Fira de l'olla

La tradició terrissera de Breda

Situada en una petita vall als peus del Montseny, Breda gaudeix d'un entorn natural que va afavorir el desenvolupament de la indústria terrissera. La presència de terreres (avui abandonades) per extreure unes argiles de gran qualitat, la seva situació a tocar d'un curs regular d'aigua i d'una massa boscosa, i la seva proximitat a vies de comunicació terrestre i marítima, van crear a Breda les condicions necessàries per al desenvolupament de l'activitat terrissera.

La primera referència escrita que testimonia la presència de terrissers a Breda és de principis del segle XV: l'any 1408 es documenta una capella dedicada a Sant Hipòlit, patró dels terrissers, a l'església del monestir de Sant Salvador, fundat el 1038 pels vescomtes de Girona, Guerau de Cabrera i Ermessenda de Montsoriu. Malgrat aquesta evidència documental hom suposa que l'activitat terrissera podria ser molt anterior.

L'època daurada de la terrissa bredenca fou als segles XVIII i XIX: el 1777 es funda el Gremi de Terrissers de Breda, a les ordenances del qual es pot documentar que de les fàbriques bredenques s'abasteix tot el Catalunya i part d'Amèrica, a través del port d'Arenys de Mar. Com en altres indrets del país, a partir de la segona meitat del segle XX pateix una crisi provocada per la generalització dels atuells per cuinar fets amb altres materials, com el ferro i l'alumini.

Malgrat els alts i baixos de la història, l'activitat terrissera de Breda es manté ben viva encara avui, amb unes 10 empreses en actiu dedicades a la producció i comercialització de moderna terrissa utilitària de cuina, que majoritàriament s'exporta a països de la Unió Europea.

Breda i la terrissa de cuina

Des de l'inici, els terrissers de Breda s'han especialitzat en la fabricació d'atuells per cuinar. Això ha estat, en part, gràcies a què les argiles de les terreres de Breda són molt bones per a la fabricació de peces amb alta refractarietat davant el foc, ja sigui de flama o de gas. Una altra de les característiques que fan que les olles i cassoles de Breda siguin tan bones per cuinar és que tenen cul arrodonit, fet que afavoreix la difusió de l'escalfor a través de les parets de la peça.

Històricament, dels obradors bredencs n'han sortit sobretot olles i cassoles però també atuells per a la cria del bestiar (abeuradors i menjadores) i per a la casa (rajoles, teules...). S'hi han fabricat tot tipus d'olles: olles, tupins, ansats, olles marselleses, olles xates, etc

La producció de cassoles també ha estat molt important i es manté ben viva, gràcies a què molta gent encara té el costum de preparar certs plats amb aquest estri de terrissa. D'entre totes les tipologies de cassoles que hi ha (cassola, xino, cocota...) mereix especial atenció el "sop", la denominació local d'un tipus especial de cassola utilitzat tradicionalment per a menjar sopes amb llesques de pa sec.

La fira

La Fira de l'Olla se celebra des de l'any 2012 per iniciativa de l'àrea de dinamització econòmica de l'Ajuntament amb la idea de crear un esdeveniment que posés en valor la tradició terrissera de Breda i, molt especialment, la seva relació amb la cuina i la gastronomia.

L'acte d'inauguració de la fira compta amb la presència de les autoritats locals, els hereus i pubilles i una parella de gegants terrissers, Hipòlit i Anna, que fan una cercavila pels carrers del poble acompanyats pels grallers.

La fira pròpiament dita són mig centenar de parades que es distribueixen pels carrers del voltant de la Plaça de la Vila. Hi ha parades de terrissers locals que mostren els seus productes (parades dels obradors en actiu i d'artistes), parades de ceramistes d'altres indrets del país que venen la seva terrissa, i parades d'artesans locals (elaboradors de menjar, llibreries...).

Un dels actes més destacats de la fira és la demostració de cuina amb cassoles de Breda que es fa a la plaça de la Vila. Des de primera hora del matí, diversos cuiners i cuineres locals, alguns d'ells provinents de famílies terrisseres, preparen suculents plats que es cuinen a foc lent dins de cassoles. Al migdia, tothom qui ho desitja pot degustar un tastet de cada plat, previ pagament d'un tiquet simbòlic.

Durant els dies que dura la fira els diferents bars i restaurants del poble ofereixen plats elaborats amb olles i cassoles, com olleta de verdures, arrossos i fideus a la cassola, guisats de cargols, porc i peix fets amb cassola, tastets de cassola, tupí de xocolata, terrina de crema catalana...

Mentre dura la fira, en un estand situat al centre de la plaça de la vila hi ha demostracions de torn a càrrec de terrissers del poble en actiu i tallers de manualitats amb argila per a la mainada.

També es fan diversos jocs amb terrissa que compten amb la participació dels joves del poble i de terrissers en actiu o retirats, des del clàssic "trencar l'olla" a la "cursa de terrissaires", una gimcana competitiva que es basa en demostrar habilitat amb les posts, les barres de fusta llargues i planes que, a l'obrador o a la cuina, serveixen per posar-hi les peces de terrissa.

Mentre dura la fira hi ha visites guiades pel patrimoni bredenc, portes obertes a alguns dels obradors en actiu, i als diferents espais expositius dedicats a la terrissa que hi ha a Breda, com el Centre Cultural Els Forns, un magnífic espai situat en un antic obrador del segle XIX, que disposa de dos forns moruns i que va ser rehabilitat per acollir-hi una exposició permanent i exposicions temporals sobre la tradició terrissera de Breda.

També es pot visitar el Museu Municipal Josep Aragay dedicat a l'obra d'aquest artista noucentista que a partir dels 1925 s'instal·la al poble i comença a fer ceràmica decorativa i artística. O el forn morú de Can Siset Sisó, conservat dins la botiga de venda de terrissa i ceràmica Terraforta, on també hi ha una magnífica recreació d'una antiga cuina amb tots els seus estris tradicionals.

També es programen xerrades, conferències i presentacions de llibres relacionats amb el món de la terrissa i la cuina, concerts amb instruments de terrissa sons del fang, demostracions de cuina amb terrissa, concurs d'arrossos a la cassola, etc

L'expressió popular "A Breda, tututs, i olles" remet als bons terrissaires bredencs i al fet que, dècades enrere, per les festes de Breda sempre es contractaven els millors conjunts musicals del moment. (Tutut és una onomatopeia que fa referència al so que fan els instruments de vent).

Text i fotografies: Manel Carrera i Escudé