Ball d'en Serrallonga

Torredembarra celebra la seva festa major traient al carrer el conjunt de grups de cultura que formen el seguici popular d'aquesta ciutat i entre els quals figura el Ball d'en Serrallonga, un grup de foc que representa, a trets de trabuc, les facècies d'aquest famós bandoler del segle XVII.

Torredembarra celebra cada 4 de setembre la seva festa major coincidint amb l'aniversari de la mort de la seva patrona, santa Rosalia, l'any 1160. La festa està documentada almenys des del 1640, data en què la tradició situa el guariment col·lectiu d'una pesta, un fet miraculós atribuït a un quadre amb la imatge de la santa.

Malgrat que acostuma a durar uns deu dies, els actes rituals que marquen la Festa Major de Torredembarra es concentren els dies 2, 3 i 4 de setembre, i estan protagonitzats pels elements del seguici festiu de la ciutat: gegants, nans, àliga, ball de cavallets, ball de bastons, ball de pastorets, colla castellera Nois de la Torre, ball de diables, la Virgília, la mulassa i Ball d'en Serrallonga. El Ball de Diables de Torredembarra és una colla de diables centenària que segueix el model de diables amb parlaments, personatges definits i una actuació en què s'escenifica la lluita entre el Bé i el Mal, versots satírics inclosos. La Virgília és una víbria (drac femella) marina, de color blau i aspecte ferotge, mentre que la Mulassa és una mula portada per dues persones i amb caràcter alegre i burlesc, juganer i entremaliat.

El Ball d'en Serrallonga

Com en moltes altres localitats catalanes, un dels balls propis del seguici de la Festa Major de Torredembarra és el Ball d'en Serrallonga. Ja documentat a la festa major de l'any 1877 i recuperat l'any 2001, es tracta d'un ball popular executat per diverses persones que, armades amb trabucs, simulen ser la quadrilla del bandoler català Joan Sala i Ferrer, àlies Serrallonga. El ball recorda les accions d'aquest personatge històric que va viure a la Catalunya Vella durant el segle xvii fins que va ser capturat i salvatgement assassinat el 1633.

L'origen del ball s'explica per la popularitat d'en Serrallonga, aconseguida en certes contrades de Catalunya especialment per la seva faceta romàntica i d'heroi popular, i per ser qui va fer famós el lema «Visca la terra, mori el mal govern!». Això va fer que al segle XVIII cristal·litzessin un tipus de representacions de plaça que escenificaven paratges de la vida del bandoler. Eren interpretats en dies festius per la mateixa gent del poble i consistien en narracions de les gestes de sang i fetge dels bandolers. El ball parlat d'en Serrallonga fou àmpliament difós entre els segles XVIII i XX i encara avui s'escenifica en el marc de moltes festes populars catalanes, com Vilafranca del Penedès, Tarragona, Sant Hilari Sacalm, Sant Quintí de Mediona, Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Perpinyà, Tortellà, Santa Margarida i els Monjos, entre d'altres.

El ball l'executen diversos personatges: en Joan de Serrallonga, na Joana -la seva companya-, el Nen o Joanet -un dels seus fills- i entre 10 i 15 bandolers de la seva quadrilla, coneguts amb diferents noms (Rocaguinarda, Pere Blau, Petit Jornès, Carrasclet, Astut, Peret Xinxola, Tallaferro...), i que van vestits de la mateixa manera: pantalons de pana fins al genoll, armilla, camisa blanca, barretina, espardenyes de set vetes i una manta penjada a l'espatlla.

A Torredembarra, el Ball d'en Serrallonga participa en les cercaviles de la vigília, el 3 de setembre al vespre, i en la d'anada i sortida d'ofici del dia 4 al matí. La representació del ball parlat es fa a la tarda del 4 de setembre.

Durant les cercaviles, els personatges del ball evolucionen animadament al so d'un grup de grallers, executant certes coreografies i disparant trets a l'aire en determinats moments mitjançant trabucs carregats amb pólvora. Les armes de foc que duen són unes reproduccions dels trabucs que els bandolers portaven per fer les seves accions.

A diferència de les colles de trabucaires, el Ball d'en Serrallonga conté una representació parlada, anomenat «sainet», que recrea el moment en què el cap dels bandolers va reclutant els seus companys a mesura que aquests exposen les seves facècies. El diàleg entre el cap i els seus col·legues que volen entrar a la quadrilla s'alterna amb música i disparades de trabucs. El text, que és rimat en quartets, té un caràcter crític i intercala els diàlegs tradicionals del ball amb altres de burlescos que fan referència a l'actualitat local, en clau política.

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé