La Dansa Macabra a l'Antiga Corona d'Aragó. Origens espectaculars i plàstics i pervivències tradicionals

La Dansa Macabra és un gènere literari, coreogràfic i espectacular que neix, probablement, arran les ferals pandèmies que assolaren Europa d'ençà el 1347: la pesta s'enduia tothom, fóra quin fóra el rang o condició o edat. Es calcula que en només dos anys d'epidèmia moriren uns 25 milions d'europeus, ben bé la tercera part de la població. De fet durant més d'un segle es pot dir que cada generació va conèixer una epidèmia mortífera: no és estrany, doncs, que en aquest context de psicosi col·lectiva i de paroxisme prengués peu i perfil el tema de la dansa macabra. El fet és que a partir de 1380 la iconografia macabra pren una volada fins llavors inconeguda i l'art de la mort es transforma profundament: apareix la desolació, els cucs, l'aspecte torturat, el podriment de la carn, la nuesa del cadàver, amb una morbosa complaença desconeguda en la tradició cristiana.


De la mateixa temàtica

Llibres

Articles

Vídeo / DVD

Del mateix autor

Llibres

Articles

Banner Recull de Cançons de Bateig