#festa

Llíria és un bon exemple de com l'orografia influeix enormement en el calendari festiu d'una localitat. La lloma calcària de 217 metres d'altura que presideix la ciutat, coronada pel monestir de Sant Miquel, ha marcat des de sempre el tarannà dels llirians. Ja al segle XV, va ser un important centre de pelegrinatge, fet que va ser aprofitat per organitzar-hi una fira agrícola que, amb els anys, ha derivat en una gran festa de 15 dies de durada.

L'ermita de Santa Bàrbara és l'escenari de la multitudinària trobada de tots els xiquets del poble, que hi fan cap per berenar-hi la corriola, una rosca de pa feta amb llevat especial, de forma redona i acompanyat d'una llonganissa vermella de volta per menjar-la tendra, simulant la fi de la corda de la campana que fan repicar tots els xicotets en arribar a l'ermita.

L'escola pot jugar un paper essencial en la transmissió del coneixement del patrimoni festiu i cultural local. Així ho han entès diversos municipis i entitats d'arreu dels Països Catalans, que han apostat perquè els mestres transmetin als alumnes tots els coneixements referents a la cultura popular i tradicional local per tal que, a la llarga, els més menuts continuïn sent la saba nova que necessita tota tradició per continuar pervivint.