Fires i festes de la Santa Creu

Centenars d'actes culturals, festius i esportius omplen, cada any, tots els racons de la vila de Figueres quan arriben les Fires i Festes de la Santa Creu. Nascut inicialment a redós d'una fira comercial, l'esdeveniment s'ha anat complementant amb un ampli ventall d'activitats que l'han acabat convertint en la veritable festa major de la capital altempordanesa.

Breu història de les Fires i Festes

Les Fires i Festes se celebren almenys des de 1420, data de la seva primera referència escrita. Originàriament, la celebració era una fira de maquinària eminentment agrícola a la que posteriorment se li van anar afegint nous continguts.

Avui, el component firaire de les Fires i Festes la Santa Creu és encara molt important i està format per la Fira de Dibuix i Pintura (des de 1961), la Fira del Llibre Vell i d'Ocasió (des de 1979), la Fira d'Artesania (des de 1982), la Fira d'Alimentació (des de 1985), la Fira del Segell, Moneda i Col·leccionisme (des de 1978), la Trobada de Plaques de Cava (des del 2002) i una Fira dels Ocells i la Natura.

La seqüència ritual

Les celebracions, que duren una setmana i mitja, tenen lloc al voltant del cap de setmana més proper al 3 de maig. Comencen divendres amb el cercavila dels grups de cultura popular de la ciutat, el pregó inaugural i l'elecció de la pubilla de l'Empordà. En aquesta cercavila d'inici de festes hi participen tots els gegants de Figueres (Gala i Dalí, els gegants Moros, Valeri i Indika, Justa i Janet), els tres cavallets i els seus cavallets infantils, el drac i el bou, i tots els capgrossos de l'entitat: el Berruga, la Reina Tita, en Lilo, en Borinot... La cercavila, que va musicada amb les gralles dels Grallers de Figueres, acaba un ball de cada element davant l'Ajuntament al so de la música dels Ministrers de Figueres. Acabats els balls té lloc la lectura del pregó de fires i festes des del balcó de l'Ajuntament.

El dia central de la festa és el 3 de maig, diada de la Santa Creu. Aquest dia té lloc l'ofici solemne de festa major a l'església de Sant Pere (al costat del Museu Dalí). Una vegada finalitzada la missa es fa el tradicional pilar caminat dels Castellers de Figueres, que va des de l'església fins a la plaça de l'Ajuntament. Una vegada desmuntat el pilar, es celebra una ballada de tres sardanes.

Després es celebren la benedicció del terme i el Concurs de les Creus Florals que s'instal·len pels diferents carrers de la ciutat. La presència de l'element floral associat a la festa es manifesta també en el Concurs de Roses per a Afeccionats que s'organitza cada any des de 1950.

Altres actes festius importants

El programa d'actes de les Fires i Festes de Figueres és extensíssim i es pot agrupar en tres grans blocs: els actes relacionats amb la música, les activitats esportives i el conjunt d'activitats de cultura popular i tradicional catalana.

D'entre les activitats musicals destaca la programació de balls de diferents gèneres i procedències i, especialment, el concorregut festival de música 'Embarraca't', que compta amb la participació de moltes de les entitats de la vila, que aquests dies gestionen les casetes -unes barres de bar anomenades 'barraques'- amb l'objectiu d'obtenir finançament per a les seves activitats anuals.

D'entre la programació esportiva destaquen els campionats de dards, petanca i ping-pong i la Marxa Cicloturista (des de 1980).

Finalment, un dels elements més destacats de les Fires i Festes de Figueres és el cicle d'activitats d'arrel tradicional que s'organitza, des de 1997, sota el nom de 'Berrugam'.

El festival pren el nom d'En Berruga, el capgròs més antic i popular de Figueres, que es caracteritza per tenir un bony al cap, una fesonomia molt similar a la del nan 'Lligamosques' d'Olot, i a la de la família de caps de 'Llúpia' de Vic. En els seus orígens en Berruga era un capgròs que, armat amb un fuet, tenia la funció d'obrir pas als gegants, empaitar als més menuts i crear l'ambient de festa de les cercaviles de Corpus, Santa Creu i Reis. A Figueres, la tradició explica que l'infant que aconseguia prendre-li el fuet i el portava a l'Ajuntament era recompensat amb diners i també que en Berruga empaitava i incordiava a determinades persones i no parava fins que la persona en qüestió no li pagava una copa.

Durant els dies que duren les festes també es realitzen innombrables d'altres activitats culturals com obres de teatre, un bon grapat d'exposicions i concursos d'índole diversa, com el de colles sardanistes (des de 1958) o el d'animals domèstics (des de 1980).