què persones de totes les edats es barregen, s'agafen, s'abracen i es posen a córrer, saltant amb eufòria.

Mediateca

Llibres

Museu Ceràmica Manises

Museu Ceràmica Manises

Diversos autors

Museu Valencià d'Etnologia

La publicació ha estat elaborada per especialistes, entre ells la directora del Museu i...

Circ contemporani català : l'art del risc

Circ contemporani català : l'art del risc

Jordi Jané i Romeu

Triangle Postals, S.L

El llibre proposa una mirada sobre els artistes i els espectacles que, en els darrers trenta anys,...

El rebost. Adobs, conserves, confitures i licors a Catalunya

El rebost. Adobs, conserves, confitures i licors a Catalunya

Dolors Llopart i Puigpelat

Editorial Alta Fulla

Aquest és el primer llibre en català dedicat exclusivament a l'art de la conservació dels...

Articles

Els sants patrons de la mar

Els sants patrons de la mar

Josefina Roma Riu

Agrupació d'Estudis Científics i Culturals

El culte a la Verge del Carme en les poblacions del litoral dels Països Catalans

Entre les realitats anímiques, la festa és una cosa per si mateixa, que no es pot confondre amb cap altra al món

Karl Kerény
Solsona la Festa
Banner anual XMEC 2026
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Fa 25 anys va ser una eina innovadora, durant 25 anys ha estat una eina valuosa, i avui és una eina imprescindible per continuar estant al dia de les celebracions festives del país i, en el meu cas, de les danses que s’hi ballen periòdicament. I també de les publicacions, articles i altres recursos. Cal agrair la continuïtat, l’aposta privada per fer-ho possible i la informació que durant tots aquests anys ens ha facilitat de manera incansable.

Montserrat Garrich i Ribera Montserrat Garrich i Ribera

Conèixer aquest portal Festes.org va suposar per a mi una gran finestra oberta al món per talaiar tot un enfilall de festes, curiositats, anècdotes... d'arreu dels Països Catalans, que s'han forjat a partir de la col·lectivitat dels diferents indrets de les terres de parla catalana, a partir de trets comuns i d'una manera de veure el món. A més de tenir totes la llengua compartida com a eix central, una llengua que ens agermana, amb la qual també es pot fer festa. Tenc motius a balquena per lloar i agrair a Festes.org la seva gran comesa en recopilar i inventariar les diverses manifestacions festives.

Rafel Gelabert Rafel Gelabert

Des del seus principis fins ara, Festes.org ha esdevingut un espai de consulta, de reflexió, de curiositat, de descoberta de la festa, costums i tradicions. Un espai de rigor i alhora divulgació. Equilibris difícils a Internet però dels quals Festes.org n'ha fet bandera durant 25 anys.

Lluis Marmi Lluis Marmi

Gràcies a Festes.org he après a estimar una mica més el nostre país, a gaudir de la diversitat de la nostra cultura. Catalunya s'ha fet des de gent i projectes sorgits de la base com Festes.org.

Victor Baroja i Benlliure Victor Baroja i Benlliure

Tots tenim, i hem tingut, els nostres llibres “de capçalera”. Diferents títols, potser, en diferents etapes de la vida. Certament. El que tots els qui som festers (i els qui no ho són, també) tenim/hem de tenir com a lloc web “de capçalera”, des del seu inici, ininterrompudament i fidel, fins avui mateix és Festes.org. Indubtablement.

Jordi Cubillos Jordi Cubillos

Festes.org neix com una resposta a una inquietud davant el patrimoni festiu, perquè posant a l'abast les recerques dels especialistes, dona un coixí de dades que els pobles podien fer servir per a eixamplar la seva recerca local. Aquesta és una obra col·lectiva que parteix de la contribució de tothom que tingui quelcom a aportar en el coneixement del patrimoni festiu, per a que qui celebri ho faci conscient de la seva identitat.

Josefina Roma Josefina Roma

Jo compararia Festes.org a un gran ventall que de cada dia creix i s’obri un poc més, o a un gran finestral, o a una màquina del temps i de l’espai que et permeten veure i gaudir de festes, cultura, història, patrimoni i gent dels Països Catalans. En submergir-me a la web tenc la sensació d’obrir una Gran Enciclopèdia, o un enorme Costumari, o un magnífic Diccionari de festes Català-Valencià-Balear, però com si les tres obres fossin enfocades al patrimoni cultural immaterial. La primera vegada que hi vaig accedir em sorprengué la quantitat de referències a festes, costums i publicacions relacionades amb les illes Balears.

Bàrbara Suau Bàrbara Suau

Festes.org s'ha convertit en un referent de la cultura popular, particularment en la seva vessant festiva i espectacular. Un portal que fa una gran labor de difusió de la recerca, la documentació i la vivència dels costums i les festivitats més significatives de l'àmbit lingüístic i cultural català. La seva utilitat és elevada, perquè sovint referencia els estudis més valuosos i pertinents d'una tradició determinada, alhora que n'ofereix resums temàtics de fàcil accés.

J. Francesc Massip Bonet J. Francesc Massip Bonet

En qualsevol moment d'una recerca surten dubtes sobre dates, dades i característiques d'una festa popular dels Països Catalans. En aquests casos la primera opció sempre és consultar Festes.org ja que és una base de dades fiable, un portal de referència. Té un gran valor la feinada que els mantenidors fan per tenir el portal actualitzat, és una tasca impagable i sovint poc valorada. Els que fem recerca i investigació sobre cultura popular us ho agraïm profundament.

Xavier Roviró i Alemany Xavier Roviró i Alemany

Etiquetes

Més etiquetes