Cuca Fera
La Cuca Fera més gran de Catalunya
Begues (el Baix Llobregat)
Vegueria de Barcelona
Dissabte proper al 25 de juliol
(Publicació: 21.07.2024 )
La Cuca Fera, animal fantàstic
Finals de juliol deu ser l'època de l'any associada a les Cuca Feres, el moment en què surten aquestes bèsties de la fauna fantàstica catalana. En la tradició cristiana la Cuca Fera està associada a la figura de santa Margarida, que se celebra pels voltants del 20 de juliol en honor a aquesta santa que sempre és representada amb una Cuca Fera als seus peus. Ara bé, en d'altres pobles, com Begues, la Cuca Fera apareix una mica més tard, pels volts del 25 de juliol.
En l'època de l'any en què som, finals de juliol, és probable que les cuca feres també tinguin alguna cosa a veure amb els animalons que -amb el nom de cuques o cucs- aquests dies amenacen molts cultius dels horts i moltes plantes. I fins i tot hi ha qui ha vist en les cuquesferes, representacions de l'esperit del blat, doncs en aquesta època de l'any era quan es realitzava, com a molt tard, la tasca de segar les darreres espigues de blat.
Sigui com sigui, "cuca fera" és un dels noms -juntament amb el de "drac"- amb què arcaicament els catalans hem designat al perill. En l'imaginari popular la Cuca Fera té forma d'un animal monstruós, però a diferència d'altres bèsties festives semblants, sovint té una boca ben gran i un cos llarg, també panxut, que ho devora tot (inclús a les persones), com els avencs. I és que, a Begues, la llegenda de la Cuca Fera s'associa al perill dels avencs, i concretament a l'Avenc de la Ferla, un impressionant i profund solc negre que hi ha al Massís del Garraf que tradicionalment es considera el cau de la bèstia.
Breu història de la Cuca Fera de Begues
La Cuca Fera de Begues és, avui, un dels símbols festius d'aquesta població del Garraf i té una història singular. La primera Cuca Fera de Begues va ser pensada i construïda per un grup de beguetans, anomenat la Colla de l'Arròs i encapçalats pel gracienc Alexandre Nolla, l'any 1934. La Cuca Fera era portada per set persones i evolucionava al so d'una música composada per a l'ocasió. Treia foc pels ulls i llançava caramels per la boca. En Ramon Bech n'escrigué una mena de llegenda, que complementà amb l'"Himne de la Cuca Fera de Begues".
La Cuca Fera no va tornar a sortir fins l'any 1977, en el marc del procés de recuperació de les festes populars. Se'n feu una de nova, inspirada amb la primera però més lleugera, amb cartró fet de capes de paper de diari i tela metàl·lica treballada.
L'any 2001 es feu reconstruir la Cuca Fera al taller Sarandaca. Avui, pot presumir no només de ser una de les més antigues del país, si no també de ser la Cuca Fera més gran de Catalunya: fa 13 metres de llargada, 3 metres d'ample i 3 metres d'alçada.
L'any, 2019, en el marc de la Festa Major, va néixer la Ferla, la filla de la Cuca fera, que naixia d'un ou posat uns mesos enrere amb l'objectiu d'incrementar el bestiari popular beguetà i, alhora, suplir una de les principals mancances de la Cuca Fera (per les seves dimensions): la possibilitat de fer desplaçaments fora del poble i participar en altres correfocs.
Sortides de la Cuca Fera de Begues
A Begues, la Cuca Fera surt dues vegades l'any: per sant Sebastià, al gener, i en el correfoc de la festa major, el dissabte més proper al 25 de juliol.
La sortida de la Cuca Fera pels carrers i places és, de fet, una de les activitats que singularitza la Festa Major de Begues. Durant el matí la Cuca Fera és exposada perquè els nens i nenes s'hi puguin acostar i tocar-la. Els més petits hi porten el seu xumet i aquells joguets dels que no poden desprendre's en un acte simbòlic que contribueix a fer-los entendre que ja són una mica més grans. Els que s'hi acosten i deixen el xumet, reben a canvi caramels que la Cuca Fera els llança per la boca.
Al vespre la Cuca Fera es torna més ferotge. Des del 2007, el correfoc comença amb els versots dels diables que són plens de sàtira i que repassen diferents esdeveniments ocorreguts durant l'any a la vila. Després del pregó de la festa, s'inicia el recorregut del correfoc pels carrers del poble, una cercavila de foc pirotècnic que va de l'ajuntament a l'església i que compta amb la participació d'aquest animal fantàstic i els seus portadors, els diables, i els timbalers. En arribar a l'església es fa una encesa conjunta que obre la gana del sopar comunitari que es fa després.
La Cuca Fera també surt per la Festa Major d'Olesa de Bonesvalls, el cap de setmana anterior, en el marc d'un intercanvi cultural que la colla té amb els diables d'aquesta població.
Text: Redacció Festes.org
Fotografies: Cuca Fera de Begues
Has detectat algun error? Avisa’ns!








Per saber-ne més
Articles

Esplendor i mort de la darrera Tortuga de Xàtiva
Toni Cucarella
Festes.org
A l'acabament del franquisme, la celebració del Corpus de Xàtiva havia quedat reduïda...
També et podria interessar
De la mateixa categoria
Cuca de Castellbisbal (el Vallès Occidental)
- bèstia de foc creada l'any 1979 per un grup d'amics que volien expressar les seves inquietuds i veure món. Està formada per un cap de fibra de vidre, un cos de roba de sac aguantada per 6 arcs i una cua. En el cap...
Sexot de Sant Cugat Sesgarrigues (l'Alt Penedès)
- peça del bestiari feta per Amadeu Farré amb cara de dimoni amb tres banyes, la boca oberta amb grans dents que carreguem de pirotècnia variada. El seu cos té forma de cuc amb dues ales laterals, i permet l'encesa de 28 punts de foc....
Cuca del Pi de Puigpelat (l'Alt Camp)
- peça construïda el 1989 autoportada interiorment per 13 persones que actua, entre d'altres, per les Festes i celebracions de la Mare de Déu de l'Hospitalet o de la Llet (25 de març). És una processionària (Processium terribilis voracissima tremebunda), la menjadora dels pins, varietat...
Llumeneta i el Llumenot de Perafort (el Tarragonès)
- l'any 2000 els habitants de Perafort van decidir crear una rèplica festiva de les cuques de llum de l'estiu de 10 metres portada per 8 persones, la Llumeneta, una peça de 10 metres portada per 8 persones que llançava foc i que sortia de...
Cucafera de Tortosa (el Baix Ebre)
- l'Amades se n'ocupa en el seu Costumari Català i diu: 'La Ciutat de Tortosa ha conservat fins ara uns exemplars notables d'aquesta fauna mitològica, d'espècie diferent, de difícil classificar, per bé que volen semblar tortugues. Són qualificades de Cuquesferes. Són tres: una de grossa...
Cucafera i Cucafera Petita de Tarragona (el Tarragonès)
- surt amb el Seguici Popular els dies 22 i 23 de setembre, diada de Santa Tecla. La seva morfologia és una barreja entre drac, tortuga i cocodril. És l'element del bestiari tarragoní de majors dimensions, pesa 270 quilos i fa 2'30 metres d'amplada i...
Cucafera de Montblanc (la Conca de Barberà)
- la Cucafera de Montblanc o Cuca (com apareix en la documentació medieval) se suposa un dels elements de bestiari festiu català més antic conegut. La primera referència documental de la Cucafera montblanquina es remunta a l'any 1381, quan fou llogada per la ciutat de...
Cuc de Molins de Rei (el Baix Llobregat)
- l'any 1986 es va formar el Grup del Drac de Molins de Rei, que va construir la seva primera bèstia de foc, un drac de grans dimensions que havia de ser muntat i desmuntat en la seva totalitat cada vegada que participava en un...
De la mateixa població
