Manel Carrera i Escudé (Publicació: 02.01.2014 | Actualització: 13.04.2025)
Manel Carrera i Escudé
La localitat baixempordanesa de Verges celebra la Setmana Santa amb la seva Processó, una festa que destaca per la presència de la Dansa de la Mort.
Un altre dels petits tresors ben guardats d'aquesta festa és el Carrer dels Cargols, un carrer que s'il·lumina amb centenars de petites closques de cargol plenes d'oli que per a l'ocasió s'enganxen a la paret amb pasta de cendra.
De fet, tot i que tothom coneix el Carrer dels Cargols, en l'actualitat aquest sistema d'il·luminació amb cargols és present en dos carrers del poble: el carrer Orient, un llarg i estret carrer situat a l'oest de la plaça major, i la seva continuació, el carrer Migdia. La utilització d'aquest sistema només en aquests dos carrers té una explicació ben senzilla. La seva situació, perpendicular a nord, fa que les flames estiguin a recés del vent gèlid que alguns anys fa acte de presència a la festa: la tramuntana.
El procés d'elaboració de les làmpades
Durant el matí de Dijous Sant, el carrer Orient i el carrer Migdia experimenten un moviment inusual: els seus veïns i veïnes es preparen per a fabricar aquests làmpades efímeres.
El primer pas és elaborar una espècie de ciment casolà que servirà per enganxar els cargols a la paret. La pasta es fa a partir de les cendres provinents de la llar de foc que s'han guardat durant l'hivern. Els avis diuen que la pasta enganxa més si les cendres són de llenya bona, d'alzina o olivera. Dins un poal es posen les cendres i aigua i es va remenant fins que la pasta agafa consistència.
El segon pas és triar les closques de cargols buides més grans i boniques que es trobin d'entre les que s'han anat guardant per a la festa durant l'any, i elaborar uns senzills blens amb diversos fils de cotó.
Per procedir a crear la làmpada s'agafa una mica de pasta i es llança a la paret. S'acostumen a situar en dues o tres fileres i al llarg de tota la paret, a uns dos metres d'alçada, per tal que quedin per damunt dels caps de la gent. A la pasta enganxada a la paret se li posa la closca buida del cargol, cap per avall. Dijous a la tarda, quan la pasta ja és seca, els cargols s'emplenen amb oli d'oliva o girasol, que la tradició marca que ha de ser el que ha sobrat després de fer els brunyols dolços que aquests dies s'elaboren a l'interior de moltes cases vergelitanes. Amb la closca plena d'oli se li afegeix el ble.
Aquestes làmpades casolanes es deixen així fins a la nit. Una vegada acabada la representació a plaça, i just abans que la comitiva que duu Jesucrist a la Crucifixió passi pel carrer, els assistents col·laboren en l'encesa dels cargols. Poc a poc, i progressivament, apareix un mar de petites flames que il·lumina aquest estret carrer i contribueix a crear un ambient impressionant.
Teories sobre l'origen del costum
La primera constància escrita d'aquest costum és del segle XIX. Ara bé, no sé sap amb certesa quin és l'origen d'aquesta singular pràctica. Hi ha qui pensa que el fet de situar làmpades de cargols en el trajecte de la processó obeïa a una ofrena de llum que els veïns i veïnes feien a les imatges religioses i, molt especialment, al pas de la Dansa de la Mort. La tradició de posar petites làmpades de flames en determinades processons en moviment, guiant el camí dels participants, és comuna a diferents tradicions religioses.
La versió més estesa, però, és que aquest havia estat un senzill mètode d'il·luminació artesanal que senzillament servia per fer llum en la fosca nit.
Sigui com sigui, aquest arcaic sistema d'il·luminació popular i efímer sorprèn, per la seva simplicitat i bellesa, a tots els que aquesta nit es congreguen a Verges per viure la seva cèlebre Processó.
Has detectat algun error? Avisa’ns!







Contacte
Associació La Processó de Verges
http://www.laprocesso.cat
La Placeta, 2
17142 Verges
972 78 00 07
info(ELIMINAR)@laprocesso.cat
Per saber-ne més
Llibres

La Processó de Verges
Jordi Roca i Rovira
Diputació de Girona
Després d'uns capítols generals sobre la Processó, el llibre presenta exhaustivament la Dansa de...

La dalla que dalla: de la festa del Corpus d'Ais de Provença a la Dansa de la Mort de Verges (convergències i divergències)
Josep Maria Vila i Medinyà
Institut d'estudis del Baix Empordà
Separata del volum 14 dels "Estudis del Baix Empordà" publicat l'any 2022 i que conté l'article...
Articles

Les danses de la mort, una visió iconogràfica
Montserrat Flores Juanpere
Com és sabut, allò macabre adquireix una presència notable, fins i tot obsessiva, a les...

La Dansa Macabra a l'Antiga Corona d'Aragó. Origens espectaculars i plàstics i pervivències tradicionals
J. Francesc Massip Bonet
Universitat Rovira i Virgili
La Dansa Macabra és un gènere literari, coreogràfic i espectacular que neix, probablement, arran...

La Dansa de la Mort al Tibet i al Nepal
Manel Carrera i Escudé
Ajuntament de Verges
La «Dansa de la Mort» és un ball present en determinades celebracions festives executat per un...

Xiquets de Valls, Ball de Bastons, Ball de Caputxes, dansa de la mort
Aureli Capmany i Farrés

La professó de Dijous Sant a Rupià
Carles Bosch de la Trinxeria
La Renaixensa
La professó del Dijous sant, á Rupiá, tenia tanta anomenada que reunia nombrós aplech de...
Vídeo / DVD

La processó de Verges
Diversos autors
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Verges representa cada nit de Dijous Sant "El Misteri de la Passió i Mort de Jesucrist", més...
També et podria interessar
De la mateixa categoria



Dansa de la Mort a la Bisbal d'Empordà (el Baix Empordà)
- estava inclosa en la processó de Divendres Sant. En les seves evolucions la Mort feia més d'un dansa i anava acompanyada de baixons i tabals i portava una comparsa d'ajudants i víctimes. Al toc d'un tambor gros, la mort giravoltava la dalla com si...
La Dansa Macabra a Girona (el Gironès)
- una comitiva composta per 25 actors, músics, pirotècnics de l'Associació Gironia de Teatre amb la col·laboració dels manaies recorrerà durant el vespre els carrers del barri vell de la ciutat de Girona escenificant un manuscrit del 1497 de la coneguda "Danse Macabre" que es...
Altres Danses de la Mort documentades
- el ball també ha estat documentat a Beget, Sant Feliu de Pallerols i Les Planes d'Hostoles per Setmana Santa.
Dansa de la Mort a Rupià (el Baix Empordà)
- fins a 1935, a Rupià, aprop de Verges, encara es representava una altra dansa de la Mort, aquest cas executada per un únic esquelet amb una dalla al ritme del tabal. Diu Carles de Bosch de la Trinxeria que "La dansa és integrada per...
La Dansa de la Mort de Perpinyà (el Rosselló)
- sortia durant la Processó de la Sanch, el Divendres Sant. Tenia almenys dos esquelets.
De la mateixa població


