Fira i festes de Sant Miquel

Llíria és un bon exemple de com l'orografia influeix enormement en el calendari festiu d'una localitat. La lloma calcària de 217 metres d'altura que presideix la ciutat, coronada pel monestir de Sant Miquel, ha marcat des de sempre el tarannà dels llirians. Ja al segle XV, va ser un important centre de pelegrinatge, fet que va ser aprofitat per organitzar-hi una fira agrícola que, amb els anys, ha derivat en una gran festa de 15 dies de durada.

Conta la llegenda que la fundació de l'ermita de sant Miquel va ser obra de Jaume I el Conqueridor en agraïment per l'ajuda rebuda en les batalles contra els moriscos i, més concretament, per la capitulació de la ciutat musulmana de València la vespra de Sant Miquel. Al final del segle XIX, però, es va trobar un manuscrit que rebatia la llegenda i documentava que el veritable fundador va ser Jaume II el Just, el 1319 (o el 1326, segons altres fonts).

Arreu del País Valencià, Sant Miquel té dedicades 21 ermites, 35 esglésies parroquials i 34 pobles li dediquen les festes patronals. De tots els municipis, però, és Llíria on la festa està més arrelada. La talla del sant va anar adquirint una certa popularitat entre els peregrins que, al segle XV, la van considerar miraculosa i amb poders taumatúrgics i terapèutics.

Així va ser com, durant segles, i fins els anys 60 del segle XX, els peregrins pujaven al santuari a peu per besar la imatge del sant. Quan arribaven a dalt de la lloma, s'aturaven davant el pou que hi ha a l'entrada del temple i en bevien un glop de l'aigua a què tothom atribueix virtuts terapèutiques, costum que encara perviu actualment.

El territori d'influència del santuari abraça diverses comarques: el Camp de Túria, els Serrans, l'Alt Palància, el Camp de Morvedre, la Foia de Bunyol, les dues Riberes i l'Horta, ja que Sant Miquel va ser una de les advocacions devocionals més arrelades entre els llauradors de la zona.

El 1847, es té constància que fins a 40.000 persones participaven a la romeria que s'organitzava el dia de Sant Miquel. Aprofitant la romeria i la multitud de peregrins que hi acudien, aquest va ser un molt bon pretext per muntar una fira d'utensilis del camp. Instituïda el 1446 durant el regnat d'Alfons el Magnànim, va convertir-se en un important mercat supracomarcal, on es venien els excedents agrícoles i es compraven els utensilis necessaris per al camp.

Pujà, processó i baixà

Actualment, la fira ha perdut el caràcter agrícola i ramader, i ha evolucionat fins a convertir-se en un gran parc d'atraccions, sense que hi faltin, però, les tradicionals parades de gaiatos, forques, porrat, ametles ensucrades i torrons, medalletes i records de l'arcàngel.

El cap de setmana abans de Sant Miquel se celebra una fira agroalimentària de productes locals, complementada amb activitats lúdiques i esportives. Així és com la diada del patró ha perdut gran part del seu caràcter estrictament religiós i serveix per posar punt i final als actes festius llirians. La processó d'anada a buscar el sant i retornar-lo a l'ermita ha passat a ser un fenomen popular que cada any congrega centenars de persones. Cada vigília de Sant Miquel, la talla es baixa de la lloma per celebrar la missa a la parròquia de l'Assumpció, en el que es coneix com la baixà. El 30 de setembre, la talla es retorna a l'ermita, en el què es coneix com la pujada.

Al punt del migdia del 28 setembre, al Reial Monestir de Sant Miquel s'hi oficia una eucaristia en honor al patró de Llíria, l'arcàngel sant Miquel. A la vesprada té lloc la solemne baixà de la imatge fins a la parròquia de l'Assumpció, acompanyada per la Unió Musical de Llíria. Al moment de l'eixida de l'arcàngel del monestir, es deixen anar una munió de coloms blancs. La talla de Sant Miquel, a la meitat del recorregut, es troba amb la de l'altre copatró de Llíria, Sant Vicent, mentre una de les dues bandes de música del municipi, la Unió Musical de Llíria o La Primitiva, interpreta unes peces musicals.

El 29 de setembre, festivitat de Sant Miquel, al migdia se celebra l'eucaristia i, a la vesprada, una processó solemne, en què la talla de Sant Miquel és duta per setze home uniformats de cavallers medievals, precedits de nou nenes vestides d'arcàngel, i la de Sant Vicent és duta per nou xiquets vestits de llauradors. L'endemà es retorna la talla al Reial Monestir, acompanyat, també, per Sant Vicent.

Una talla d'orígens místics

La llegenda afirma que el pare mercedari Gilabert Jofré buscava algú que li tallés una escultura de la Mare de Déu per a la capella de l'hospital. S'hi van presentar tres peregrins, que es van comprometre a esculpir tres imatges. Després de tres dies, els escultors, que en realitat eren tres àngels, van desaparèixer deixant acabades les del Crist de l'Hospital, la de la Mare de Déu dels Desamparats i de Sant Miquel, que va ser regalada pel pare Jofré a la seva germana Enrica, aleshores majorala del beatari.

Text: Redacció festes.org, amb aportacions de: ROZALÉN, F., Sant Miquel Arcàngel, pàgs. 148-162, dins 'Calendari de Festes de la Comunitat Valenciana - Tardor, Fundación Bancaja, 2002

Imatges: Ajuntament de Llíria