Temps d'espàrrecs

Un dels elements que evidencien que la Primavera ja s'ha instal·lat definitivament entre nosaltres és l'aparició d'unes tiges verdes, dretes i tendres als marges i als boscos: els espàrrecs. Com els bolets, els espàrrecs són un excel·lent comestible que, com els bolets o els calçots, aixeca passions entre els catalans. Aquests dies són molts els que surten al bosc amb l'excusa d'anar a 'collir espàrrecs' o a 'caçar espàrgols'. Aprofitant aquesta dèria i també les múltiples possibilitats culinàries dels espàrrecs, arreu del país s'organitzen fires i festes que els homenatgen i en celebren que, o bé n'és el temps, o bé que ja s'ha acabat la seva collita.

Espàrrecs

Els espàrrecs, també coneguts per 'espàrgols' a les comarques gironines i nord-catalanes, 'espàrecs' a les Illes Balears, són els brots verds, drets i tendres, de l'esparreguera. A diferència de l'espàrrec conreat Asparagus officinalis, l'espàrrec de bosc o de marge, conegut amb el nom llatí Asparagus acutifolius, és un brot verd més petit i més prim. Aquests espàrrecs salvatges surten als marges i vorals forestals i als boscos d'alzinars i pinedes de tota la Mediterrània. A casa nostra se'n fan a les terres baixes del Principat o bé arran de mar, a la costa de l'illa de Mallorca. Si es fan en indrets on hi toca el Sol surten més verds i, en canvi, si es fan a l'ombra, dins una bardissa, surten més llargs i morats.

Els espàrrecs, com tot en la Natura, surten en funció del temps que fa, i per això, la temporada de collita pot anar des de mitjans de febrer fins ben entrat el maig. De fet, surten sempre coincidint amb el final de l'hivern i l'inici de la Primavera. La seva collita és, però, una activitat que malgrat iniciar-se a finals de l'hivern, sobretot si ha estat suau, és plenament primaveral. Això si, només s'han de collir els exemplars que no estiguin espigats i que facin a partir de 10 cm d'alçada.

L'espàrrec és ric en potassi i pobre en sodi, baix en calories i conté vitamina A, B1, B2, B3, B6 i ferro. Per això els espàrrecs són bons per a les malalties de la pell, reforça les parets capil·lars, ajuden a a enfortir la vista i els ossos, van bé contra la fatiga, per al bon funcionament del sistema immunològic en general i per l'anèmia en concret. Tenen propietats diürètiques (ajuda a eliminar líquids) i contribueix a donar la sensació de sacietat (fa perdre la sensació de gana).

Per la seva composició equilibrada l'espàrrec de bosc és un excel·lent comestible i un component essencial d'una dieta saludable. La seva cuina és molt senzilla: fets a la planxa, les receptes més tradicionals els barregen amb ou ja sigui en forma de truita, pastissos o remenats. Les truites d'espàrrecs de marge constitueixen, en molts indrets del país, un dels plats més característics del temps de Quaresma i Setmana Santa, entre febrer i abril. Però també es poden fer bullits en una vinagreta, en conserva, saltejats, en sopa, en crema o bé afegir als arrossos i als guisats.

Fires i festes d'espàrrecs

De festes i fires amb espàrrecs boscans no n'hi ha gaires. Una de les pioneres ha estat la Fira de l'Espàrrec del Port de la Selva, que va néixer l'any 2009 i la Fira de l'Espàrrec de Borrassà, encara més nova.

En canvi, és més habitual que es facin fires i festes en aquelles poblacions on es conreen espàrrecs, blancs morats o verds, i que han esdevingut icona del municipi. A Catalunya hi ha la veterana Fira de l'Espàrrec blanc de Gavà, que té lloc al maig i que és una celebració de la fi de la collita; la novella Fira de l'oli i l'espàrrec, al Godall, al març; i la Fira de l'Espàrrec de Badalona, que té lloc la setmana següent a les festes d'en Carnestoltes.

D'espàrrecs també se'n conreen a Salanca (el Rosselló-Catalunya Nord), i al País Valencià, concretament a l'Horta de València, el Baix Segura i l'Alacantí.