Festa de l'alei alei

Capdepera ha recuperat un ancestral costum vinculat a les festes del solstici d'hivern: l'Alei Alei. La festa consisteix en encendre i fer córrer unes torxes anomenades "faies" que s'elaboren dies abans de Nadal amb una herba molt abundant a Mallorca, el càrritx, mentre es canta una enigmàtica cançó popular.

L'any 2018 tres associacions de Capdepera, l'Obreria de l'Esperança, l'Obreria de Sant Antoni i l'Associació Cultural Cap Vermell van iniciar el procés per recuperar una de les festes més antigues del municipi i de les que ja només en quedaven rastres en la memòria oral dels més vells del poble.

La festa se celebra un cap de setmana abans de Nadal i consisteix en recórrer els carrers del poble amb uns manats d'herbes seques anomenades falles ('faies' segons la parla local), mentre es canta una cançó característica:

'Alei alei,

penjant amb un cabell.

Anit, anit,

un gall farcit.

Demà, demà,

el mos hem de menjar.

I passat demà,

el mos hem de acabar'

Les falles de Capdepera es fan amb la flor del càrritx (Ampelodesmos mauritanica), una gramínia de grans dimensions i fulles aspres molt abundant a tot Mallorca i també coneguda amb el nom de carç, carcera, faió, fenassa o xirca. El càrritx es va a buscar unes setmanes abans de Nadal, a mitjans de novembre, perquè els feixos necessiten unes tres setmanes per assecar-se. Antigament, per escurçar el temps d'assecatge, les falles es portaven al forn de pa del poble per tal que s'assequessin i, fins i tot, es torressin una mica.

Origen i història de la festa

L'origen d'aquesta festa és un misteri que es perd en la nit dels temps però podria estar vinculat a ancestrals ritus de purificació d'arrels precristianes vinculats a les festes del solstici d'hivern.

Sobre la història de la festa també se'n saben poques coses. Sembla que ja se celebrava molt abans del 1930 i consistia en pujar al Castell per anar a l'ofici de matines de la Nit de Nadal amb un manat de falles enceses mentre es cantava la cançó característica.

L'expressió 'alei alei' també és un misteri: segons Pere Orpí és una abreviació d''Aleluia, aleluia' mentre que per Joan Coromines podria tenir el sentit de l'expressió infantil 'elis, elis'. Sigui com sigui és una paraula que expressa alegria, bullícia i festa i que el diccionari recull com a sinònim d'aluleia, 'xerradissa forta entre molts'.

Per la seva banda gall al que fa referència la cançó seria el gall de Nadal acabat de matar, ofert durant la missa de matines (coneguda, per això, per 'missa del gall') i que servia com a plat principal durant els àpats nadalencs.

Més tard, quan es perdé el costum de matar un gall per Nadal, la festa passà a ser protagonitzada pels infants. El dissabte de Nadal, quan es feia fosc, tots els al·lots del poble sortien al carrer amb un manat de faies a 'fer alei alei'. Als carrers hi havia foguerons on els menuts encenien les falles i, una vegada enceses, corrien amb elles. Un dels carrers on hi havia més foguerons era el carrer de les Coves.

Altres festes semblants

L'Alei alei forma part d'un conjunt de celebracions hivernals amb foc que al nostre país tenen lloc entre Nadal i Reis. La festa gabellina es pot relacionar amb la festa de la Fia-faia que se celebra a Bagà i Sant Julià de Cerdanyola (Pirineu) però també amb les 'aixames' o 'fatxos', les falles que s'encenen la nit de Nadal en diverses poblacions valencianes.

A l'Illa de Mallorca aquesta tradició amb foc és coneguda en altres pobles. Va ser recollida per Mossèn Alcover a la contarella ‘Ses festes de Nadal' ('en taien bocins i bocins i els ameren ben amerats, dins pega, los deixen assecar, i llavò, en encendre-los, són com antorxes de vent') i per Joan Amades, que diu 'a Mallorca per anar a la missa del gall, sobretot per la pagesia, es formen grans colles de veïns, les quals pel camí s'il·luminen amb reïnots'. Segons el Diccionari Alcover-Moll (DCVB), els reïnots consistien en una 'corda gruixuda, que solia esser un tros de rest de sínia que, untat amb molta pega, servia per a fer llum per anar de nit, sobretot pel camp'.

El costum d'encendre focs efímers en aquestes dates també està documentat al poble de Búger, que des de fa uns anys ha recuperat la seva Encesa de Vives.