El Cant de la Sibil·la: una tradició (també) empordanesa?

Que a Sant Iscle d'Empordà hi hagi una versió del Cant de la Sibil·la és important almenys per tres raons. En primer lloc perquè no tots els pobles ni totes les comarques poden presumir de tenir una versió pròpia -força especial i arcaica- d'un cant declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. En segon lloc perquè si se n'ha trobat una versió a una església tan petita, podria molt ben ser que n'hi hagués més, encara per descobrir, entre els arxius d'altres parròquies empordaneses. I finalment perquè, essent el de Sant Iscle una de les versions més antigues de tot el país, podria molt ben ser (un estudi comparatiu de les diferents versions ho aclariria) que fos la base del text que arribà a Mallorca. I és que, essent ben conegut que els empordanesos van ser els repobladors d'aquesta illa, no m'estranyaria que també s'haguessin endut dins la maleta migratòria, i juntament amb el parlar salat, una de les seves tradicions més antigues: cantar el Cant de la Sibil·la la Nit de Nadal.


De la mateixa temàtica

Llibres

Articles

Vídeo / DVD

Audio / CD

Del mateix autor

Llibres

Articles

Banner Recull de Cançons de Reis