Festa de la Llana i del Casament a Pagès

Les parelles de nuvis ripollesos que volen casar-se d'una manera singular tenen la seva oportunitat d'or cada mes de maig, quan se celebra una festa, nascuda el 1967, que volia homenatjar la tradició llanera del Ripollès, representant-hi les activitats més populars de la vida dels pastors en retornar els ramats de les terres on havien hivernat, celebrant l'arribada a la llar amb grans festes.

L'èxit de la festa va convèncer els organitzadors perquè la complementessin, des de 1971, amb un altre acte, la representació d'un casament a pagès a l'estil tradicional, acte que revestia la diada amb una pletòrica grandesa. D'aquesta manera, Ripoll viu dues festes en un mateix dia, declarades d'interès turístic estatal.

Tot i que hi ha hagut anys en què l'organització ha hagut de contractar puntualment una parella d'actors perquè fingís el casament, tot Ripoll prefereix que els protagonistes sigui alguna parella que visqui la festa amb tota la seva intensitat. Així, per bé que hi havia hagut anys en què hi havia cua per casar-se segons els costums de les antigues famílies benestants, actualment molts es pensen que continua havent-n'hi i no gosen inscriure's. Aquest prejudici provoca, paradoxalment, que la festa corri perill de desvirtuar-se.

Casament a Pagès

La comitiva del nuvi surt de la casa familiar a 2/4 d'11, muntat sobre un matxo, per arribar a la casa pairal on l'espera la núvia. Mentre el padrí llegeixi el vers, a l'exterior del mas té lloc un espectacle parateatral i entremaliat, conegut com a La Petició.

Nuvi i núvia es dirigeixen puntualment cap al monestir, on té lloc l'ofici religiós, presidit pel rector del Reial Monestir de Santa Maria de Ripoll. La cerimònia compta amb la participació de nombroses personalitats del país que acudeixen a l'acte com a padrins de noces i de multitud de veïns i visitants. Un cop acabat l'enllaç, l'organització ofereix a la parella de nuvis el ball de l'Espunyolet.

Mentre a dins del monestir se celebra el casament, a l'exterior té lloc una ballada de gegants, balls tradicionals i l'exhibició d'un grup de falcons. Quan s'acaba la cerimònia religiosa, els gegants de Sant Joan de les Abadesses i Ripoll ballen per a la parella, que, alhora, també han de protagonitzar el Ball del Roser.

Acabada la festa, els nuvis es dirigeixen a l'ajuntament, on són rebuts per les autoritats, surten a la balconada i reben dels tonedors un matalàs de matrimoni confeccionat amb la primera llana de les ovelles, acabada d'esquilar. Els assistents poden degustar la tradicional coca i llonganissa, i el típic porró de vi.

Festa de la Llana

La Festa de la Llana va ser creada l'any 1967 pel Centre d'Iniciatives i Turisme de Ripoll amb la idea de mostrar les tasques que els pastors feien durant l'època de la tosa, el moment de canviar la pell a les ovelles i xais, una tasca que es fa amb l'objectiu que no pateixin tant a l'estiu.

Un ramat de 200 ovelles surt de l'Hostal de Rama en direcció a Ripoll a les 9 del matí. Quan hi arriba, tenen lloc les tradicionals mostres d'oficis del ram de la llana: tosa amb tisora a càrrec de pastors de tota la vida -i, per això mateix, d'edat força avançada-, de matalassers i de filadores amb fus.

A 3/4 d'11 comença el concurs d'esquilar ovelles amb màquina elèctrica, una de les activitats més espectaculars de la jornada, amb la participació de pastors del País Basc i tot. Durant tot el dia, a més, la plaça de l'Abat Oliva roman ocupada per una fira de productes agroalimentaris del Ripollès.