Un tractat cadaquesenc de pastisseria i confiteria de final del segle XIX

En aquest llibret es transcriuen i comenten les receptes deixades per escrit per un pastisser de Cadaqués, que el propietari atribueix amb cautela a Melitó Escofet, i que són fruit de l'aprenentatge de l'ofici fet a dos obradors diferents -can Gassiot, 1887-88, i can Burch de Girona, 1888-89-. En conjunt, conté un inventari ben extens de tot allò que algú que aprenia l'ofici en aquell moment en una confiteria de les nostres comarques podia saber fer: confitures, codonyat, cabell d'àngel, gelatines, productes amb rovell d'ou, amb merenga i amb crema, menjar blanc, mató de monja, flaones, pastes (ensaïmades, bollos, rosquilles, coques, secalls ...), pans de pessic i bescuïts, pasta de full, coques, tortades, bunyos (anomenats brunyols i crespells), neules i neules de canó, carquiyolis, borregos, melindros, sucre cremat, ametlles garrapinyades, confits, torrons, panellets, mantecados, crocants, sorbets, esponjats .. En el camp de les begudes, hi apareixen: orxates, rosolis, essències de poncem i xarops. Les preparacions, les mesures dels ingredients i les tècniques culinàries aparei­xen recollides amb molt detall i en un llenguatge planer i molt entenedor. El seu tret lingüístic més peculiar és que sovint barreja català i castellà, no pas bilingüisme, sense solució de continuïtat en una mateixa recepta i, fins i tot, dins una mateixa frase. Tanquen l'edició l'índex de receptes i una relació dels ingredients apareguts i dels estris de cuina emprats, així com una bibliografia mínima sobre el tema. La introducció, la transcripció i notes són a cura dels filòlegs Enric Prat i Pep Vila, i la historiadora Erika Serna. Els experts en gastronomia catalana, Jaume Fàbrega i Salvador Garcia-Arbós, aporten dos pròlegs que emmarquen el manuscrit cadaquesenc dins d'un context, més general i l'altre més local.