La Dansa de la Mort
La mort no distingeix entre pobres i rics
Manresa (el Bages)
Vegueria de Catalunya Central
Divendres Sant
Primera referència documental: 1957
Manel Carrera i Escudé (Publicació: 07.11.2010 | Actualització: 22.01.2025)
Xavier Belmonte
Història d'aquesta dansa macabra
L'any 1955 en Vicenç Orriols i Espunyes va començar a pensar en enriquir la Processó de Divendres Sant de Manresa, junt amb un grup de gent de l'Esbart Manresà de Dansaires, un dels més antics de Catalunya.
La proposta va ser de introduir a la processó una Dansa de la Mort, un tipus de ball amb força tradició a Catalunya i que es pot integrar perfectament amb el relat de la passió i mort de Jesucrist. En paraules del mateix Vicenç, la intenció era 'Convidar a l'espectador a la meditació sobre el poder omnipotent de la mort damunt els homes, la força impecable del pas del temps, el sentit efímer de la vida i el valor de la justícia davant les obres bones i les dolentes, el bé i el mal'.
Per a crear la dansa, en Vicenç es va inspirar en un panteó familiar - avui desaparegut- del cementiri de Manresa en què hi figura esculpida un esquelet que representava la Bona Mort i per sobre seu els esquelets d'un home ric i un de pobre. Aquest conjunt escultòric avui es conserva al Museu Comarcal de Manresa.
La primera vegada que va sortir el ball va ser durant la Processó de Divendres Sant de l'any 1957 i fou interpretat per l'Esbart Manresà de Dansaires. La Dansa es va deixar de fer els anys 1965 a 1970 i del 1978 al 2000 anys en què la Processó del Divendres Sant es va perdre. L'any 2002 la Dansa de la Mort es torna a executar i des d'aleshores s'ha vingut realitzant cada any per Divendres Sant.
La Dansa de la Mort participa de la Processó de Divendres Sant de Manresa ballant en diferents moments del recorregut processional, tot i que les dues ballades més emblemàtiques són la de la sortida de la Seu i la que té lloc a Crist Rei.
Personatges i escenografia
La Dansa de Mort de Manresa la formen deu persones vestides amb un mono negre damunt el qual hi ha pintats de blanc els ossos d'un esquelet humà. Tots els esquelets balladors duen una capa negre i la cara tapada amb una màscara que simula ser un crani.
A diferència d'altres danses de la mort catalanes, la de Manresa segueix l'esquema de les danses macabres medievals, amb personatges.
La comitiva que forma aquest ball l'encapçala la figura de la Mort, que porta una dalla amb la inscripció 'Memento Mortis'. Darrera seu hi ha L'Hora Suprema, que porta un rellotge de sorra. Darrera seu es forma un quadrat amb els Quatre Esquelets Custodis (El Poble) que envolten per fora dos balladors més: el Ric, que porta una capa de rei de vellut i una corona, i el Pobre, que duu una capa esparracada. Darrera d'aquesta formació, en fila índia tanquen la comitiva la Pols (Som pols), que porta un plat amb cendra, i la Justícia que duu unes balances i una espasa.
Tanca la comitiva la part musical, formada per una caixa i quatre timbals, que executen la música amb què es balla aquesta dansa.
(Text elaborat amb informacions de Montse Circuns)
Has detectat algun error? Avisa’ns!



Contacte
Esbart Manresà de Dansaires
http://www.agrupacioculturalbages.org/html/esbart.html
Carrer Talamanca, 15
08240 Manresa
93 872 49 26
info(ELIMINAR)@agrupacioculturalbages.org
Per saber-ne més
Llibres

La Processó de Verges
Jordi Roca i Rovira
Diputació de Girona
Després d'uns capítols generals sobre la Processó, el llibre presenta exhaustivament la Dansa de...

La dalla que dalla: de la festa del Corpus d'Ais de Provença a la Dansa de la Mort de Verges (convergències i divergències)
Josep Maria Vila i Medinyà
Institut d'estudis del Baix Empordà
Separata del volum 14 dels "Estudis del Baix Empordà" publicat l'any 2022 i que conté l'article...
Articles

Les danses de la mort, una visió iconogràfica
Montserrat Flores Juanpere
Com és sabut, allò macabre adquireix una presència notable, fins i tot obsessiva, a les...

La Dansa Macabra a l'Antiga Corona d'Aragó. Origens espectaculars i plàstics i pervivències tradicionals
J. Francesc Massip Bonet
Universitat Rovira i Virgili
La Dansa Macabra és un gènere literari, coreogràfic i espectacular que neix, probablement, arran...

La Dansa de la Mort al Tibet i al Nepal
Manel Carrera i Escudé
Ajuntament de Verges
La «Dansa de la Mort» és un ball present en determinades celebracions festives executat per un...

Xiquets de Valls, Ball de Bastons, Ball de Caputxes, dansa de la mort
Aureli Capmany i Farrés

La professó de Dijous Sant a Rupià
Carles Bosch de la Trinxeria
La Renaixensa
La professó del Dijous sant, á Rupiá, tenia tanta anomenada que reunia nombrós aplech de...
Vídeo / DVD

La processó de Verges
Diversos autors
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Verges representa cada nit de Dijous Sant "El Misteri de la Passió i Mort de Jesucrist", més...
També et podria interessar
De la mateixa categoria



Dansa de la Mort a la Bisbal d'Empordà (el Baix Empordà)
- estava inclosa en la processó de Divendres Sant. En les seves evolucions la Mort feia més d'un dansa i anava acompanyada de baixons i tabals i portava una comparsa d'ajudants i víctimes. Al toc d'un tambor gros, la mort giravoltava la dalla com si...
La Dansa Macabra a Girona (el Gironès)
- una comitiva composta per 25 actors, músics, pirotècnics de l'Associació Gironia de Teatre amb la col·laboració dels manaies recorrerà durant el vespre els carrers del barri vell de la ciutat de Girona escenificant un manuscrit del 1497 de la coneguda "Danse Macabre" que es...
Altres Danses de la Mort documentades
- el ball també ha estat documentat a Beget, Sant Feliu de Pallerols i Les Planes d'Hostoles per Setmana Santa.
Dansa de la Mort a Rupià (el Baix Empordà)
- fins a 1935, a Rupià, aprop de Verges, encara es representava una altra dansa de la Mort, aquest cas executada per un únic esquelet amb una dalla al ritme del tabal. Diu Carles de Bosch de la Trinxeria que "La dansa és integrada per...
La Dansa de la Mort de Perpinyà (el Rosselló)
- sortia durant la Processó de la Sanch, el Divendres Sant. Tenia almenys dos esquelets.
De la mateixa població

Durant tres caps de setmana a finals de febrer, Manresa recorda el misteriós fet que, segons la tradició, va culminar amb la construcció de la Sèquia, un canal que va salvar la població dels efectes devastadors de la sequera a mitjan segle XIV i que, després de sis segles, encara està en funcionament i ha esdevingut un símbol d'identitat de la ciutat.

