El Ranxo

La festa del Ranxo de Ponts té com a principals protagonistes milers de quilos de carn de porc, de vedella i xai, i també centenars de cols, patates, cigrons, mongetes, fideus, arròs, pollastre, gallina, botifarra i garrons de pernils que, en mans expertes, conformen una exquisida escudella de pagès. L'objectiu principal d'aquesta enorme escudella, que per l'ocasió porta un toc de xerès, és aconseguir un brou consistent i energètic que ajudi a passar el fred a tots els visitants i per reforçar els vincles social entre la comunitat. L'art de la cassolada es la paciència: durant hores i hores de cocció i els ingredients ben separats i incorporats en el moment precís.

L'escenari principal del Ranxo és l'avinguda Font de Valldans que es transforma en una cuina de campanya gegant, amb més de setanta enormes peroles d'aram que fumegen flaires intenses. Es tracta d´un esdeveniment eminentment gastronòmic, una multitudinària celebració ritualitzada del poder de la carn, que pot arribar a alimentar prop de 10.000 persones.

Història i llegenda de la festa

Tothom coincideix en què l'origen dels ranxos populars, massius i gratuïts, com el de Ponts, és la 'sopa dels pobres', un àpat amb tall, que rebien els pobres a les portes de convents i mansions abans de Quaresma. Tot i que se sap que la tradició ve de més lluny, la primera referència escrita sobre el Ranxo de Ponts surt en una acta municipal del 1875. Sense constància ferma, però amb l'aval de la tradició oral, sembla que l'inici de la seva festa va ser idea d'un pontsicà pobre, que quan aconseguí canviar el seu estatus i arreplegar una fortuna va organitzar un àpat que, amb l'aportació popular, oferís un plat calent als pobres de la vila.

Desenvolupament dels actes

També atribueixen a l'ingeni d'aquest personatge llegendari el tradicional 'Lali-Lali', la cançó que s'entona en la cercavila que recorre Ponts el dilluns de Carnaval. Aquest és un dels primers actes de la festa. La finalitat d'aquesta xaranga, antigament formada només pels homes joves i la mainada, és recollir els ingredients que l'endemà es tiraran a les calderes del Ranxo. Fins fa ben poc, els pontsicans oferien els productes del seu hort o bestiar, però ara la majoria d'aportacions són monetàries. Una cullera i una forquilla gegants precedeixen la comitiva que passa cantant tonades carnavalesques casa per casa.

Dimarts de Carnaval, i després de la corresponent benedicció del menjar per part del rector de la parròquia i el corresponent tast d'honor de les autoritats, els milers de participants, alguns d'ells procedents d'indrets ben allunyats, gaudiran d'un bon plat d'escudella de pagès.