Redacció festes.org (Publicació: 09.06.2024 | Actualització: 05.05.2025)
Bernat Ferrer i Carles Font
La ratafia és una beguda fortament arrelada a la Catalunya Vella, és a dir, a l'Alt i Baix Empordà, la Garrotxa, el Pla de l'Estany, el Gironès, la Selva, el Ripollès, els Pallars, l'Alt Urgell, el Vallès, la Segarra i les Garrigues.
Centenars de famílies d'aquestes comarques elaboren, cada juny, litres i litres de ratafia. Molts d'ells ho fan per tradició familiar, fruit d'un coneixement que s'ha transmès oralment al llarg dels segles. Cada família té una recepta pròpia per fer ratafia, transmesa d'avis a néts amb la major discreció possible, per tal que els veïns no sabessin quin era el secret que feia que el beuratge tingués tal gust o tal aroma. Cada cop més, però, famílies sense tradició ratafiaire també s'animen a obtenir aquest licor de nous verdes. A l'excel·lent El llibre de la ratafia (Cossetània), de Jaume Fàbregas, l'autor detalla una bona quantitat de receptes per elaborar la ratafia que més convingui a cadascú.
I qui no es vegi en cor de saber triar les herbes més adients per a la ratafia, a Santa Coloma de Farners (la Selva) hi organitzen, a finals de juny o principis de juliol, des del 2000, el Talleret de la Ratafia, que posa a l'abast de tothom els coneixements i els ingredients bàsics per elaborar-ne. Un seguit d'experts ratafiaires guien els neòfits en l'art de la recol·lecció de les plantes adients i com les han de xinxollar correctament.
Licor de nous verdes
La ratafia, essencialment, és un licor fet a base d'aiguardent o d'anís, o bé una barreja dels dos, amb possible adició de sucre i maceració de nous verdes i plantes (herbes, espècies, escorces, flors...).
El fruit de la noguera, les nous, és l'element indispensable per a l'elaboració de la ratafia. Han de ser verdes, motiu pel qual es cullen a finals de juny, preferiblement entre Sant Joan i Sant Pere. A Santa Coloma de Farners, de fet, es comercialitza un tipus de ratafia elaborat tan sols a base d'aiguardent, nous verdes i espècies, sense l'afegit de cap tipus d'herba aromàtica, la ratafia La Nou Verda.
Les herbes aromàtiques, però, també tenen un paper essencial a l'hora de compondre el trencaclosques que és la ratafia. Se n'hi poden posar més o menys, segons la recepta o la tradició familiar: hi ha qui n'hi posa 20, 33 o, fins i tot, un centenar. Sigui com sigui, n'hi ha unes quantes que no hi poden faltar, com la canyella, el clau, la nou moscada i l'anís estrellat. La llista d'herbes i espècies que s'hi poden afegir és innombrable: marialluïsa, canyella, tarongina, menta, roses silvestres, poniol, herba de Sant Joan, saüc, malvarrosa, llimona, taronja, magrana, farigola...
Un cop collides les herbes pels volts de Sant Joan -quan la tradició diu que tenen més virtut-, es deixen emmusteir una mica. Fetes a trossets, es col·loquen en una garrafa amb l'aiguardent o l'anís, juntament amb les nous verdes. Es remena ben remenat (o, més concretament, es xinxolla ben xinxollat), es tapa i es deixa 40 dies a sol i serena, xinxollant-ho un cop cada setmana. Durant els quaranta dies, el sol, la lluna i la pluja estiuenca converteixen el beuratge en un excepcional licor. Passada la quarantena, a mitjans d'agost, es cola el licor i encara es deixa que reposi un parell de mesos més, moment en què ja es pot començar a degustar.
El resultat que se n'obté és un destil·lat de coloració de caramel, de gust dolç, però amb un toc lleugerament amargant, el que li aporten les nous verdes.
Història
Segons una llegenda italiana, la ratafia s'hauria començat a fer l'any 1.000. Tot i això, de moment, la referència més antiga que s'ha trobat és del 1.600, al monestir de Santa Maria de la Sala de Andorno (Itàlia).
De fet, la majoria d'alcohols i destil·lats que han arribat fins els nostres dies, van ser elaborats als monestirs d'arreu d'Europa, on els monjos van aprofundir abastament en la tècnica de la destil·lació. Els monjos van trobar en l'alcohol un poderós aliat com a extractor i conservador dels principals actius de les plantes medicinals. Aquest va ser el primer ús dels licors, com a estomacals, tonificants, aperitius, digestius...
Els pagesos i el poble ras en general, però, volien imitar els monestirs, provocant que l'art d'elaborar els licors s'eixamplés una mica. Poc a poc, va començar a ser habitual que el poble comencés a elaborar les begudes de forma casolana per tal de guarir malalties. Més endavant, aquestes begudes serviran per convidar les visites, més endavant per prendre-les després d'un àpat pesat..., fins que, desaparegut el tabú de l'alcohol, es converteix en una beguda símbol de festa i de companyonia.
Però la ratafia no és només una beguda alcohòlica catalana, sinó que també s'elabora de manera molt similar a Itàlia -la ja esmentada Ratafià d'Andorno-, Suïssa -la ratafia Badaracco-, França, Polònia, Lituània, Austràlia, Bolívia... De fet, a la ciutat italiana d'Spilamberto s'hi celebra cada mes de juny la Fiera de San Giovanni Battista des del 1870, en què es divulga i promou el Nocino, el cosí-germà de la ratafia.
Recepta molt senzilla per fer ratafia a casa
El nom de ratafia s'aplica als licors fets amb nous o amb combinacions de nous i herbes aromàtiques. És un licor alcohòlic assaborat amb fruites o herbes aromàtiques que es pot fer a casa amb els següents ingredients:
Alcohol de 90º o 95º
1 Nou verda
4 claus d'espècia
Canyella
Nou moscada
Es pot fer dolça o seca: aquesta recepta és molt senzilla i si surt bé es pot variar la combinació d'elements al vostre gust. Per a dues ampolles de litre us caldrà un litre d'alcohol. Trenqueu la nou verda i deixeu-la tota una nit a la serena. L'endemà barregeu tots els ingredients indicats i deixeu-los macerar en alcohol dins d'una ampolla tancada durant quaranta dies, remenant-la suaument una mica cada dia. Passats aquests dies, filtreu-ho. A part, prepareu un almívar amb dos quilos de sucre i un litre d'aigua. Barregeu aleshores el licor filtrat i l'almívar (un cop que aquest sigui fred) i deixeu-ho reposar uns quinze dies. La ratafia la podeu prendre sola o amb aigua carbònica com aperitiu. També es pot fer amb un tros de pell de llimona, quatre o cinc clavells, una nou moscada, una pell de nou verda a tallets i un bocí de canyella d'Holanda, a què alguns afegeixen un brot de menta i de maria-lluïsa... Tot això es posa uns quants dies a sol i serena.
(Recepta extreta del llibre 'El rebost', de Dolors Llopart Puigpelat).
Has detectat algun error? Avisa’ns!







Per saber-ne més
Llibres

Les plantes de la ratafia. Guia botànica il·lustrada
Diversos autors
Brau Edicions
Elaborar ratafia, òbviament, genera ratafia; però a més a més, si tot va bé i es para...

La Ratafia de la Maria
Martí Juanola i Formatger
Martí Juanola i Formatger/Impremta Pagès
Descripció detallada, en format fotorevista, dels 82 ingredients utilitzats per Maria Formatger i...

Manual fàcil per fer ratafia
Meritxell Palmada Félez
Meritxell Palmada Félez
Una guia per fer ratafia, tant si n'heu fet alguna vegada com si no, aquí hi trobareu tot allò...
Revistes

Sifons, gasoses i ratafia
Diversos autors
Editorial Gavarres
Fem memòria dels refrescos i els licors més populars al nostre territori. Fins als anys seixanta,...
També et podria interessar
De la mateixa categoria
Ratafia Russet
- ratafia que s'elabora segons una fórmula magistral, envellida durant cinc mesos.
Xarxa d'establiments amb consciència nacional
- pretén posar al mercat diversos productes alimentaris de gran consum amb denominació patriòtica: la Coca-cola lliure, la Desperta Ferro, el Vermut Murcarols, el Licor Càtar i altres productes que volen ajudar a enfortir el caràcter i la consciència dels catalans per ajudar a recuperar...
Ratafia Bosch
- s'elabora seguint un mètode ancestral que la fa única. Gran coneixedora dels licors del Pirineu i la seva elaboració, Anna Peroliu va començar la comercialització de ratafia l'any 1892 i de seguida va agafar una gran reputació. Avui dia, la cinquena generació de la...
Ratafies de Licors Portet
- empresa familiar que des l’any 1884, generació rere generació, es dedica a l’elaboració artesanal d’un seguit de licors tradicionals del Pirineu. Actualment, segueix utilitzant les receptes antigues i els processos tradicionals. Destaquen les especialitats pròpies del territori pirinenc, com la ratafia dels raiers elaborada...
Licorera de la Segarra
- empresa familiar dedicada a l'elaboració de licors artesans i vins propis, des de 1928.
Ratafies.cat
- volem contribuir a posar la ratafia en el lloc que es mereix, al costat d'altres licors que s'han sabut vendre millor i gaudeixen d'una acceptació no sempre prou merescuda. Sabem que sovint costa de trobar determinades ratafies més artesanes o de produccions més limitades,...
De la mateixa població

La màscara és un element present en tot tipus de celebracions festives que permet la transformació de la identitat del portador. Malgrat que l'ús de màscares no és exclusiu de les festes de Carnaval, aquest element és un dels pilars fonamentals de qualsevol celebració carnavalesca.

Les festes dedicades a Sant Antoni Abat, tal i com se celebren a la comarca dels Ports de Morella (País Valencià), al Matarranya (Franja de Ponent) i a l'Illa de Mallorca, es caracteritzen per l'aparició de diferents tipus de dimonis, que aquell dia es passegen pels carrers ballant i cometent tot tipus d'entremaliadures.
