Festa de l'Ós a Sant Llorenç de Cerdans

Festa de l'ós

Sant Llorenç de Cerdans (el Vallespir)

Cada any en ple hivern, Sant Llorenç de Cerdans reviu el Ball de l'Ós, una tumultuosa i desordenada manifestació festiva amb un marcat caràcter sexual que simula la Cacera de l'Ós i que s'ha convertit en una de les més multitudinàries i populars d'entre les que tenen lloc per Carnaval al Vallespir.

Drets Culturals- Diputació de Barcelona 2026

Agenda d’aquesta setmana

La Vella Quaresma a Mataró

La Vella Quaresma

Mataró (el Maresme)

Del 18 de febrer al 2 d'abril de 2026

Mataró va ser la primera vila catalana que va incorporar al seu calendari festiu un serra-cames popular, una celebració consistent en anar arrencant, setmana a setmana, una cama a la Vella Quaresma que s'exhibeix a mode de calendari en un indret públic.
Aplec de Sant Medir

Aplec de Sant Medir

Sant Cugat del Vallès (el Vallès Occidental)

3 de març del 2026

Cada 3 de març, i també la seva vigília, centenars de santcugatenques i santcugatencs s'atansen a peu a l'ermita de Sant Medir per celebrar-hi una trobada gastronòmica-festiva popular que és una de les tradicions més arrelades i estimades de la vila.
Festa de Sant Medir

Festa de Sant Medir

Vila de Gràcia, Barcelona (el Barcelonès)

3 de març del 2026

La festa de Sant Medir, coneguda principalment per les tones i tones de caramels que es llancen al públic des de cavalls i carruatges, és una de les més arrelades a la vila de Gràcia i prové de la llegenda al voltant d'un pagès esdevingut sant i la promesa domèstica d'un forner gracienc.
Fira de la ceba i el calçot de Vila-sacra

Fira de la ceba i el calçot

Vila-sacra (l'Alt Empordà)

1 de març de 2026

Un concurs de menjar calçots, diverses parades amb productors de calçots locals i una gran calçotada popular són els elements d'aquesta celebració jove, única en la seva espècie, que evidencia que la passió pels calçots ja fa anys que ha arribat, per quedar-se, a terres gironines.
Aplec dels perdons a Lloret de Mar

Aplec dels perdons

Lloret de Mar (la Selva)

1 de març de 2026

Cada segon diumenge de Quaresma té lloc a l'ermita de Santa Cristina de Lloret de Mar el tradicional Aplec dels Perdons, una celebració que consisteix en una anada a peu fins a aquesta ermita, on tenen lloc, matí i tarda, les tradicionals ballades de sardanes i una arrossada popular.
Mercat Figueter de Capellades

Mercat figueter

Capellades (l'Anoia)

1 de març de 2026

El Mercat Figueter de Capellades recorda com, antigament, el segon diumenge de quaresma es posaven a la venda les populars figues ensucrades. Avui, la fira ofereix també altres productes tradicionals i ha esdevingut una mostra del sector industrial, el comerç i de totes les entitats socials locals.
La Vella Quaresma de Reus

La Vella Quaresma

Reus (el Baix Camp)

Fins al 2 d'abril de 2026

Reus ha col·lectivitzat, amb finalitats educatives, l'íntim costum que aquests dies té lloc a l'interior de les llars catalanes per calcular els dies que queden per la Pasqua: el d'arrencar un peu al calendari casolà de Quaresma. Cada divendres centenars d'infants es congreguen per veure com un personatge conegut de la ciutat li serra un peu a la Vella.
Mostra de Carboneig a Cànoves i Samalús

Mostra de carboneig

Cànoves i Samalús (el Vallès Oriental)

Del 14 de febrer al 22 de març de 2026

El vell ofici de carboner reviu cada dos anys a Cànoves i Samalús, en ple Parc Natural del Montseny. Antics carboners tornen a construir piles de llenya per carbonar, les tornen a cobrir amb branques, fulles i terra i les tornen a combustionar, talment com encara feien els avis i besavis fins a mitjans del segle XX.

Festa de la Llum a Manresa

Festa de la Llum

Manresa (el Bages)

Fins al 15 de març de 2026

Durant tres caps de setmana a finals de febrer, Manresa recorda el misteriós fet que, segons la tradició, va culminar amb la construcció de la Sèquia, un canal que va salvar la població dels efectes devastadors de la sequera a mitjan segle XIV i que, després de sis segles, encara està en funcionament i ha esdevingut un símbol d'identitat de la ciutat.

És temps de…

Mascletades a València

Mascletades

València

De l'1 al 19 de març de 2026

Cada any de l'1 al 19 de març, el centre de la ciutat de València es paralitza durant unes hores: a les dues del migdia en punt es dispara una gran mascletà, una impressionant simfonia de trons que fa embogir els milers d'espectadors que es reuneixen allí per viure i sentir una de les expressions més genuïnes de la cultura valenciana.

Temps d'espàrrecs

Temps d'espàrrecs

Diverses poblacions

Fins a mitjans d'abril de 2026

Els espàrrecs o espàrgols són uns brots verds, drets i tendres que surten als marges o als boscos del nostre país quan l'hivern ja marxa i la primavera treu el nas. Els espàrrecs, com els bolets, han generat algunes fires i festes.

Mediateca

Llibres

El gran llibre de la calçotada

El gran llibre de la calçotada

Diversos autors

Edicions Cossetània

Un llibre sobre la calçotada des de diverses perspectives Amb voluntat enciclopèdica i...

Festes de l'ós als Països Catalans. Catàleg d'exposició

Festes de l'ós als Països Catalans. Catàleg d'exposició

Diversos autors

Països Catalans Terra Nostra

Catàleg de l'exposició homònima que es va fer l'any 2015. Els autors són Oriol Lluís Gual,...

La cuina vegetariana moderna

La cuina vegetariana moderna

Ignasi Domènech i Puigcercós

Edicions Cossetània

Primera traducció al català, més d'un segle després de ser escrita (1912), d'aquesta obra que...

Poble que serve lleialtat a la línia vernacular heretada, estarà en possessió del vell i valuós secret de la continuïtat, és a dir: del Futur

Joan Fuster
Banner anual XMEC 2026
Cançons de Reis
Cercador

Estadístiques

Què diuen de nosaltres

Innovadora pel seu disseny i per ser un gran enllaç de manifestacions festives arreu dels Països Catalans, Festes.org ha estat i és una font de descobriment del país i una font d'inspiració. Ens va fer entendre que la cultura del poble català calia ser present i difosa través de les pantalles. Això ens va animar a engegar el projecte del butlletí digital Dragabales. Aprofitarem per reclamar el Premi Nacional de Cultura per a Festes.org.

Jordi Rius i Mercadé Jordi Rius i Mercadé

Molt agraïda pels continguts de la web, des de les fotos amb una qualitat màxima fins als textos i índexs de les festes populars! En el meu cas, molt útils per a poder mostrar la cultura catalana a l’ alumnat de català com a llengua estrangera a la Universitat Estatal de Moscou (MGU) i a la Universitat Estatal de Sant Petersburg.

Anna Brasas i Coll Anna Brasas i Coll

Festes.org ha estat, sens dubte i des del seu començament, una enciclopèdia telemàtica, una gran finestra oberta al complex entramat festiu, tant per els coneixedors, als que s’inicien o pels lletraferits. Un portal clarament obert al coneixement i la divulgació de les nostres festes, elements fonamentals de la nostra cultura. Tant de bo les institucions del país s'hi emmirallessin.

Paco Cruz Paco Cruz

Fa 25 anys va ser una eina innovadora, durant 25 anys ha estat una eina valuosa, i avui és una eina imprescindible per continuar estant al dia de les celebracions festives del país i, en el meu cas, de les danses que s’hi ballen periòdicament. I també de les publicacions, articles i altres recursos. Cal agrair la continuïtat, l’aposta privada per fer-ho possible i la informació que durant tots aquests anys ens ha facilitat de manera incansable.

Montserrat Garrich i Ribera Montserrat Garrich i Ribera

Fa anys que segueixo Festes.org. És fantàstic poder disposar d'un espai on es reculli i es difongui el nostre patrimoni festiu. Gràcies a vosaltres ens hem animat en família a descobrir en directe festes i celebracions que no coneixíem.

Sandra Paradell Andreu Sandra Paradell Andreu

Festes.org és un dels espais informatius de referència en matèria de festes i cultura popular. Però a part d’això, també ha sigut un dels primers projectes digitals d’aquest país. Al llarg de tots aquests anys Festes.org ha acumulat tanta informació, que potser és la enciclopèdia virtual de festes i tradicions més important dels Països Catalans.

Xavi Aranda Xavi Aranda

Quan hom navega per internet a la recerca d'informacions contrastades, solvents i no repetitives agraeix que hagi pàgines web ben estructurades i amb informacions que ajuden al que volies i que a més proporcionin altres enllaços per a ampliar informacions col·laterals que són d'interès. Un d'aquests portals de referència, per als qui més o menys ens dediquem al món de la Cultura Popular, és sense cap mena de dubte Festes.org. El volum d'informació abocada a la pàgina i la seva permanent actualització l'han convertit en un portal de consulta obligada i permanent facilitant, sense cap mena de dubte, la tasca d'investigació. Una autèntica estructura d'Estat.

Albert Domènech Albert Domènech

És sabut que la cultura popular és una matèria vasta, rica, completa i complexa, bastida d’expressions obertes en constant ebullició. M’agrada com en Manel Carrera assumeix i ordena aquestes cartografies de diversa factura. Quan consulto Festes.org hi trobo moltes menes de satisfaccions perquè hi sura un esperit que parla i viu en la nostra llengua, amb móns creats, gèneres populars, músiques, balls, focs, aigües que dibuixen l’organització social d’una època, un espai comú. El que més desitjo és que la comunitat n’assumeixi l’obra, el cost personal del qui ho governa des de la trinxera.

Pep Vila Pep Vila

Festes.org és un molt bon repositori de documentació. Jo hi acudeixo sovint perquè hi trobo un bon arxiu documental i una selecció de referències de qualitat. Avui, quan la informació ens sobrepassa, se’ns fan necessaris instruments prescriptius que ens ajudin a navegar i ens contextualitzin dades i informació, eines que ens orientin i ens ofereixin una selecció qualitativa que ens permeti capbussar-nos amb rigor en aquest món apassionant de la cultura popular i comunitària. I Festes.org n’és una de referent.

Oriol Cendra Planas Oriol Cendra Planas

Festes.org neix com una resposta a una inquietud davant el patrimoni festiu, perquè posant a l'abast les recerques dels especialistes, dona un coixí de dades que els pobles podien fer servir per a eixamplar la seva recerca local. Aquesta és una obra col·lectiva que parteix de la contribució de tothom que tingui quelcom a aportar en el coneixement del patrimoni festiu, per a que qui celebri ho faci conscient de la seva identitat.

Josefina Roma Josefina Roma

Etiquetes

Més etiquetes